Vocal neutra en català i el teatre català de la postguerra: guia de Sagarra, Pedrolo i Espriu

Vocal neutra

Vocal neutra: 1. A final de substantiu o adjectiu masculí (e) i femení (a). Excepcions: (a) paraules masculines acabades en -ara, -ista, -cida i la majoria acabades en -ma i -ta; i paraules femenines (e) acabades en -aire i -icie; altres com torre, verge, mare, febre o llebre.

2. Adjectius de dues terminacions masculí (e) femení (a): digne, digna; variables i invariables: home/dona solemne.

3. A si és la darrera lletra i E si és la penúltima. Excepcions (e): infinitius acabats en -re i -obre; omple, corre i vina.

4. Cal trobar una altra paraula de la mateixa família, excepte neixer, créixer i jeure.

5. Si no es dona cap d'aquests casos, caldrà mirar com s'escriu en les altres llengües romàniques.

Les vocals "o" i "u"

• Escriure u per la influència de la pronunciació.
• Escriure amb o paraules que duen la u.
• Conjunt de paraules que s'escriuen i es pronuncien malament.

Autors i obres del teatre català

Joan Sagarra (ABG)

Autor destacat abans de la guerra, conreà la prosa i la poesia, però destaca per fer un teatre popular. Prolífic: 37 obres de diversos gèneres. Fa teatre comercial i poc compromès, que cerca agradar al públic: La rambla de les flors (sainet), Perla negra (drama), Judit (tragèdia). Crea el poema dramàtic on hi ha conflictes passionals, protagonistes característics de la societat tradicional.

Posguerra: no podrà representar cap obra durant el franquisme. Quan torna farà un nou teatre drama burgès i realista. La fortuna de Silvia s'allunya del poema dramàtic.

Carles Soldevila (AG)

Escriu novel·les on dona una imatge moderada de la burgesia. Autor de Civilitzats, on un grup de burgesos barcelonins naufraga i segueix comportant-se com a civilitzats.

Villalonga (DG)

Mallorquí, destacat novel·lista. Les obres teatrals són reelaboracions de les seves novel·les principals: Bearn, Faust, Mort de dama, A l'ombra de la seu.

Pere Capellà (DG)

Nascut a Algaida, glosador, poeta, dramaturg i mestre, de teatre de caire popular: L'amo de Son Magraner (1949), Sa Madona du es maneig (1950), El rei Pepet (1954).

Salvador Espriu (DG)

Conegut com a poeta. Obres teatrals: Antígona, on aprofita la història grega, i Primera història d'Esther, on estableix un paral·lelisme entre el poble jueu i el català.

Manuel Pedrolo (DG)

Model intel·lectual compromès amb la lluita contra la dictadura, conegut novel·lista. Conreà el teatre de l'absurd: Homes i no, Aquesta nit tanquem (tortura), D'ara a demà (avortament).

Alexandre Ballester (1933) (DPG)

Baül groc, Nefre Taylor (1971). Influència d'autors com Brecht, sàtira social amb un to de farsa que denuncia els abusos dels poderosos.

Porcel (1937-09) (DPG)

Crea la dramatúrgia catalana; surt al teatre amateur i regional: Els condemnats (1959).

Sergi Belbel (DPG)

Influència de Beckett, després versió més realista de la societat: Caricies (1991), que investiga relacions de parella i família, i Després de la pujada (1992), sobre oficinistes.