Teatre de Pedrolo i obra assagística de Joan Francesc Mirà: temes, estil i reflexió existencial

T.12: El teatre de Pedrolo

El teatre de Pedrolo es podria identificar com un teatre negatiu, i el podem dividir en tres etapes, encara que només té una etapa central intensa i sòlida, que se situa en la segona etapa dels anys 50.

En aquesta etapa es planteja una reflexió sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana i formula preguntes inquietants sobre alguns interrogants absurds, com la solidaritat humana, la recerca de coneixements... (Hereus de la cadira, en l'any 1954).

Els personatges de Pedrolo habiten en un món tancat que els separa de l'espai exterior. Viuen abocats cap al seu món interior i, de vegades, viuen presoners del present intentant aclarir el seu origen. Així, trobem personatges empresonats que lluiten per derrotar els murs de la presó, i altres que s'acostumen perquè tenen por a l'espai exterior. D'altra banda, escènicament, aquests conflictes provoquen situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques, en què els personatges se sotmeten a accions inútils i rutinàries (Cruma, La nostra mort de cada dia, Situació bis, etc.).

Finalment, Pedrolo, preocupat per la condició humana en un sentit transcendent, però compromès amb un país i un moment molt concret, hereta la temàtica existencial i fa ús de les formes de l'absurd.

T.16: Joan Francesc Mirà

Joan Francesc Mirà és un escriptor arrelat al país, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l'experiència vital, per la lectura i per la seua dedicació a l'escriptura. Els clàssics, la democràcia, la raó i l'humanisme sustenten la seua forma reflexiva d'examinar la vida.

Mirà tracta els seus assajos amb una frescor singular. Ha après de Fuster els recursos essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable metge de l'adjectiu.

Els seus coneixements antropològics li ajuden a analitzar qüestions fonamentals on altres només veurien aspectes superficials. Temes com:

• El nacionalisme
• La relació entre la cultura i el poder
• La creació i evolució de les identitats i dels símbols que les conformen
• La importància de les llengües per a crear una consciència col·lectiva
• La possibilitat de manipular elements en benefici d'interessos concrets

Ocupen una part dels treballs de Mirà. El fil conductor d'aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i les conseqüències que se'n deriven.