Teatre i assaig catalans: Manuel de Pedrolo, Josep Maria Benet i Jornet i Joan Fuster
Manuel de Pedrolo
Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, que situem a la segona meitat de la segona dècada dels anys 50.
Planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds. S'interroga sobre:
- la solidaritat humana;
- el conformisme davant la realitat;
- l'afany de revolta i les seves dificultats;
- la incomunicació;
- la mort i la transcendència.
Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l'espai exterior. Ens trobem amb personatges empresonats que lluiten per enderrocar els murs de la presó. Escènicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques: Cruma pell vella al fons del pou, La nostra mort de cada dia.
Pedrolo hereta la temàtica existencial i deu als serveis de les formes de l'absurd.
El teatre de Manuel de Pedrolo és pessimista i planteja una rigorosa transposició de la realitat. Els personatges viuen abocats cap al seu món interior. Molt sovint els personatges viuen presoners del present.
Josep Maria Benet i Jornet
Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on va entrar en contacte amb les persones que feien el millor del teatre català d'aleshores.
Benet i Jornet és pràcticament l'únic autor de la seva generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, sobretot perquè ha sabut evolucionar i ha mantingut una certa complicitat estètica i ideològica amb un públic que l'entén.
Es pot observar:
- Del realisme social dels primers temps a la recerca d'un territori mític.
- Les obres del cicle de Drudània.
- El retorn al realisme, però focalitzant la intimitat dels personatges.
- L'apropament al teatre de Harold Pinter.
- El retorn a un intimisme en què la comunicació es fa gairebé impossible.
En el teatre de Benet i Jornet l'entorn pesa d'una manera aclaparadora sobre els éssers humans: els condiciona, els configura i els deforma. Durant els primers anys, l'entorn feia els personatges infeliços o cruels. Més endavant s'ha transformat i ha dut els personatges a la dificultat d'expressar-se.
Joan Fuster
Joan Fuster és l'assagista més important de les generacions sorgides després de la guerra civil. La seva obra es pot classificar en tres blocs:
- a) Obres de temàtica humanística i general: l'home, mesura de totes les coses. Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.
- b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, el coneixement de la història i la cultura.
- c) Obres de crítica i d'història literàries. En aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians, com Ausiàs March, i a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.
L'assaig presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosòfic. Els assajos de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet o un problema. Es tracta d'examinar i de tornar a pensar tot el que sabem per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada.
Fuster va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, juntament amb alguns professors de la mateixa universitat, que van influir i dirigir el treball intel·lectual dels joves amb més vocació.