Sintaxis Latina, Pronombres y las Ciudades Romanas de Empúries y Tàrraco

Clasificado en Latín

Escrito el en con un tamaño de 11,98 KB

Morfología y Sintaxis de la Lengua Latina

1. El Sistema Verbal

Para dominar la traducción, es fundamental reconocer las desinencias y morfemas temporales de los verbos latinos:

  • Presente: desinencias personales -o / -s / -t / -mus / -tis / -nt
  • Imperfecto: se caracteriza por el morfema temporal -ba-
  • Perfecto: desinencias de perfecto -it / -erunt / -uit
  • Pluscuamperfecto: se caracteriza por el morfema temporal -era-
  • Futuro: caracterizado por los morfemas -bo / -bi / -bu
  • Infinitivo: terminación típica en -re (y el verbo irregular esse)
  • Subjuntivo: caracterizado por morfemas como -ret / -rent / -isset

2. Los Casos y sus Funciones Sintácticas

El latín es una lengua flexiva que utiliza casos para determinar la función de las palabras en la oración:

  • Nominativo (Sujeto / Atributo): desinencias comunes -us / -a / -um. Funciona como Sujeto o como Atributo (con los verbos esse o videri).
  • Acusativo (Complemento Directo): desinencias comunes -am / -um / -em / -os / -as. Funciona como Complemento Directo (CD) cuando va sin preposición.
  • Ablativo (Complemento Circunstancial): desinencias comunes -o / -a / -e / -ibus. Funciona como Complemento Circunstancial (CC).
  • Genitivo (Complemento del Nombre): desinencias comunes -ae / -i / -orum. Se traduce precedido de la preposición "de".
  • Dativo (Complemento Indirecto): desinencias comunes -o / -ae / -is. Funciona como Complemento Indirecto (CI).

3. Preposiciones y Conjunciones

Preposiciones según el caso que rigen:

  • Rigen Acusativo: ad, per, propter, in (con idea de movimiento).
  • Rigen Ablativo: cum, sine, de, pro, in (con idea de lugar/estado).

Conjunciones coordinantes y subordinantes:

  • et = y
  • sed = pero
  • autem = sin embargo
  • nam = pues
  • quod = porque / que
  • cum = cuando
  • ut = para que
  • ne = para que no
  • aut = o
  • nec = y no

Estructuras Sintácticas y Oraciones Subordinadas

1. Tipos de Oraciones Subordinadas

  • Oraciones Relativas: Introducidas por los pronombres relativos qui / quae / quod. Constituyen una subordinada adjetiva de relativo y siempre se debe buscar su antecedente en la oración principal.
  • Oraciones Finales: Introducidas por ut + subjuntivo o quo + subjuntivo. Se traducen como "para..." y constituyen una subordinada adverbial final.
  • Subordinada de Infinitivo: Estructura de acusativo + infinitivo (ej. Galliam pacatam esse). Constituye una subordinada sustantiva de infinitivo.
  • Oraciones Temporales: Introducidas por cum + verbo. Se traducen como "cuando..." y constituyen una subordinada adverbial temporal.
  • Ablativo Absoluto: Construcción independiente formada por un ablativo + participio (los participios suelen terminar en -tus / -ta / -tum / -sus). Ejemplos: his rebus gestis / inita hieme. Se traduce como una oración participial: "hechas estas cosas".

2. Complementos Circunstanciales Comunes

  • cum + Ablativo → Complemento Circunstancial de Compañía
  • in + Ablativo → Complemento Circunstancial de Lugar
  • in + Acusativo → Complemento Circunstancial de Movimiento
  • propter + Acusativo → Complemento Circunstancial de Causa

3. Trucos de Identificación Rápida

  • Si ves qui / quae / quod → Es una oración relativa.
  • Si ves ut + subjuntivo → Es una oración final.
  • Si ves un participio + sustantivo en ablativo → Es un ablativo absoluto.
  • Si ves un acusativo + infinitivo → Es una subordinada de infinitivo.
  • Si ves esse → Es el infinitivo típico por excelencia.

4. Guía de Análisis para el Examen

  1. Localiza y analiza el verbo principal y los subordinados.
  2. Marca los nexos y elementos clave: qui, ut, participios e infinitivos.
  3. Busca el sujeto (en nominativo) y el Complemento Directo (en acusativo).
  4. Divide y delimita las oraciones subordinadas de la principal.

