Variedades de la lengua catalana: históricas, sociales, geográficas y estilísticas

PER: Li ho han retret per enveja. PER A: Pastilles per al mal de cap. A MIDA: cuina feta a mida. A MESURA QUE: A mesura que passa el temps enyoro més el meu poble natal. MENTRE: Mentre envernisso la calaixera, escoltaré el debat per la ràdio. MENTRE QUE: tu fas tota la feina domèstica mentre que ell no col·labora en res. MENTRESTANT: He estat dues hores fora. Què has fet tu, mentrestant?

Sociolingüística

La llengua és el sistema de signes de què se serveix una comunitat per expressar-se, tant oralment com per escrit.

Variedades históricas

Són les que depenen del temps, és a dir, de l'època històrica en què viu el parlant, de l'edat que té o la generació a què pertany. És una llengua que canvia a mesura que passen les dècades: com més antic és el text, més dificultats tindrem per copsar-ne plenament el sentit. La gramática histórica descriu els canvis produïts en la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic d'una llengua al llarg del temps.

Variedades sociales

Depenen del grup social a què pertanyen els parlants. La classe social, el poder adquisitiu i el nivell cultural són factors que determinen una manera de parlar. Aquesta varietat depèn del grup social a què pertanyen els parlants:

• Xava: és usat per les classes baixes barcelonines.
• Bleda: és pròpia de les zones residencials de Barcelona i de determinats medis universitaris.

Variedades geográficas

Són les degudes a l'origen geogràfic dels parlants.

Variedades estilísticas

Depenen de la situació comunicativa, també reben el nom de registres.

Llengua estàndard

Garanteix la comunicació entre els parlants d'una mateixa llengua.

Variedad generacional

La gent gran acostuma a ser més conservadora, i això queda reflectit en la llengua oral. Els joves no estan pendents de la normativa ni de la llengua estàndard.

Variedad profesional

Parlem de llengua d'especialitat per referir-nos a la varietat que depèn de l'àmbit professional:

• Tecnolecte: el vocabulari tècnic d'un àmbit professional.
• Argot: volia dir «la parla dels lladres francesos», i fa referència al lèxic propi d'un sector social marginat.