Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Arte y Humanidades

Delfosko auriga, K.a. 474 inguruan, Trantsizio garaian eginiko eskultura bat da, 1986an Delfoseko Apolo santutegian aurkitua izan zena. K.a. 474. urtean egina izan zen, Polizalo Gelako tiranoak oparitzeko eskatuta Pitiar Jokoetan auriga edo gurdi gidari baten garaipena oroitarazteko.

Mitologia eta Jokoak

Mitologiaren arabera, joko pitikoak Apolok akabatu zuen Piton sugearen omenez fundatutako jokoak ziren eta joku horiek Delfosen ospatzen ziren. Kasu honetan, esan bezala, obra eskatu zuena Polizalo izan zen, Siziliako Gela hiriko tiranoa.

Artista eta Tailerraren Izena

Baina artista eta tailerraren izenak ez ditugu ziurtasun osoz ezagutzen, batzuek Pitagoras Regiokoa izan zela dioten arren.

Eskulturaren Egitura

Eskultura, atal banandu ezberdinetan... Continuar leyendo "Delfosko Auriga: K.a. 474ko Eskultura Historikoa" »

Inprentaren Sorrera eta Bere Eragina Euskal Literaturan

XVI. mendea Pizkunde garaia izan zen. Inprentaren sorrerak erabat aldatu zuen ordura arteko egoera, liburuen zabalkundea erraztuz eta Europako hizkuntza askotan literaturaren hastapenak bultzatuz. Giro aproposa sortu zen literaturarako.

• 1456an, Gutembergek inprenta sortu zuen. Lehen liburua Biblia izan zen.
• Ordura arte, eskuizkribuak urriak eta garestiak ziren, eta latinez idazten ziren gehienbat, aberats eta intelektualen eskuetan zeudenak.
• Inprentaren sorrerarekin, liburuak ugaldu eta merkatu egin ziren, eta herri hizkuntzetara itzultzen hasi ziren.
• Inprenta erabakigarria izan zen Erdi Arotik Aro Modernorako urratsean.

Trentoko Kontzilioa (Erlijioan)

Trentoko Kontzilioa (1545-1563) Eliza Katolikoaren... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Hastapenak: Inprenta, Errenazimendua eta Axular" »

Contextualització

L'autor és Pitòcrit de Rodes, i data del 190 a.C.

Es situa al període hel·lenístic de la Grècia Antiga que abasta des de finals del IV a.C. al I a.C.

Les conquestes d'Alexandre el Gran portaran a posseir Grècia les fronteres més extenses i portarà grans poders i riqueses, com es reflectí per exemple en la fundació de noves ciutats.

Ara bé, el grec es difongué per Àsia i Egipte, però al mateix temps absortarà d'aquí i d'allà elements que transformaran la seva fisonomia, es reflectirà en l'art.

Per exemple, en l'arquitectura, les ordres d'aplicaràn amb major llibertat. Els fusts s'estiren, les bases es decoren... (fust: tronc de la columna que es comprèn entre la base i el capitell)

Es localitza al Museu du Luvre... Continuar leyendo "Escultura Victòria de Samotracia" »

Es una de las grandes construcciones de la Roma Imperial. Las basílicas funcionaban como tribunal de justicia. Habitualmente cubierta de madera, es la excepción. Más adelante estas construcciones se toman como referencia de Iglesia Cristiana, con dimensiones superiores a lo habitual y de estructura abovedada en lugar de madera, construida a principios del s. IV d.C.

Empezó por Majencio, cuando Constantino llega al poder continúa su construcción, pero con muchísimos cambios. Junto a una Vía Sacra y tiene dos ejes principales en lugar de uno solo. Constantino construye una segunda entrada con escalinata y cuatro columnas en el pórtico, modificando el eje principal y creando un segundo ábside, que es el único conservado, donde colocó... Continuar leyendo "Basílica de Majencio y Constantino en Roma Imperial" »

Florència: Humanisme

S.XV i XVI Renaixament

Brunelleschi: prespectiva i impuls a l'ordre corinti florentí.

Alberti: esglèsia clàssica a partir de l'arc de triomf.

Concepció de l'espai de l'arquitectura del humanisme:

Home no creu en un regne de Déu sinóq imagina un cosmos en termes numèrics, matemàtics i científics. Considera l'arq com a ciencia matemática amb l'objectiu de fer visible l'ordre còsmic.

A) Retorn al coneixement de l'antiguitat Romana:

L’arquitecte romà Vitruvi(75-10ac) destaca les proporcions matemàtiques del coshumà i les considera la mesura per a qualsevol construcció arquitectónica.

