Tirant lo Blanc: Estructura, Argument i Diferències amb els Llibres de Cavalleries
Estructura i argument de Tirant lo Blanc
- Part anglesa (cap. 1-97): Narra les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, que venç els sarraïns i allibera Anglaterra.
- A Sicília i Rodes (cap. 98-114): En assabentar-se Tirant que l'illa de Rodes és assetjada, hi va acompanyat de l'infant Felip. Felip s'enamora de la princesa Ricomana. Mentrestant, Tirant allibera Rodes i després marxa a Terra Santa i rescata alguns captius cristians. Quan torna a Sicília, ajuda Felip en el casament amb Ricomana.
- A l'Imperi grec (cap. 115-296): Tirant acudeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs, que amenacen l'Imperi bizantí. Ell és capità general de l'exèrcit i Tirant guanya totes les batalles gràcies al seu valor. Tirant s'enamora de Carmesina, però té un obstacle, que és la donzella de Carmesina (la Viuda Reposada), i d'altra banda té l'ajuda de la donzella Plaerdemavida. Tirant ha de superar un munt d'adversitats.
- Al nord d'Àfrica (cap. 297-407): Tirant és empresonat i alliberat per tal de lluitar contra els turcs. Guanya fama militar i converteix al cristianisme diversos regnes del nord d'Àfrica. Finalment, acompanyat de Plaerdemavida, retorna a Constantinoble.
- De nou a l'Imperi grec (cap. 408-487): Tirant allibera l'imperi de l'amenaça dels turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar de l'imperi. Tanmateix, l'heroi mor després de fer testament. Carmesina mor pel dolor i l'emperador mor per la pèrdua de la filla. A la fi, Hipòlit, l'escuder de Tirant, es casa amb l'emperadriu i esdevé emperador.
Gèneres cavallerescos medievals
Llibres de cavalleries
Es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants i per situar l'acció en escenaris fantàstics i en èpoques remotes i mítiques. Els cavallers corresponien a un prototip d'heroi amb qualitats sobrehumanes: força desmesurada i eren invencibles. Aquesta literatura intentava reflectir quin era el model de cavaller-heroi que tots havien d'imitar, les virtuts que havien de posseir per a ser cavallers, quin comportament havien de seguir… (com al Tractat de Cavalleria de Pere el Cerimoniós).
Novel·la cavalleresca
Es caracteritza per la nostàlgia de l'esperit cavalleresc, s'adequarà als nous gustos literaris burgesos i qüestionarà l'ideal dels antics cavallers. La característica principal és la versemblança. No contenen elements fantàstics, els fets ocorren en llocs reals i coneguts i en un temps recent pròxim al de l'autor. No són mai personatges desmesurats ni invencibles, sinó que realitzen gestes versemblants i vencen pel seu enginy, valor o intel·ligència. L'amor passa a ser el centre de tota la trama novel·lesca.