Vicent Andrés Estellés: poesia, memòria i realitat de la València contemporània
Vicent Andrés Estellés: el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià
Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. Una gran part de la seua producció ha aparegut amb retard. De fet, Estellés entra en joc, en la dècada dels setanta, quan ja feia més de vint anys que escrivia versos.
Cronologia de la seua obra
- 1956: publica La nit.
- 1958: publica Donzell amarg. A partir d’aquest any es va produir el que s’ha anomenat el boom Estellés.
- 1971: publica el Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys.
- 1972: publica Recomane tenebres, primer volum de l’obra completa.
- Pòstumament: s’ha publicat el Mural del País Valencià.
Una poesia de la memòria i la quotidianitat
En la poesia d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memòria d’un petit món, explicat meticulosament en la seua quotidianitat. Es tracta d’un discurs poètic deliberadament oposat al de la poesia pura, perquè esquiva la temptació del pur joc verbal, del lirisme més o menys hermètic i privat.
La mort no serà tampoc cap entitat metafísica. El poeta de Burjassot inventa la realitat per mitjà de la seua poesia. Aquest inventari de la realitat l’ha portat a fer un autèntic fresc o mural de la València del seu temps.
Testimoniatge i realisme
La poesia d’Estellés, més que de realisme històric, es tracta d’un testimoniatge, del qual un dels millors exponents és el Llibre de meravelles, crònica impressionant d’un temps de crisi. En la seua poesia la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu, amb predomini de la llengua col·loquial.
Elaboració estilística i tradició clàssica
Al costat de la llengua col·loquial, la poesia estellesiana mostra una elaboració estilística i retòrica. Una altra aportació important d’Estellés al gènere poètic és l’ús de referents de la tradició literària clàssica, de vegades amb una intenció paròdica o irònica. Aquest procediment li permet operar amb un cert distanciament, com en les Horacianes. En aquest llibre el poeta retrata la vida valenciana dels anys seixanta, transvestint-se d’Horaci, barrejant València amb la Roma imperial.
De la mateixa manera, en el Llibre de meravelles la crònica de la València de la postguerra es contrapunta amb referències constants a autors de la literatura catalana medieval.