Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Bachillerato

El Profeta (1933-1936) de Pau Gargallo

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Títol: El Profeta
• Autor: Pau Gargallo
• Cronologia: 1933 (Guix/Model) – 1936 (Bronze)
• Estil: Cubista
• Tècnica: Bronze, forja
• Tipologia: Monocroma, dempeus
• Mides: 2,35 m
• Localització: Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) / Museu Gargallo (Saragossa).

Biografia de Pau Gargallo

Pau Gargallo neix a Maella, un poble d’Aragó. De jove, la seva família es trasllada a Barcelona, on s’interessa profundament per l’art, influenciat pel seu oncle ferrer. Participa activament en les tertúlies modernistes d’Els Quatre Gats, marcant la seva primera època com a modernista.

Ben aviat, però, fa el salt a París, on coneix dos personatges que el marcaran profundament:

• Pablo Picasso: Influència

Pintura Renacentista

La pintura renacentista abarca el período de la historia del arte europeo comprendido entre el arte de la Edad Media y el Barroco.

Como todo el arte del Renacimiento, la pintura de esta época está intrínsecamente relacionada con la idea de volver a la Antigüedad clásica. El impacto que tuvo el Humanismo sobre artistas y sus patronos fue fundamental, propiciando la adquisición de nuevas sensibilidades y técnicas artísticas.

Características Principales

Hay una serie de características que distinguen la pintura renacentista de su inmediata antecesora, la pintura medieval:

• Evocación de lo antiguo: Se buscaba tomar como ejemplo la belleza idealizada de la Antigüedad clásica.
• Observación viva de la naturaleza: Los cuadros

San Pietro in Montorio

Cron: 1502

Autor: Bramante Donato

Loc: Roma

Estil: Renaixement Cinquecento

Material: Pedra, Marbre, Granit

Sistema constructiu: Arquitravat i Voltat

Dimen: 4,50m

Autor

Donato Bramante és la primera gran figura del s.XVI en l'àmbit arquitectònic i també va ser pintor. L'arquitectura del Cinquecento representa el triomf de la monumentalitat i l'elegància en la proporció...

Context

El Cinquecento a Roma substitueix a Florència com a capital artística del moment. L'arquitectura del Cinquecento es caracteritza per la tendència a eliminar elements superflus i decoratius, recreant una monumentalitat basada en la simplicitat. El màxim representant del classicisme arquitectònic és Donato Bramante. A la Ciutat Eterna, la seva... Continuar leyendo "San Pietro in Montorio: L'arquitectura del Cinquecento a Roma" »

Guia Completa per a l'Anàlisi d'Obres d'Art

Anàlisi Conceptual: Exemple de Pintura

Aquest quadre té una funció propagandística i commemorativa. Amb el temps, la pintura també adquireix un caràcter commemoratiu, recordant els fets històrics representats. El quadre no va ser un encàrrec, sinó que el pintor el va realitzar per iniciativa pròpia. Delacroix, en realitat, volia mostrar l'esperit dels revoltats, més que no pas reflectir la realitat del fet en si, un clar esperit romàntic. Lluís Felip d'Orleans el va comprar, però el va considerar un tema massa incendiari i el va guardar. No es va exposar al públic fins al 1861. El seu significat és polític. Aquesta pintura assenyala el moment en què el Romanticisme deixa de mirar... Continuar leyendo "Guia Completa: Anàlisi d'Obres d'Art (Pintura, Arq., Escultura)" »

Contextualització

L'autor és Policlet, i l'obra data del 430 a.C. Ens situem al període clàssic de l'Antiga Grècia.

És una obra de l'època clàssica amb influència arcaica. El rostre és inexpressiu, però hi veiem moviment.

L'evolució política va assolir la seva continuació amb l'aparició de la democràcia, que representava les polis.

Cap al segle V a.C., Pèricles va esdevenir el polític més influent d'Atenes.

A Grècia hi va haver una febre de realitzacions artístiques per l'eufòria del triomf grec sobre els perses a les Guerres Mèdiques, que atribuïen als déus. En agraïment, van aixecar temples i escultures.

L'escultura va respondre a la recerca de la bellesa ideal a través de l'equilibri (ordre, proporció i harmonia).

Llavors,... Continuar leyendo "Dorífor de Policlet: Anàlisi i Context" »

Teatre d'Epidaure

Autor: Policlet el Jove (Argos, s.V-IV a. C) Cronologia: 350 a. C.

