Text narratiu i descriptiu: tema, espai, temps, narradors i sintagmes

Text narratiu

tema: idea que ens vol transmetre l'autor.

argument: resum dels fets.

tipus de finals: obert o tancat.

personatges plans: perfil psicològic poc desenvolupat.

personatges rodons: evolucionen segons el que passa.

variables: evolucionen i es transformen al llarg de la història.

invariables: no canvien al llarg del relat.

Espai

Funció dèctica: l'acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen.

Funció referencial: l'espai on es desenvolupa l'acció no existeix en la realitat.

Funció simbòlica: àmbit subjectiu carregat d'una simbologia que influeix sobre l'individu.

Temps

Temps històric: fa referència a l'època històrica en què s'esdevé el relat.

Temps narratiu: quantitat de temps que dura l'acció narrada.

Temps del discurs

Fa referència a la manera com l'autor disposa els elements de la trama. Pot decidir explicar-la de manera lineal (introducció-nus-desenllaç) o fent salts al passat (retrospeccions) o al futur (anticipacions).

Narradors

Narradors interns

• Protagonista: escriu en primera persona i explica el relat segons la subjectivitat de la pròpia experiència.
• Testimoni: sol escriure en tercera persona i és un personatge que coneix els fets o els ha presenciat d'una manera o altra.
• Múltiple: tots els personatges de l'obra prenen la paraula.

Narrador extern

• Testimoni: coneix els fets de la història, però no s'introdueix a l'interior dels personatges.
• Omniscient: s'introdueix a l'interior dels personatges i en coneix els sentiments, idees i reflexions.

Text descriptiu

Ordre

De dalt a baix, de baix a dalt, de general a concret, de concret a general, de dins a fora.

Tipus

• Topografia: descripció d'un lloc.
• Prosopografia: descripció física d'una persona.
• Etopeia: descripció psicològica d'una persona.
• Retrat: descripció física i psicològica d'una persona.
• Autoretrat: retrat que fa algú d'ell mateix.
• Caricatura: descriu exageradament els trets físics o psicològics.

Recursos

Adjectius i enumeracions permeten presentar els elements que volem descriure i les seves característiques de forma ordenada.

Localitzadors

L'ús de paraules que indiquen lloc.

Sintagmes

Sintagma nominal (SN)

• Determinant + nom + adjectiu: aquesta jaqueta blava.
• Determinant + nom + SPrep: la taula de la casa.
• Pronom: la teva (jaqueta).

Sintagma adjectival (SAdj)

• Adjectiu: un bosc antic.
• Adverbi + adjectiu: un bosc molt antic.
• Preposició + SN: de vidre, sense llum, a la plaça Nord, amb llet, entre els fulls blancs.

Sintagma adverbial (SAdv)

• Adverbi: canta malament.
• Adverbi + adverbi: canta bastant malament.

Sintagma verbal (SV)

• Verb: canta.
• Verb + SPrep: saltaven d'alegria.
• Verb + SN: …
• Verb + SAdj: sona massa fort.
• Verb + SAdv: arribarem molt més aviat.

Subjecte

Estructura: SN.

• Inici: El camió d'escombraries recollia la brossa.
• Mig: Aquest matí l'avió s'ha enlairat puntualment.
• Final: S'han estat barallant tot el dia, el Joan i la Laura.
• Pronom: el subjecte està representat per un pronom personal fort. Nosaltres arribarem tard a la festa.
• Elíptic: el subjecte no apareix a l'oració però el podem deduir perquè concorda en gènere i nombre amb el verb. Corries molt ràpid a la marató (tu).

Predicat nominal

Nucli: verb copulatiu. Verb copulatiu (ser, estar, semblar) + atribut.

Els verbs copulatius són, fonamentalment, ser, estar i semblar, però en si mateixos no signifiquen res: es limiten a servir d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'atribut és el que es diu del subjecte.

És la teva millor amiga. / Els alumnes semblen preocupats.

Predicat verbal

Nucli: verb predicatiu. Verb predicatiu + complement.

Els verbs predicatius diuen alguna cosa del subjecte. Un verb predicatiu és aquell que no és copulatiu. Aquests verbs poden anar o no anar acompanyats de complements.

Han trucat al cuiner del programa.