Renovació teatral valenciana i catalana (1946-1970) i l'obra de Manuel de Pedrolo
1. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70
El franquisme va prohibir el teatre en valencià o català, el qual es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americà. Fins a 1946 la censura no autoritzà obres que no foren en castellà, i les traduccions d'obres estrangeres també estaven prohibides.
Autors com Faust Hernández i Rafael Martí proposaren que l'escena valenciana s'obrira a nous plantejaments escènics i que tractara arguments moderns.
A Catalunya, l'Agrupació Dramàtica de Barcelona aconseguí dur endavant una programació i uns mètodes de treball rigorosos, a partir dels quals programaren clàssics, editaren traduccions i posaren en escena obres d'autors com:
- Joan Brossa, el millor representat del teatre d'avantguarda;
- Joan Oliver, que va escriure comèdies en les quals criticava la burgesia;
- Manuel de Pedrolo, que es va centrar en el tema de la llibertat.
En l'àmbit valencià, la renovació es va deure al fet que diversos activistes teatrals (Eduardo Lloret, Tomàs Abad, etc.) van trobar l'ajuda d'alguns organismes favorables a la posada al dia de l'escena valenciana. En aquells ambients va aparèixer una nova generació de dramaturgs millor formats culturalment (Martí Domínguez i Barberà).
2. Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo
El teatre de Pedrolo és pessimista quan pren en consideració els problemes col·lectius i planteja una rigorosa transposició de la realitat.
Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, encara que només té una etapa central: la dels anys 50. En aquesta planteja una reflexió rigorosa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana i formula preguntes inquietants sobre la solidaritat humana, la recerca de coneixements, etc. (Hereus de la cadira).
Els personatges i el món tancat
Els personatges de Pedrolo habiten en un món tancat que els separa de l'espai exterior. Viuen abocats cap al seu món interior i, de vegades, viuen presoners del present intentant aclarir el seu origen. Així, trobem personatges empresonats que lluiten per enderrocar els murs de la presó, i altres que s'acostumen perquè tenen por de l'exterior. Aquests conflictes provoquen situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques (Cruma, Pell vella al fons del pou, Home i no, etc.).
Influència existencial i de l'absurd
Pedrolo, preocupat per la condició humana en un sentit transcendent però compromès amb un país i un moment molt concret, hereta la temàtica existencial i fa ús de les formes de l'absurd.