Sant Vicent Ferrer: Predicació, Crisi del Segle XIV i Cisma d'Occident en el Llibre de les Meravelles

El Llibre de les Meravelles

El Llibre de les Meravelles es pot considerar una mena d'enciclopèdia novel·lada: per un repertori de temes ben diversos (Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l'home, el paradís i l'infern).

El Llibre de les Meravelles es divideix en deu parts, cada una de les quals tracta un tema diferent. La setena és el Llibre de les Bèsties, un tractat de zoologia que, de fet, constitueix una reflexió, en forma de faula, sobre la política i, més concretament, sobre l'ambició d'exercir el poder sense límits sobre els altres. En el Llibre de les Bèsties, els animals es reuneixen en un bell prat per elegir rei.

La predicació oral i l'escrita

Durant l'Edat Mitjana, els monestirs tenien una cultura clerical i una vida ascètica. Des del segle XIII es va produir una sèrie de canvis:

• Les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic i un augment notable de l'activitat econòmica i comercial.
• Es van fundar universitats.
• Va sorgir un moviment de renovació espiritual protagonitzat tant pels ordes mendicants.

Les ordes mendicants, els franciscans i els dominicans, van exercir una influència molt important en la societat medieval dels segles XIV i XV. Aquests ordes van instal·lar-hi els convents a les ciutats i van organitzar una activitat pastoral incessant, com la de Sant Vicent Ferrer en la predicació, i altres com la de Francesc Eiximenis en la producció d'obres de divulgació del saber universitari.

Els nous burgesos necessitaven uns altres coneixements i codis de conducta, i van encarregar als ordes la predicació oral i escrita, la divulgació de la cultura i la instrucció.

Els sermons tenien la capacitat d'influir en la mentalitat de l'home medieval, i es poden comparar amb els mitjans de comunicació actuals.

La crisi del segle XIV

La segona meitat del segle XIV es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política i ideològica, que va marcar un punt d'inflexió i que quedarà àmpliament reflectida en l'obra d'aquests autors. Durant la segona meitat del segle XIV i el primer terç del XV, l'Europa occidental va experimentar tot un seguit de lluites, epidèmies, fam i desordres. Va ser un temps de guerres incessants, com la dels Cent Anys entre França i Anglaterra o, a la península Ibèrica, entre Castella i la Corona d'Aragó. A més, l'avanç dels turcs per l'Europa oriental amenaçava l'Imperi Bizantí i posava en perill les rutes comercials, i sobretot hi havia la pesta.

La primera gran pesta va recórrer Europa l'any 1348 i va fer desaparèixer ràpidament entre un quart i un terç de la població europea. Les epidèmies de pesta es van repetir de manera recurrent durant les dècades següents i van crear una situació de terror i impotència, situació que sovint es reflecteix en l'art i la literatura de l'època.

Sant Vicent Ferrer

Fill d'un notari gironí, va néixer a València el 1350. Va ingressar a l'orde dominicà i, després d'estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, va residir a la seua ciutat, on va ser mestre de teologia de la catedral i va iniciar les predicacions que van tenir una gran repercussió social.

Sant Vicent va obtenir una gran influència com a conseller, fins al punt de participar en el Compromís de Casp. El 1416 va emprendre l'últim viatge missional, va morir el 1419 a Vannes i va ser canonitzat per un papa valencià (Calixt III) el 1455.

La vida de Sant Vicent va estar envoltada d'una fama sorprenent de miracles i prodigis que han perdurat en la tradició popular, sobretot a la ciutat de València.

La predicació de Sant Vicent

La predicació de Sant Vicent Ferrer va commoure i va arrossegar la massa amb un èxit com Europa no havia conegut mai. Hi contribuïa el fet que anava acompanyada d'elements que reforçaven el clima de fervor.

Sant Vicent no volia fer literatura, sinó convèncer i corregir la gent que l'escoltava. Predicava a la massa popular, i això determinava les característiques dels seus sermons:

• Ús d'una varietat complexa de jocs que cal qualificar de teatrals: dramatitzava les històries, hi incloïa diàlegs i canvis de veu.
• Interpel·lacions a l'auditori.
• Utilització d'exemples i semblances de la vida quotidiana: els sermons ofereixen una panoràmica de la societat valenciana.

El Cisma d'Occident

La situació general de crisi i desconcert predominant al llarg del segle XIV es reprodueix en la mateixa estructura de l'Església, que va estar dividida quant a la legitimitat de l'un i de l'altre papa. És l'anomenat Cisma d'Occident (1378-1417), que va augmentar l'angoixa religiosa dels contemporanis, en una època en què les diverses catàstrofes van fer més obsessiu el problema de la salvació.