Supervivència de les llengües africanes: literatura, identitat i futur lingüístic

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text

Aquest text de M. Carme Junyent forma part de l’obra Estudis africans, publicat a Barcelona l’any 1996.

Pel que fa al tema, Junyent argumenta sobre la supervivència de les llengües africanes (alternatives: la diversitat lingüística a l’Àfrica o la minorització de les llengües africanes).

El text se’ns presenta en quatre paràgrafs. Tot i així, s’estructura en tres parts d’una manera inductiva, ja que la tesi apareix enunciada com a conclusió de l’argumentació prèvia.

Introducció

La introducció, que abasta el primer paràgraf, planteja el tema. L’autora es pregunta en quina llengua ha de ser escrita la literatura africana. A partir d’ací, planteja les dicotomies «llengua del colonitzador/llengües africanes» i «llengües africanes majoritàries/minoritàries». Així mateix, posa en qüestió si la literatura que es fa a l’Àfrica cal publicar-la en les llengües pròpies del continent o en llengües europees.

Desenvolupament

El desenvolupament ocupa el gros del text i abraça el segon i el tercer paràgrafs. Junyent explica que l’objectiu ha de ser la supervivència de la llengua. També diu que l’ús literari d’una llengua és clau per a l’ensenyament, per a la seua fixació gràfica, per a la seua estandardització i per a generar un corpus escrit de prestigi.

Conclusió o tesi

En últim lloc, a la conclusió o tesi, que coincideix amb el darrer paràgraf, l’autora es mostra taxativa quan expressa que no es pot renunciar a l’ús literari de les llengües africanes a favor de les europees.

c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text

Es tracta d’un text argumentatiu. L’autora defensa una tesi determinada al voltant del tema de la supervivència de les llengües africanes amb la finalitat de convèncer el lector o de fer-l’hi reflexionar. En concret, des del principi, trobem arguments per a resoldre el debat sobre en quina llengua ha de ser escrita la literatura africana (si en alguna de les diverses llengües africanes o en alguna de les llengües dels colonitzadors), posant el focus en la qüestió de fons, que és la supervivència d’aquestes, de les quals n’hi ha més de dues-centes d’amenaçades.

Per tot allò exposat, segueix, doncs, un procés de raonament sobre el qual fonamenta l’estructura argumentativa del text.

Elements de modalització

La posició de l’autora es fa present mitjançant diversos elements de modalització:

De primer, l’ús de la primera persona és escàs: «tenim» (l. 24). El text es tanca amb una conclusió molt clara formulada en termes també modalitzats durant l’últim paràgraf: fa servir, per primera i única vegada, la primera persona del plural de caire inclusiu per a implicar el lector.

Així mateix, la posició de qui signa el text es fa palesa en els diferents elements lèxics (verbs, noms, adjectius, perífrasis, adverbis) que denoten valoració, subjectivitat i una presa de posició clara davant el tema tractat.

Verbs: d’una banda, hi trobem verbs d’opinió, pensament o dicció: «es planteja» (l. 1); «aprofundeix més el debat» (l. 3); «implica posar en qüestió» (l. 4); «implica deixar» (l. 25). I de l’altra, verbs valoratius: «afecta» (l. 11); «esperar les condicions històriques favorables» (l. 19); «s’adonin del que estan perdent» (l. 22); o «no s’ho poden permetre» (l. 27).

Substantius i adjectius valoratius: entre els més destacats hi ha «llengua del colonitzador» (l. 2); «llengües africanes majoritàries i minoritàries» (l. 4); «arguments esgrimits» (l. 5); «filosofies i valors» (l. 9); «manera directa i vital» (l. 11); «condicions històriques favorables» (l. 19); «suïcidi lingüístic» (l. 20); «llengües amenaçades» (l. 22).

Perífrasis i adverbis: hi identifiquem les perífrasis d’obligació «i, si cal, estandardització de les llengües, cal la creació d’un corpus» (l. 17), i els adverbis «bàsicament» (l. 2) o «realment» (l. 11).

Convé destacar l’ús de recursos tipogràfics, com ara la lletra cursiva a qüestió (l. 10) i condicions històriques (l. 19). Amb aquest procediment es vol remarcar dins del text aquestes paraules o sintagmes, respectivament, per donar-los un sentit especial i, en el segon cas, dotar-lo d’un cert to irònic. Així mateix, en les línies 13 i 14, observem l’ús dels guions per a introduir incisos aclaridors.

Per altra banda, s’hi inclou una cita en estil directe (cometes) de l’autor Mazisi Kunene per a emfatitzar l’argument donat per l’autora. Es tracta d’un argument d’autoritat utilitzat per Junyent per a refutar la seua tesi.

Com correspon també a un discurs argumentatiu, el text s’organitza amb nombrosos connectors de contrast, causa, conseqüència: «però» (l. 2); «perquè» (l. 6); «sinó» (l. 7 i 8); «per tant» (l. 15); «a part de» (l. 17); entre altres.

d) Indica el registre del text (formal/informal) i assenyala almenys un parell de trets que caracteritzen aquest registre

El text presenta un registre formal (estàndard) o culte. Aquest registre és propi, sobretot, del canal escrit, que exigeix un cert grau d’elaboració. Alguns dels trets que demostren aquest registre són els següents:

En primer lloc, és un registre propi dels textos acadèmics i d’especialitat; en aquest cas, es tracta d’un text de sociolingüística. També fa servir la modalitat estàndard formal («aquesta» (l. 4); «aquest» (l. 12); «aprofundeix» (l. 3), entre altres). Així mateix, hi ha marcadors diatòpics (dialectals): subjuntius en «-i» («siguin» (l. 14); «s’adonin» (l. 22); «hagi» (l. 23)), o bé la forma del possessiu «seva» (l. 12). Això indica que el text ha estat produït dins el domini lingüístic del català oriental.

Així mateix, es comprova en el fet que el lèxic i la fraseologia predominants són de l’àmbit general en aquest grau de formalitat mitjà-alt: dicotomia, posar en qüestió, arguments esgrimits, corpus literari, grafització, estandardització, versus, etcètera.

D’altra banda, hi ha estructures sintàctiques complexes (oracions compostes i llargues), com ara la que va des de «Un dels trets...» (l. 16) fins a «... si no hi ha textos a l’abast» (l. 18).

Cal dir, per últim, que el text presenta una estructura característica dels textos argumentatius, als quals sol correspondre un grau d’elaboració lingüística i conceptual elevat.

e) Explica la funció que fan al text la cursiva i les cometes

La cursiva es fa servir al text, en primer lloc, per a remarcar el mot qüestió. Es vol fer notar al lector que és precisament aquesta la qüestió més important que afecta el tema que es discuteix. També, l’ús de la cursiva serveix per a ressaltar i donar un matís especial (amb un cert to irònic) al sintagma condicions històriques. I, per últim, per a marcar el títol d’una revista, en la referència bibliogràfica, i el títol del llibre en què es va publicar el text de Carme Junyent, objecte d’aquest comentari.

Les cometes es fan servir al text, primerament, per a reproduir les paraules literals de Mazisi Kunene (discurs directe). I també per a indicar a la referència bibliogràfica que es tracta d’un article publicat en una revista, indicada aquesta última per mitjà de la lletra cursiva, com hem esmentat abans.