Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Bachillerato

Miquel Àngel d'origen florentí, una de les figures més genials de la història de l'art. La seva feina com arquitecte més tardana que com a escultor i pintor, arrenca el Manierisme en arquitectura. Anteposa el seu estil personal a les regles clàssiques.

Escultura: Destaca la seva obra El David, aquest fou encarregat pel govern de Florència, va ser destinada a la plaça. És realista, aparença relaxada, feta en marbre es pot deduir també pel suport que té a la cama en forma de tronc, es tracta d'una figura colossal i nua, té un prefecte estudi anatòmic, la posició contraposat remet a la més pura tradició de l'escultura grega. L'estàtua té la musculatura molt ben detallada, és naturalista, correccions òptiques, rostre ideal,

Temple d'Atenea Niké: Estructura i Simbolisme

Es tracta d'un temple de planta rectangular, amfipròstil, amb dos pòrtics (un anterior i un posterior). És tetràstil, amb quatre columnes al pòrtic principal.

És un temple d'ordre jònic. Les columnes s'aixequen sobre una base, damunt de l'estilòbat i l'estereòbat. El fust és més esvelt, acanalat d'aresta morta, i culmina amb un capitell decorat amb volutes.

L'entaulament està format per arquitrau i fris. L'arquitrau està dividit en tres platabandes i el fris està decorat amb relleus continus, sense compartimentar. Per sobre de l'entaulament hi ha la cornisa i una coberta a dues aigües que s'ha perdut. El timpà estava decorat amb relleus sobre la vida d'Atenea.

S'accedeix a l'interior... Continuar leyendo "Temples de l'Acròpolis d'Atenes: Partenó, Erectèon i Atenea Niké" »

La escultura romana se caracteriza por una gran influencia de la escultura griega, a la que admiraban profundamente. Esta influencia, ya presente en los etruscos, se acentúa cuando los romanos entran en contacto directo con los griegos en la Magna Grecia y, sobre todo, cuando conquistan Grecia.

Debido a esta admiración, los romanos llevaron numerosas esculturas griegas a Roma, y los escultores romanos las copiaron sistemáticamente. Sin embargo, los romanos no se limitaron a copiar a los griegos, sino que aportaron una gran originalidad.

Originalidad Romana

En primer lugar, su espíritu práctico los condujo hacia el realismo, por lo que cultivaron el retrato. Por otro lado, pusieron la escultura al servicio del poder, utilizándola como medio... Continuar leyendo "Escultura Romana: Realismo, Poder y Legado Artístico" »

Arquitectura Barroca: Integració d'Art i Espectacle

L'arquitectura barroca integra pintura i escultura en un conjunt, aconseguint un efecte sorprenent i escenogràfic, d'acord amb les necessitats dels seus principals clients: l'Església i la monarquia absoluta. Els efectes de masses i moviments són propis del barroc. Els edificis semblen plens de moviment, tot és dinàmic, i la línia corba és la predominant. S'accentua allò pesat, i els murs donen la sensació de moviment, amb façanes amb perspectiva.

Elements Arquitectònics Clau

Els elements arquitectònics adquireixen gran potència: arcs ovals o mixtilinis, columnes gegants, pilastres i columnes salomòniques. S'obren nínxols on s'ubiquen escultures, i es creen grans cornises. En... Continuar leyendo "Arquitectura Barroca: Característiques, Elements i Artistes Clau" »

1. Contexto Histórico de la Arquitectura Romana

Roma, fundada en el 753 a. C. por un pueblo del Lacio, fue gobernada por siete reyes desde su fundación hasta el 510 a. C. Acosados constantemente, los romanos aprendieron a vivir en un permanente estado de guerra, adoptando la estrategia de la defensa mediante un buen ataque. Así, comenzaron su expansión por la península italiana. En el siglo III a. C., ya habían absorbido el reino etrusco y el resto de Italia.

Tras las guerras púnicas, Roma emergió como dominadora del Occidente y pronto conquistaría el Mediterráneo oriental, convirtiéndolo en su Mare Nostrum. La república, establecida hasta el año 30 a. C., se transformó en el Imperio Romano.

En el año 313 d. C., el emperador Constantino... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Características, Historia y Materiales" »

Etapa de la Monarquia (s. VIII - s.VI a.C):

Fundació i creixement de l’imperi. Era una monarquia absolutista amb senat consultori. Relacionat amb el poble Etrusc.

Etapa de la República (s. VI a.C - 27a.C):

El poder està en mans del senat. El senat està controlat per els magistrats. Màxima expansió de l’Imperi Romà. Van haver les guerres púniques entre Roma i Cartago, entre el 246 a.C i el 202 a.C. Moltes desigualtats i contrastos en la societat, amb guerres civils. Assesinat de Juli Cesar és assassínat al 44 a.C. Disputa entre Octavi August i Marc Antoni i Cleopatra.

Etapa Imperial (31- a.C - 476 d.C)

Etapa amb més obres artístiques, per expandir la grandesa de Roma. Dividida en la Pax Romana i la Crisi de l’Imperi.

• Pax Romana:

Características del Barroco

El Barroco se distingue por el uso de materiales nobles y técnicas que evocan lujo y opulencia.

Materiales

• Piedra muy labrada
• Mármol
• Bronce (para adornos)

Técnicas y Lenguaje Artístico

• Elementos del mundo clásico: Columnas y capiteles, tratados con absoluta libertad.
• Énfasis en lo monumental, el movimiento y los efectos escenográficos.

Plantas y Alzados

• Formas libres y caprichosas.
• Muros curvados que se adaptan al espacio.

Cúpulas

• Grandes dimensiones.
• Profusa decoración.
• Rompimiento de líneas para crear sombras.
• Muros con entrantes, salientes y curvas.

Novedades del Barroco

El Barroco introduce una nueva importancia del urbanismo y los espacios que preceden a los edificios.

Tipos de Edificios y Elementos Urbanísticos

Reformas

L'Habitació Vermella de Matisse: Anàlisi Detallada

Henri Matisse: Artista Fauvista i Polifacètic

Henri Matisse va ser un destacat pintor fauvista francès. Se sentia atret per l'escultura africana i pels colors i formes de les catifes orientals. A més de pintor, Matisse també va ser escultor, dissenyador i gravador.

Anàlisi de "L'Habitació Vermella" (1908)

Estil i Tècnica Pictòrica

• Estil: Fauvisme.
• Material: Oli sobre tela.
• Tècnica: Pintura a l'oli. Aquesta tècnica permet una certa lentitud a l'hora de treballar i aplicar correccions.

Tema i Composició de l'Obra

• Tema: Representa el menjador d'una casa burgesa amb una dona, possiblement una serventa, que fa els preparatius per a un dinar. Es considera un tema costumista o de gènere.
• Forma:

El Colosseu

1. Catalogació

• Títol: Colosseu
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 72 - 80 dC
• Localització: Vall del Colosseu a Roma (Itàlia)
• Dimensions: 188 metres de longitud, 156 metres d'amplada i 57 metres d'altura.

2. Anàlisi Formal

• Material: Marbre, pedra, tova...
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat als tres primers pisos.
• Elements de suport: Podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (amb funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts.
• Elements suportats: Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d'aresta.
• Espai exterior: Cada pis és d'un ordre diferent:
  • Primer pis: D'ordre dòric toscà amb columnes sense estries i amb base. Té 80 arcades.
  • Segon pis: D'ordre jònic, es compon