Tipologia: Teatre

Materials: pedra

Estil: grec clàssic

Localització: Epidaure al Peloponés, Grècia.

BIOGRAFIA: SV-IVac, - jove, escultura atletes.

Context: social-político-cultural 3part: orchestra:diametre 20,3 hi havia l'estatua d'una divinitat i feien ofrenes.

Càrea: semicercles forma les grades i la diazoma( separacio), 12seccions+13 esglaons permeten desplaçament. càreainferior: 22secions+23 escales car.super, dividit 3o files inferior 20 superiors, de l'orchesta a la càvea 24m d'alçada.

Funció i interpretació: fncio teatre, els pagesos feien les representacions com a ofrena als deus.

Influències: teatre de pompeu, els teatres romans intenyaven imaitar... Continuar leyendo "Teatre d'Epidaure i Altar de Zeus a Pèrgam" »

Elementu formalak

Oinplanoa: Soiltasun geometriko handia, laukia handia (200x160), burualde karratu eta nabarmendua. Euklidesen geometria erregularraren araberako proportzioak gordetzen ditu. Fatxada nagusitik hasita aldareraino hiruki ekuilateral bat marraz daiteke. Bestalde, parrilla baten forma gogorarazten du, San Lorentzo erre zutenekoa alegia. Luzeetarako 3 zonalde bereizten dira, erdikoa ardatza izanik eta erdigunean espazio nagusia egituratzen da:

1. Sarrera nagusitik erregeen patio luzera sartzen da.
2. Elizaren oinplano zentrala: gurutzea eta karratua batzen ditu eta kupulak gehiago zentralizatzen du. Aldare nagusiaren azpian oinplano oktogonaleko panteoia dago.
3. Burualdean egoitza pribatuak daude. Ardatzetik bi aldetara, modu geometriko eta

Contexto Histórico del Románico

En la Edad Media, a partir de los siglos IX y X, se formó en Europa occidental un sistema político, económico y social conocido como feudalismo. La población vivía atemorizada por guerras e invasiones. Su máxima preocupación era sobrevivir y muchos se convirtieron en siervos de los señores feudales, nobles o eclesiásticos.

El Arte Románico fue un estilo artístico predominante en la Europa feudal de los siglos XI y XII. Surgió de manera paulatina en Italia, Francia, Alemania y España, siendo la primera manifestación de un arte propio de Occidente desde la caída del Imperio Romano.

Características de la Arquitectura Románica

El románico es un arte religioso. Sus principales manifestaciones se darán... Continuar leyendo "Arquitectura Románica: Características y Contexto Histórico" »

ARA PACIS AUGUSTAE

Estil de l'obra i QUATRE característiques de l'arquitectura d'aquest estil.

L'estil és romà imperial. Com a característiques de l'arquitectura d'aquest estil es poden citar:

• L'eclecticisme, assimilant diverses influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs, ...);
• El caràcter utilitari, pràctic i funcional, remarcant els aspectes tècnics i funcionals per sobre dels estètics;
• L'ús dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), als quals s'hi afegiran dos de nous, el toscà i el compost;
• L'ús dels sistemes constructius arquitravat i voltat (arc de mig punt i diversos tipus de volta), aquest darrer de caire més dinàmic.

CINC característiques formals i tècniques d'aquesta obra.

1. Des del punt de vista tècnic,

El Pensador d'Auguste Rodin

Títol:

El Pensador

Autor:

Auguste Rodin

Cronologia:

1880-1900

Estil:

Impressionista

Localització:

Musée Rodin (París), amb altres còpies distribuïdes pel món, com per exemple al Museu d'Orsay.

Tècnica:

Fosa de bronze

Motiu o gènere:

Simbòlic

Dimensions:

Antropomètriques (mida humana)

Materials utilitzats:

Bronze

Cromatisme:

Monocromàtic

Formes:

Exempta

Tipologia:

Figura asseguda

Anàlisi Formal de l'Escultura

Composició

El que regeix l'escultura és una composició geomètrica molt ben definida. Després d'haver estat esculpida amb el treball de la musculatura, en una anàlisi simplificada es pot trobar el seu sentit geomètric subjacent.

Moviment

Una figura molt dinàmica, malgrat la tensió del cos i la seva posició estàtica,... Continuar leyendo "Auguste Rodin: El Pensador - Fitxa, Anàlisi i Context" »