El Segle de les Llums: Il·lustració, Neoclassicisme i Revolució Industrial

El segle de les Llums

Context històric i social

El segle XVIII es caracteritza fonamentalment pels canvis causats per l'anomenada crisi de la consciència europea, que fan que se substituïsquen els antics valors (societat, economia, sentit religiós de la vida) per uns altres de nous.

A la segona meitat del segle XVIII es produeix una transformació profunda dels sistemes de treball i de l'estructura de la societat, que s'inicia a Anglaterra i es difon després per la resta d'Europa. És un procés de canvi constant que es relaciona amb els descobriments científics i tècnics (màquines) i amb transformacions socials i econòmiques: es tracta de la Revolució Industrial.

1. El desenvolupament de l'esperit crític: la Il·lustració

L'Enciclopèdia. Les tertúlies literàries o salonières de les tertulianes.

El segle XVIII europeu s'inicia sota la influència de la Il·lustració, moviment intel·lectual renovador que, des de la perspectiva racionalista, fa una revisió crítica de les idees i els valors imperants fins llavors. D'ahí el terme «Segle de les Llums» amb el qual també és conegut, ja que s'intenta acabar amb l'obscurantisme, amb les creences que no tenen una base racional i amb certs privilegis polítics i religiosos.

La Il·lustració va ser un fenomen cultural que es va estendre per Europa i Amèrica, afectant la pràctica totalitat de les parcel·les socials, polítiques i culturals del món del segle XVIII. El moviment no va tindre la mateixa importància en totes les nacions:

• França: domina la preocupació pels assumptes socials i polítics.
• Anglaterra: la Il·lustració anglesa està més orientada cap a la valoració de la ciència com a ferramenta de coneixement humà que cap a qüestions polítiques.
• Alemanya: el pensament il·lustrat alemany, l'últim a desenvolupar-se, se centra fonamentalment en l'anàlisi i en l'abast de la raó de mans del filòsof Immanuel Kant.

Aquestes idees reformistes es manifesten d'acord amb tres tendències literàries:

A) El rococó

Continuació de l'estil i de les tècniques del barroc del segle XVII, es caracteritza pel recarregament i la complexitat. Aquesta tendència es desenvolupa, primordialment, en els ambients cortesans francesos dels primers anys del XVIII. En alguns països, com Espanya, el rococó s'estén per quasi tota la primera meitat del segle.

B) El neoclassicisme

És la tendència típicament il·lustrada i la que ocupa gran part del segle. Entre els seus trets mereixen destacar-se:

• Imitació dels clàssics grecollatins i renaixentistes, tant en els seus gèneres com en els temes i arguments.
• Sotmetiment a les regles de creació literària i perfecta distinció de gèneres, com succeeix amb les unitats dramàtiques.
• Recerca de la utilitat i la finalitat pràctica en l'art i la literatura, la qual cosa explica la constant discussió sobre idees reformistes que es troba en les obres.
• Eliminació dels sentiments desbordats, que són substituïts per postures raonables.
• Valoració de la ironia i la paròdia com a instrument de crítica.
• Recerca de la claredat i correcció lingüística.

C) El preromanticisme

Sorgeix en l'últim terç del segle XVIII i anticipa el romanticisme del XIX. Aquesta preferència explica l'aparició de les passions desbordades, l'ambientació en una naturalesa estridente o macabra i la presència de la intimitat de l'autor en les obres.