Teatre català de la postguerra als anys 70: renovació, Manuel de Pedrolo i escriptura teatral actual

Renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Al principi de la postguerra el teatre català va ser completament prohibit. Més endavant es va començar a permetre, si bé no es permetia traduir obres estrangeres. Les obres que s'hi representaven eren reposicions anteriors a la guerra i textos subjectes a una forta censura. A partir dels anys 50 destaquen Salvador Espriu, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo i es permeten les traduccions.

Una altra novetat important per la renovació que va causar, la formació que va oferir a directors, actors i autors i la coordinació de diversos grups teatrals del territori, va ser la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.

Hi destaquen dues modalitats de teatre:

• Teatre document, que representa i analitza fets històrics.
• Sàtira política, que utilitza l'humor per acompanyar l'anterior.

Els grups de teatre que destaquen són: Pluja, El Rogle i Els Joglars. I els autors més destacats: Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.

Aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo.

Manuel de Pedrolo i Molina (Lleida, 1918 - Barcelona, 1990) va cultivar tots els gèneres per tal de retratar una societat complexa i reprimida.

L'obra teatral de Pedrolo va destacar sobretot en les dècades dels anys 50 i principis dels 60. En total, les 13 obres que va escriure tracten de l'existència humana des d'un punt de vista absurd (existencialisme). Reflexiona sobre temes com la mort o el conformisme davant la realitat social de manera angoixant.

Els personatges d'obres com La nostra mort cada dia o Homes i no viuen empresonats en un món que els oprimeix, cosa que es veu reflectida en diàlegs absurds i sense sentit. Alguns dels personatges estan decidits a fugir.

El seu teatre és pessimista pel fet de tractar problemes col·lectius, encara que busca una realitat alternativa de llibertat davant la repressió.

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual.

• Investigació de nous espais escènics: improvisació d'espais i, fins i tot, representació al carrer o en espais inhòspits.
• Rebuig del teatre escrit a priori: algunes companyies escriuen els seus propis textos, rebutjant la figura de l'escriptor de teatre.
• Importància de la figura del director escènic: ell decideix finalment els detalls de tot allò que es representarà, amb una implicació total en l'obra.
• Rebuig de la visió occidental del teatre: davant la crisi es busquen formes teatrals africanes i orientals.
• Barreja de mitjans expressius: tot és vàlid en l'expressió teatral. Les noves tecnologies penetren en el teatre actual i es barregen amb tècniques antigues com el mim (Tricicle) i el circ (El Comediant), amb la projecció cinematogràfica (La Cubana).