Variació i Registres Lingüístics: Tipus de Llengües i Usos Comunicatius
Variació i Diversitat Lingüística
Les llengües no són uniformes, sinó que presenten nombroses variacions en funció de diferents factors:
- Varietats diatòpiques: el lloc on es parlen.
- Varietats diacròniques: el temps en què es parlen, és a dir, de l'època o la generació a què pertanyen els parlants.
- Varietats diastràtiques: el grup social dels parlants.
- Varietats diafàsiques: les diferents formes de parlar segons el receptor.
Idiolecte: la nostra manera de fer servir la llengua.
Registres Lingüístics
Són les diferents formes que tenim de comunicar-nos en funció de quatre factors:
- Tema: general o especialitzat. Allò de què parlem.
- Receptor/a: grau de familiaritat.
- El canal de comunicació: oral o escrit.
El propòsit de la comunicació: divertir, informar, ordenar o conversar.
3.1. Registres Formals
Registre científic-tecnològic: És el propi de la ciència i la tecnologia i es relaciona amb el canal escrit. Permet transmetre informació de manera clara i objectiva.
Característiques:
- Ús de termes precisos i rigorosos.
- Utilització de formes no personals o de la tercera persona del singular.
- Ús de més substantius que no pas verbs.
Registre literari: És propi de la literatura, té voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal.
Característiques:
- Ús de figures retòriques.
- Arcaismes.
- Polisèmia dels mots.
3.2. Registres No Formals
El registre col·loquial: És oral i espontani. És propi de l'àmbit familiar i de les amistats. Algunes de les seves característiques són:
- No es fa servir la llengua de manera adequada.
- Es fan servir barbarismes i una pronúncia incorrecta.
- Abunden les frases interrogatives i exclamatives.
- Manca de connectors i frases no acabades.
- Crosses lingüístiques: paraules o expressions que es repeteixen contínuament en el discurs.
El registre vulgar: Té característiques pròpies com:
- Ús d'insults i expressions malsonants.
- Es parla com es pensa amb un discurs no preparat.
- Renecs i mots grollers.
- Absència de retòrica.
- Rebuig dels eufemismes.
- Poca elaboració des del punt de vista normatiu.
- Transgressions constants de la normativa.
La Varietat Estàndard
És una varietat neutra de la llengua que garanteix la comunicació entre els parlants; és la varietat que s'ensenya a l'escola, la que fan servir els mitjans de comunicació i la que aprenen els estrangers com a segona llengua.
Els parlants s'han d'adequar a una situació comunicativa concreta. Així, no parlem de la mateixa manera amb un desconegut, amb un professor o amb un amic de tota la vida. Fem servir recursos diferents si parlem o escrivim. Cada parlant ha de dominar diferents registres lingüístics o varietats diafàsiques.
Tipologia de Llengües
- Llengua dominant: la que per motius polítics, culturals, econòmics o demogràfics s'imposa fora del territori on s'havia originat.
- Llengua minoritària: la que té un nombre de parlants reduït, sobretot si la comparem amb les que encapçalen el rànquing. Una llengua minoritària s'utilitza amb normalitat en tots els àmbits de la societat.
Llengua minoritzada: la que, independentment del nombre de parlants, va retrocedint en la seva utilització social perquè una llengua dominant s'ha introduït al seu territori geogràfic.
I el Català?
És una llengua minoritària (la dotzena llengua europea més parlada, més que el suec o el danès) i minoritzada (perquè en alguns àmbits d'ús ha estat desplaçada pel castellà).
- Normalització lingüística: Amb una política de planificació per part de les institucions i la voluntat dels parlants, la llengua minoritzada recupera els àmbits d'ús perduts i arriba a una utilització completa.
Substitució lingüística: La llengua minoritzada cada vegada es considera menysprestigiosa i serveix per a menys usos socials. Aquest procés la porta a la desaparició i és desplaçada per la llengua dominant.