Teatre català després de la Guerra Civil: Joan Oliver i Joan Brossa

Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa

La Guerra Civil (1936-1939) va suposar una desfeta per a la cultura catalana. La postguerra va fer que el programa de modernització iniciat en l'època del Modernisme i del Noucentisme quedés anul·lat, perquè el règim franquista va prohibir l'ús de la llengua catalana i va suprimir les institucions. La literatura en català es va desenvolupar principalment a l'exili intern o extern (Mèxic o Brussel·les) o bé clandestinament, ja que la seva presència pública va quedar molt limitada.

El teatre es va suprimir fins a l'any 1946, en què es van reprendre algunes representacions, tot i que els espectacles patien la censura i estava prohibit traduir obres al català. Es representaven obres del segle XIX (Guimerà, Pitarra), perquè els seus autors estaven morts i només alguns dels autors vius, com Josep M. de Sagarra o Carles Soldevila, podien estrenar obres pròpies perquè eren neutrals. A partir de 1995 es va iniciar la recuperació del gènere.

Situació

Teatre dels anys 30-40. Quan es reprèn el teatre predomina el sainet costumista, un tipus d'obra de teatre que pretén criticar la societat del moment però que queda en el passat. La renovació real del teatre la va dur a terme l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (escola de teatre). Es va dedicar a traduir autors estrangers del moment al català i a potenciar els nous dramaturgs catalans. El 1963 clausuren aquest centre i agafa el relleu de renovació del teatre l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que l'any 1971 passaria a dir-se Institut del Teatre. Els anys 60 i 70 neixen agrupacions teatrals com Els Joglars i Els Comediants.

Moviments

Anaven en contra de la societat que vivien i pretenien canviar-la.

Moviments europeus

• Teatre existencialista: l'autor que segueix Josep Maria Espinàs. Gran assagista (articles d'opinió).
• Teatre de l'absurd: prové del teatre existencialista i del Surrealisme (avantguarda). Els autors referents europeus són Ionesco i Beckett. Les característiques principals són la destrucció de les convencions escèniques per tal de demostrar l'absurditat de la realitat, l'absència d'argument i l'escenografia pobra. L'autor representatiu és Joan Brossa.

Moviment nord-americà

• Teatre d'influència nord-americana: tendència que neix als anys 40 a Nord-amèrica. Pretén tractar la problemàtica de la societat del moment. Les característiques principals són el to pessimista, perquè volen reflectir els conflictes psicològics dels personatges. Els personatges es mouen per passions però alhora també reprimeixen els desitjos. Les obres de teatre tenen com a últim objectiu criticar el sistema social i polític americà. L'autor representatiu és Joan Oliver.