Tema 8: La segona meitat del segle XIX – Realisme, naturalisme, literatura nord-americana, simbolisme i renovació del teatre europeu
La segona meitat del segle XIX
El realisme europeu
El 1830 es publica Roig i negre d’Stendhal, considerada la primera manifestació del realisme, però és cap al 1850 quan es produeix, en les diverses literatures europees, una reacció general contra el romanticisme que porta el nom de realisme; el naturalisme en va ser la derivació extrema i més tardana.
Des de Rússia fins a Amèrica, es produeix un tipus de narració que és alhora testimoni d'ambients i retrat d'individus, arribant a l’equilibri entre la descripció de l'estructura col·lectiva i el retrat individual.
L’exotisme i la història continuen apareixent en la novel·la realista, però la geografia és més realista i la història ja no és una font d’ensomni sinó que és producte del coneixement exacte. Per aquest motiu se sol tractar o bé el passat més recent de la societat a què pertany l’escriptor, o bé la realitat contemporània. A Espanya destaca Benito Pérez Galdós.
El naixement de la literatura nord-americana de tall realista (1830-1890)
Durant la segona meitat del segle XIX, els Estats Units d’Amèrica tenen un gran desenvolupament econòmic i es consoliden com a potència, la qual cosa féu que s’hi cercara una personalitat literària pròpia, encara que depenia en gran part de la tradició europea.
Les diferències respecte a la producció europea es manifesten en trets que provenen dels primers colons, com el puritanisme i l’obsessió pel mal.
L’arrancada de la modernitat poètica: de Baudelaire al Simbolisme
El Romanticisme havia introduït una nova concepció artística en general i poètica en particular en exaltar la individualitat i aplicar a la poesia el concepte de llibertat, ja que s’accedí a l’exploració de l’ànima humana i també el poema s’alliberà de la mètrica. Però, a la fi, la poesia romàntica caigué en el tòpic i l’esgotament (poetes dolguts, repetició d’ambients i temes). És en aquest moment quan apareix el Parnassianisme, un dels antecedents del Simbolisme.
El Simbolisme recull elements parnassians, però alhora es presenta com una poètica complementària a la romàntica; cal tenir present que la sensibilitat romàntica va obrir les portes a una nova concepció poètica.
La renovació del teatre europeu: un nou teatre i unes noves formes de pensament
El simbolisme fou un moviment bàsicament poètic, no dramàtic, motiu pel qual la seua producció teatral és minsa. A aquest fet hem d’afegir l’hermetisme i el menyspreu per agradar el públic. Tot això fa que el teatre simbolista que es féu no fóra ben acollit pel públic.
El teatre al qual va el públic en aquests moments és de tall realista, amb obres superficials i de poca qualitat.