Valencia en el segle XV: capital cultural, Ausiàs March i la literatura catalana

1. Motius pels quals Valencia esdevé, al segle XV, la nova capital cultural

Valencia esdevé la nova capital cultural pels següents motius:

• Perquè Barcelona va anar perdent importància a la Corona catalanoaragonesa.
• Els papes Borja eren valencians.
• Hi havia epidèmies i la pesta a Catalunya (alta mortalitat).
• Antipatia entre la noblesa valenciana i la catalana.
• Els ports valencians eren més cèntrics per moure's pel Mediterrani.

2. Per què és important el rei Alfons el Magnànim?

El rei Alfons el Magnànim va ser important perquè era un rei amant de totes les arts: la literatura, la música, la caça i la falconeria. A conseqüència de conquerir Nàpols, va traslladar la seva cort a Nàpols i s'emportava un munt de poetes per entretenir-lo durant els viatges en vaixell. En aquests viatges, els poetes van entrar en contacte amb el Dolce stil nuovo i aquí van començar a fer poesia del Dolce Stil Nuovo.

3. Motius pels quals a la poesia li costarà adaptar la mentalitat renaixentista

Perquè la cort occitana (que va inaugurar la lírica trobadoresca) es resisteix a canviar d'estil literari i va crear el Consistori de Tolosa, en un intent de recuperar la lírica trobadoresca.

Així doncs, Joan I, en imitació d'aquest certamen, institueix el Certamen de Gai Saber.

4. Característiques de l'obra d'Ausiàs March

L'obra està formada per 128 poemes de poètica moral i espiritual.

• És el primer que utilitza el català com a llengua literària.
• Ús de l'estructura trobadoresca (estrofes de 8 versos decasíl·labs amb tornades de 4 versos).
• Ús del senyal amorós: «Plenya de seny», «Amor, amor», «Foll amor», «Liri entre cards».
• Ús de versos estranys (sense rima, lliures o blancs).
• Poeta dividit entre amor carnal i amor espiritual.
• Comparacions exclusives i pròpies. Les coples estan dividides en dues parts: (1-4) generalització amb imatges del món marítim; (5-8) cas particular del poeta («Ne pren a me»).

5. L'Escola Satírica Valenciana: qui eren? Què feien? Temàtica i el representant màxim

Neix al segle XV, al vessant satíric de la literatura. Eren un grup de poetes de la ciutat de València que utilitzaven una llengua planera i un estil senzill, buscant la diversió. Tractaven temes com els costums, la llengua literària i la retòrica de l'època. L'obra més important és Espill, de Jaume Roig.

6. Diferències en el segle XV entre els llibres i les novel·les de cavalleries

6.1 Llibres de cavalleries

1. Apareixen en la literatura espanyola, p. ex. Palmerín de Inglaterra, anònim.
2. Protagonistes: cavaller errant (invencible) que lluita amb personatges mitològics.
3. Llocs meravellosos i fantàstics.
4. Atemporal.
5. Són creïbles i verosímils.

6.2 Novel·les de cavalleries

1. Apareixen en la literatura catalana, p. ex. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
2. Protagonista: cavaller errant que lluita amb altres cavallers (personatges històrics) i pot ser ferit.
3. Llocs coneguts pels lectors.
4. Temps: segle XV.
5. Són poc creïbles.