Vicent Andrés Estellés: Realisme Social, Vida Cotidiana i Estil Poètic
i de familiars, és la mort de la filla pròpia del mateix poeta. És una temàtica que l'obsessiona i és la mort real de tantes i tantes persones víctimes de la humiliació i la pobresa d'una època nefasta i horrible que li va tocar viure.
3b. El corrent poètic
La seua obra s'inclou dins el corrent poètic de la poesia del realisme social o realisme històric.
Un sentiment cívic col·lectiu
Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots i de les reivindicacions del seu poble. S'identifica com a un més, que pertany a la col·lectivitat, i no es considera a un graó més amunt de la resta pel fet de ser poeta (com feien els poetes anteriors, d'altres èpoques).
Una literatura realista
Es tracta d'una literatura realista, que s'aproxima molt a la realitat ja que es centra en fets casolans. Per a aconseguir-ho, utilitza un llenguatge col·loquial, que en ocasions resulta fora de lloc (quan parla de l'orina, o de l'entrecuixa, etc.), i a vegades utilitza comparacions i metàfores relacionades amb el món del forn (el negoci familiar).
També, per donar als seus poemes un caràcter col·loquial, en alguns dels seus textos els escriu en segona persona.
Elaboració estilística i retòrica
Però també la poesia d'Estellés palesa una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible en la seua riquesa d'adjectivació, en les imatges metafòriques o en el filtre culturalista que constitueixen.