B) Proporcions antropomòrfiques i relacions geomètriques:

Convertir un volum longitudinal en una planta central. Apareixen totes les... Continuar leyendo "Florència: Humanisme i arquitectura del Renaixement" »

Orígenes e Ideales

El Renacimiento fue un movimiento cultural y artístico que se originó en Italia durante el siglo XVI y se extendió por toda Europa. Representó un renacer de la cultura clásica grecorromana, con un fuerte énfasis en el orden, el equilibrio, la belleza y la simetría. En contraste con el teocentrismo medieval, el Renacimiento se centró en el antropocentrismo, colocando al ser humano en el centro del universo.

La región de la Toscana, especialmente la ciudad de Florencia, fue el epicentro del Renacimiento debido a su contexto socioeconómico favorable y a la presencia de numerosos humanistas. Se retomó el estudio del griego y el latín para traducir a los grandes filósofos y explorar las disciplinas antiguas, incluyendo... Continuar leyendo "El Renacimiento: Un Resurgir del Arte y la Cultura Clásica" »

Arquitectura Gótica

Material

Piedra dispuesta en sillería.

Elementos sustentantes

• Muros: con grandes vanos que se suelen cubrir con vidrieras que aportan mayor iluminación al interior del edificio.
• Pilares: aparece el pilar baquetonado (pilar con semicolumnas estrechas adosadas al pilar, llamadas baquetones, que prolongan los nervios de las bóvedas).
• Arbotantes o botareles: arco externo que lleva el apoyo oblicuo de la bóveda a los contrafuertes.
• Contrafuertes o estribos: separados de la nave central, llevan los apoyos al suelo.
• Pináculo: elemento que corona el contrafuerte y que sirve para fortalecerlo.

Elementos sostenidos

• Arco: arco ojival o apuntado, en ocasiones decorado con tracería gótica.
• Bóvedas: de crucería con dos arcos fajones y

La Catedral de Santiago de Compostela: Obra Arquitectónica Románica

Ficha Técnica

• Función: Religiosa. Iglesia de Peregrinación.
• Localización: Santiago de Compostela, La Coruña, España.
• Autor: Desconocido. Las obras fueron encargadas por los obispos Diego Peláez y Diego Gelmírez. El Pórtico de la Gloria es obra posterior, del maestro Mateo, realizada en la 2ª mitad del siglo XII.
• Cronología: 1075 a 1128.
• Estilo: Románico.

Descripción Arquitectónica

Forma y Estructura

Catedral románica, típico modelo de iglesia de peregrinación, con planta de cruz latina de tres naves y cabecera con girola y absidiolos. La longitud del edificio es de 97 metros.

Materiales

Obra arquitectónica realizada en sillares de granito.

Descripción General del Edificio

El... Continuar leyendo "La Catedral de Santiago: Estilo, Estructura y Significado" »

CONTEXT

La catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1211) és l'obra mestra del Romànic espanyol i la més evolucionada i monumental de les esglésies de peregrinació europees. De fet, hauria de classificar-se com una obra mestra deL Romànic francès, per la seva planta tan semblant a la de Sant Serni (Sant Saturnino) de Tolosa. La seva construcció comença en 1075, s'interromp en 1105 i es reinicia en 1117 pel bisbe Diego Gelmírez (de cultura francesa), que va reparar, abovedó i va fortificar l'obra anterior de l'edifici.

ANÀLISI FORMAL

La planta és de creu llatina amb un cos longitudinal de tres naus: la central coberta per volta de canó amb arcs faixons que la divideixen en deu trams. les laterals amb voltes d’aresta. El transsepte... Continuar leyendo "Catedral de Santiago de Compostela: Anàlisi i influències" »

Composició IV de Kandinsky

Anàlisi de l'obra

Introducció

L'obra Composició IV de Kandinsky, creada el 1911 i ubicada a Düsseldorf, pertany a l'estil abstracte. Està pintada a l'oli sobre tela.

Biografia de Kandinsky

Kandinsky és considerat l'impulsor de l'abstracció en la pintura. Va estudiar a Alemanya, però va tornar al seu país a causa de la guerra. La revolució russa i el seu desacord amb els principis comunistes el van fer retornar a Alemanya. Posteriorment, la pressió del nazisme el va obligar a traslladar-se a París, la capital de l'art en aquell moment.

Context històric

L'obra s'emmarca dins de les primeres avantguardes. Va ser creada anys abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, en un període de grans tensions internacionals... Continuar leyendo "Kandinsky i l'abstracció: Composició IV" »