5. Fórmulas de Clasificación Sintáctica

Utiliza estas etiquetas exactas en tus exámenes:

  • "Subordinada adjetiva de relativo"
  • "Subordinada adverbial final"
  • "Subordinada sustantiva de infinitivo"
  • "Ablativo absoluto formado por sustantivo + participio"

Clasificación de Pronombres en Latín

1. Pronombres Relativos

qui / quae / quod = que / el cual / la cual → Introducen oraciones relativas.

2. Pronombres Demostrativos

  • hic / haec / hoc = este
  • ille / illa / illud = aquel
  • is / ea / id = ese
  • ipse / ipsa / ipsum = mismo

3. Pronombres Interrogativos

  • quis? = ¿quién?
  • quid? = ¿qué?

4. Pronombres Personales

  • ego = yo
  • tu = tú
  • nos = nosotros
  • vos = vosotros
  • se / sibi = se / a sí mismo

5. Pronombres Indefinidos

  • aliquis = alguien
  • quidam = cierto / alguien
  • nemo = nadie
  • nihil = nada

Vocabulario Esencial: Latinismos y Adverbios

1. Latinismos más Comunes

LatinismoSignificado / Equivalencia
a prioriantes
a posterioridespués
curriculum vitaetrayectoria académica/laboral
in fragantien el momento (en flagrante delito)
grosso modoaproximadamente
etceteray lo demás
per capitapor persona
status quosituación actual
alter egootro yo
in extremisen el último momento
modus operandimanera de actuar
sui generisespecial/único
mea culpapor mi culpa
quid pro quouna cosa por otra
ipso factoinmediatamente
habeas corpusderecho legal del detenido
carpe diemaprovecha el momento
persona non gratapersona rechazada
alma materuniversidad / lugar de estudios
de factode hecho
de iurelegalmente / de derecho

2. Adverbios más Comunes

  • non = no
  • ita = así
  • quoque = también
  • tamen = sin embargo
  • hic = aquí
  • ibi = allí
  • nunc = ahora
  • postea = después
  • semper = siempre
  • numquam = nunca
  • bene = bien
  • male = mal
  • celeriter = rápidamente
  • iam = ya
  • tum = entonces
  • sic = así

Arqueología e Historia: Las Ciudades Romanas de Hispania

La ciutat romana d’Empúries

El nom antic de la ciutat era Emporion en època grega i més tard Emporiae en època romana. Estava situada a la costa de l’Alt Empordà, en una zona estratègica propera al mar Mediterrani, fet que va afavorir el comerç i la comunicació marítima.

Empúries va ser habitada primer pels pobles ibers i posteriorment pels grecs, que hi van fundar una colònia comercial al segle VI aC. Més endavant, durant la Segona Guerra Púnica, els romans hi van arribar l’any 218 aC per lluitar contra els cartaginesos i iniciar la conquesta de la península Ibèrica.

La ciutat romana tenia una estructura urbanística ordenada, amb carrers en forma de quadrícula, seguint el model romà. Hi havia habitatges de diferents tipus, com les domus de les famílies riques. També s’hi han conservat espais públics importants com el fòrum, temples, termes i restes de muralles.

Empúries va entrar en decadència a partir del segle III dC a causa de les crisis de l’Imperi romà, la pèrdua d’importància comercial i el desplaçament de la població cap a altres nuclis més importants.

La ciutat romana de Tàrraco

El nom romà de Tarragona era Tàrraco, una de les ciutats més importants de la Hispània romana. Estava situada en una zona costanera amb un bon port natural i bones comunicacions terrestres, factors que van afavorir el seu desenvolupament polític, militar i comercial.

La ciutat va ser ocupada inicialment pels ibers, però els romans hi van arribar durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Tàrraco es va convertir en una base militar i posteriorment en la capital de la província Hispània Citerior i després de la Tarraconense.

La ciutat tenia una estructura urbanística típica romana, amb carrers regulars, muralles i edificis públics importants. Hi havia domus per a les classes altes i altres habitatges més senzills. Entre els espais públics conservats destaquen l’amfiteatre, el circ, el teatre, el fòrum provincial, les muralles i l’aqüeducte.

Tàrraco va entrar en decadència a partir del segle III dC per les crisis internes de l’Imperi romà, les invasions bàrbares i la pèrdua de pes polític i econòmic.

Entradas relacionadas: