Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Formación Profesional

Escultura Renacentista en Florencia

Florencia es la cuna de la escultura renacentista, con antecedentes en el siglo XIII que imitaban obras de la antigüedad clásica. Los materiales preferidos eran el mármol y el bronce. Los principales logros de la escultura renacentista son el relieve y, en la escultura de bulto redondo, la estatua ecuestre y el busto-retrato, siendo también común la representación de niños.

Las bases fundamentales del estilo de los escultores del Quattrocento son el naturalismo gótico del siglo XIV y, sobre todo, la inspiración directa de las obras clásicas. Sin embargo, no se trata de una simple copia, ya que los escultores florentinos del Quattrocento las interpretan de una forma nueva, caracterizada por la tendencia

Renacimiento Español: Arquitectura

La llegada a España de la arquitectura renacentista se produjo gracias a los contactos que, desde los siglos XIV y XV, se habían mantenido con Italia, a través del envío de obras y materiales. Aunque las nuevas formas renacentistas se implantaron, elementos góticos y mudéjares pervivieron, dando lugar a una síntesis única.

Se distinguen tres etapas principales a lo largo del siglo XVI:

1. Arquitectura Plateresca

Caracterizada por las manifestaciones artísticas que se realizan en España en las primeras décadas del siglo XVI. Sus características principales incluyen:

• El uso predominante del arco de medio punto.
• La presencia de repertorios decorativos italianos, sobre todo lombardos.
• Profusión de la ornamentación

Arq. Cinquecento: perfecció, proposició, equilibri, harmonia, simetria. Trenca perspectiva lineal, monumentalitat. Arquitectura no ornamentada. Creen un mòdul que es repeteix. Cúpules i plantes centralitzades. Utilització de distils (2 columnes juntes). Un ordre gegant. Escultura de Miguel Àngel, treballa en marbre blanc, les obres les extreu a partir d'un sol bloc, temàtica religiosa, tracta de captar l’idea, la representació ideal i no la realitat. Captació dels sentiments a partir de la terribilitat. Escultures monumentals centrades en el volum i moviment que trenca l'harmonia clàssica. Contraposto i forma serpentinata.

Pintura: mural al fresc, i comença l’oli i el llenç. Perspectiva aèria, la línia de les figures es difumina... Continuar leyendo "Evolució de l'Art: Del Cinquecento al Barroc" »

Guia de Salons i Taules per a Esdeveniments: Protocol i Disposicions

Tipus de Salons (Disposicions Generals)

A continuació, es detallen els diferents tipus de salons o menjadors segons la seva disposició i el protocol associat:

Menjador Clàssic

Es tracta d'una taula rectangular de presidència, ocupada per una sola cara (normalment enfront de la porta d'entrada). La resta de les taules són rodones o de mida més petita.

Menjador Modern

Taula de presidència rodona o ovalada de mida superior a la resta, on només s'ocuparan les cadires que estan de cara a la resta de taules.

Menjador en Forma de Margarida o Estrella

Situem la taula rodona al centre, envoltada de la resta de les taules rodones. A la taula presidencial sempre hi haurà un mínim de... Continuar leyendo "Guia Completa de Salons i Taules per a Esdeveniments: Protocol i Disposicions" »

Església de la Madeleine

Autor: Pierre Alexandre Vignon (1763-1828) i Jean-Jacques Marie Huvé (1783-1852)

Estil: Exterior Neoclàssic / Interior: Neobarroc

Cronologia: 1806-1842

Material: Pedra

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Tipologia: Religiosa

Localització: París (França)

Comitent: Napoleó Bonaparte (sobre un projecte anterior de Lluís XV)

Context Històric i Cultural

El primer projecte va ser iniciat en època de la monarquia absolutista de Lluís XV. El projecte que coneixem actualment es va iniciar en època posterior a la Revolució Francesa, sota el govern de Napoleó Bonaparte. La construcció es va perllongar fins l’any 1842, durant el regnat del rei Lluís Felip I d’Orleans.

L’època de Napoleó va ser una època de grans... Continuar leyendo "Església de la Madeleine: Història, Estil i Arquitectura Neoclàssica" »

ANALISI FORMAL
ENTON I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA L’edifici de l’esglèsia de la Madelaine Es troba en un dels extrems de la via que creua la “Place de la Concorde”. A L’altre extrem de la via hi ha el “Palais du Bourbon”, seu de l’Assemblea Nacional francesa des de 1832,també amb pòrtic neoclàssic. ELEMENTS DE SUPORT Columnes, murs i arcs
ELEMENTS SUSTENTATSI DE COBRIMENT Volta, cúpules, sostre a dues aigües
EXTERIOR L’edifi, de planta rectangular, s’aixeca damunt d’un podi de 7 Metres d’alçada al qual s’accedeix per una escalinata de 28 graons, ubicada a La façana principal La façana és d’inspiració clàssica. L’aspecte exterior és El d’un gran temple clàssic, combinant solucions gregues (columnata... Continuar leyendo "Elements grecoromans judici final de la capella sixtina" »

Pintura Romànica: Tècniques

1. Pintura al fresc

La pintura al fresc es realitzava a l'interior d'esglésies construïdes amb pedra, material porós que absorbia la pintura. Per solucionar aquest problema, es preparava la superfície amb una capa de calç i, un cop seca, s'aplicava una capa de guix blanc sobre la qual es pintava. Com que no es podia esborrar, per pintar de nou s'aplicava una altra capa de calç i es tornava a començar. Aquesta tècnica va permetre l'aparició de la tècnica de l'stroppo: amb cola feta de llet i formatge i draps de lli, es desenganxava la pintura. Aquesta tècnica va ser crucial per a la conservació de pintures en museus.

2. Frontals

Els frontals d'altar es pintaven amb tremp d'ou. Al romànic no hi havia quadres,... Continuar leyendo "Tècniques de Pintura Romànica: Frescos, Frontals i Miniatures" »

Pedro Pablo Rubens (1577-1640)

En las obras de Pedro Pablo Rubens influyen tanto los grandes maestros italianos como la tradición realista flamenca. Sin embargo, su tremenda personalidad confiere a su pintura características absolutamente originales, definidas en la vitalidad y el dinamismo que predominan en sus composiciones abiertas y organizadas en diagonales, y en sus modelos, opulentos y vigorosos. Son protagonistas fundamentales de sus obras la riqueza cromática, la vibrante luz y la exaltada expresividad, cualidades que acentúa mediante el empleo de una factura suelta y deshecha.

Características de la Pintura en los Países Bajos

Tras una larga historia común, los Países Bajos se dividieron definitivamente en el siglo XVII a causa... Continuar leyendo "Rubens y Vermeer: Dos Maestros del Barroco en Flandes y Holanda" »

La Pintura Flamenca

Las obras de los Van Eyck reflejan el realismo que reclamaba la burguesía. Preferencias que se resumían en la observación del hombre y de la naturaleza, la invitación a palpar los objetos cotidianos y la toma de conciencia de su peso. Todo captado con la técnica del óleo secante y plasmado en tablas ensambladas de roble. El uso de la perspectiva y el sombreado terminó por dar a los cuadros un efecto tridimensional.

En el Políptico del Cordero Místico, en la parte superior, se presenta una visión de Dios entronizado, flanqueado por la Virgen y el Bautista, Adán y Eva, y dos coros de ángeles cantores y músicos. Mientras, en el cuerpo bajo, se despliega un desfile de reyes, caballeros, profetas, obispos y santos... Continuar leyendo "Explorando la Pintura Flamenca: Van Eyck, Van der Weyden y El Bosco" »