Teatre català contemporani: del franquisme a la renovació escènica

Teatre català: del franquisme a la renovació escènica

11. El teatre de postguerra i la recuperació del teatre català

La prohibició de representar teatre en català va durar fins al 1939, i la prohibició de traduir fins a finals dels anys 50 i 60. El teatre català va quedar desconnectat de les línies innovadores d'Europa i dels Estats Units. Una certa recuperació arriba a Barcelona, on es va representar Primera història d'Esther, de Salvador Espriu. Joan Brossa va realitzar el que ell anomenava poesia escènica.

El teatre de postguerra va ser, bàsicament, un teatre de supervivència. A València es va desenvolupar un teatre culte en castellà i un teatre humorístic en valencià, com el sainet. Martí Domínguez i Gil Albors són alguns dels pocs que van tractar de desmarcar-se del sainet.

Durant els anys 50 es van crear institucions teatrals com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Als anys 60 es va crear l'EADAG (Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual), amb la incorporació del teatre èpic i l'aparició del teatre independent. Aquest es caracteritzava sobretot pel rebuig del teatre comercial i pel seu públic culte, ja que exigia un esforç intel·lectual i l'ús del teatre com a instrument de lluita contra la situació política i social.

Va aparèixer una nova generació de dramaturgs i grups teatrals, dels quals destaquen, com a grups, Els Joglars, creats per Albert Boadella, i Dagoll Dagom; i, com a autors, Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera.

12. Manuel de Pedrolo: temàtica, personatges i llenguatge

Manuel de Pedrolo va treballar pràcticament tots els gèneres literaris, amb una gran multiplicitat de temes. Les seves obres teatrals, sobre el tema de la llibertat, tenen diverses coincidències amb el teatre de l'absurd.

Dins de la temàtica, es pot dividir l'obra de Pedrolo en dos grans blocs:

• Obres amb personatges en rebel·lió contra l'opressió. Un exemple d'aquest tipus d'obra és Homes i No.
• Obres centrades en preocupacions de caràcter filosòfic, amb influència de l'existencialisme. Un exemple és Cruma.

Les obres posteriors van evolucionar cap a un contingut més polític.

Els personatges

Manuel de Pedrolo els presenta pel seu interior, és a dir, no són descrits físicament. Solen tenir caràcter coral, en grups, i predominen els noms estranys i simbòlics.

El llenguatge i els diàlegs

El llenguatge i els diàlegs utilitzats per Pedrolo es caracteritzen per l'absència de retoricismes, l'ús d'un llenguatge econòmic amb repeticions, paral·lelismes i equívocs.

13. Els canvis escènics des dels anys seixanta

Des dels anys seixanta apareixen canvis a l'espectacle teatral, amb la incorporació dels gestos, la mímica, la festa al carrer i la participació del públic. A partir dels anys 70 es destaquen els nous espais escènics, el rebuig de la visió occidental del teatre i la barreja de mitjans expressius: tot és vàlid en l'expressió teatral.

El teatre es desentenia de la paraula i el protagonisme l'assolia l'espectacle, destacant companyies com Els Comediants o La Cubana.

A finals dels anys 80 comença la recuperació del text, i un dels protagonistes de la renovació és Benet i Jornet. D'altra banda, institucions com el Teatre Lliure de Barcelona van contribuir a millorar i consolidar la infraestructura teatral. Les sales alternatives també van contribuir a l'aparició de nous dramaturgs.

En els darrers anys apareix un nou tipus d'autor teatral: Sergi Belbel, autor-director, o Carles Alberola, autor-director-actor. El panorama teatral de finals del segle XX i principi del segle XXI es pot definir per la seva riquesa, el seu dinamisme i la seva capacitat d'adaptació a espectadors diversos.

14. Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet ha estat dramaturg, guionista i un dels escriptors que ha marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya.

Tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i que va aconseguir el benestar econòmic i una posició social, oblidant les penúries que havien passat. Les seves primeres obres van evolucionar més tard cap a una dramatúrgia més personal. Tota la seva producció manté un punt en comú: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta. La seva obra teatral té una base realista que progressivament es va anar formulant.

Obres destacades

• Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna, que suposen una ruptura amb els textos anteriors.
• La desaparició de Wendy, on es reflecteix la investigació sobre els recursos teatrals.
• Revolta de bruixes, un exemple d'obra amb to simbòlic.

Televisió i guió

Benet i Jornet és el creador de sèries televisives com Poble Nou, Vent de plà o El cor de la ciutat. En aquestes sèries s'intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges. Benet i Jornet és una figura fonamental en la professionalització de la figura del guionista.