Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Ciencias sociales

Ordenar por
Materia
Nivel

Teorías del Desarrollo y Globalización Cultural: Un Panorama Completo

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,93 KB

Las desigualdades y el mal reparto de los recursos entre territorios y poblaciones condicionan el grado de desarrollo o de subdesarrollo de una sociedad.

A lo largo del siglo XX han surgido cuatro clases de Teorías del desarrollo que intentan explicar las razones del atraso en los países:

1. Teorías de mercado y modernización:

Sostienen que si los hombres son libres y se desarrolla completamente el capitalismo, el crecimiento y el desarrollo aparecerán. Por eso, hay que limitar el poder de los Estados y su burocracia, ya que obstaculiza el libre comercio.

2. Teorías de la dependencia:

Inspiradas en el concepto centro-periferia y el pensamiento marxista, estas teorías rechazan que el subdesarrollo en los países pobres sea producto de errores... Continuar leyendo "Teorías del Desarrollo y Globalización Cultural: Un Panorama Completo" »

Les Dues Revolucions Industrials: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,69 KB

La Primera Revolució Industrial: Bases i Desenvolupament

Revolució Demogràfica i Creixement Poblacional

La Revolució Demogràfica es caracteritza pel creixement de la població.

Causes de la Revolució Demogràfica

  • Millores en la higiene.
  • Avenços en la medicina.
  • Augment de la producció d'aliments.

Conseqüències Demogràfiques

  • Disminució de la mortalitat.
  • Increment de la natalitat.

Revolució Agrícola

L'augment de la població va generar un increment de la demanda, la qual cosa va provocar preus més alts i, per tant, un estímul per a l'augment de la producció.

Causes i Tècniques Agrícoles

  • Privatització del sòl (Enclosures).
  • Nous mètodes i tècniques de conreu (sembra mecànica, noves arades i el sistema Norfolk).

Sistema Norfolk

El Sistema

... Continuar leyendo "Les Dues Revolucions Industrials: Causes, Desenvolupament i Conseqüències" »

Entendiendo la Estratificación Social: Identidades, Desigualdades y Sistemas

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,78 KB

La estratificación social genera identidades compartidas que ubican a las personas en categorías sociales diferentes. La identidad sirve para delimitar unas categorías sociales de otras y, con la ayuda de repertorios culturales, para reclamar la lealtad o pertenencia a una u otra categoría. En todos los sistemas de estratificación social, las personas tienen que lidiar con su adscripción a una categoría social: pueden aceptarla, discutirla, o incluso resistirse a ella.

Durante mucho tiempo, los sociólogos se han ocupado mayoritariamente del sistema de estratificación social, en el que las personas ocupan una posición u otra en la jerarquía social en función de su posición económica, su poder y su prestigio. La posición social... Continuar leyendo "Entendiendo la Estratificación Social: Identidades, Desigualdades y Sistemas" »

El Regne de Lleó i Castella: De la Reconquesta a la Consolidació

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,87 KB

El Regne de Lleó i Castella

Orígens i Expansió

Astúries

Aquest petit territori, lliure del control andalusí, va acollir molts nobles visigots. Don Pelagi, després de guanyar la batalla de Covadonga (722), va crear aquest nou regne. El seu successor, Alfons I, va ser el primer rei. Posteriorment, al segle X, Alfons III va ocupar les terres de Galícia i Lleó, formant el Regne de Lleó.

Regne de Lleó

Fundat per Alfons III amb la unificació de Galícia, Astúries i Lleó. Per protegir millor el territori, la capital es va traslladar a Lleó. Alfons III va organitzar part de la reconquesta i el repoblament amb gent càntabra, gallega, basca i mossàrabs.

Castella

Originalment, Castella era la frontera oriental del Regne de Lleó. Alfons III la... Continuar leyendo "El Regne de Lleó i Castella: De la Reconquesta a la Consolidació" »

Imperi Carolingi i Al-Àndalus: Història Medieval

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB

L'Imperi Carolingi

Carlemany, fill i successor de Pipí el Breu, va reforçar el poder dels francs i va conquerir molts territoris d'Europa, excepte la Península Ibèrica. L'any 800 dC va ser coronat com a nou emperador d'Occident. Per controlar millor l'imperi, el va dividir en:

  • Comtats: administrats per comtes.
  • Marques: a les fronteres i controlades per un marquès. Per exemple, la marca contra els àvars i els eslaus, els danesos, i els musulmans, coneguda com a Marca Hispànica, situada al nord d'Aragó i Catalunya.

A la mort de Carlemany, l'imperi va passar al seu fill Lluís el Piadós. A la mort de Lluís, l'imperi es va dividir entre els seus tres fills.

Europa als segles IX i X

  • Fragmentació política: nombrosos regnes petits.
  • Pèrdua del
... Continuar leyendo "Imperi Carolingi i Al-Àndalus: Història Medieval" »

Claves del Pensamiento Científico: Verdad, Falsabilidad y su Impacto Social

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 6,43 KB

El Método Científico: Un Proceso Estructurado

Aunque no existe un único "método científico" rigurosamente dicho, sí se pueden establecer unas líneas generales que caracterizan el trabajo científico. Estas fases son:

  1. Planteamiento de preguntas: Identificar un problema o un fenómeno a investigar.
  2. Formulación de hipótesis: Proponer una explicación provisional para el fenómeno observado.
  3. Contrastación de hipótesis: Poner a prueba la hipótesis mediante experimentación u observación.
  4. Formulación de teorías: Si una hipótesis es verificada repetidamente, puede dar lugar a una teoría científica.

Inductivismo

El inductivismo es un enfoque que consiste en extraer conclusiones generales a partir de la observación de casos particulares.... Continuar leyendo "Claves del Pensamiento Científico: Verdad, Falsabilidad y su Impacto Social" »

El Feudalisme: Societat, Economia i Art Romànic

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

El Feudalisme

A partir dels segles IX-X a l'Europa occidental es va implantar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.

Carlemany

Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de les terres de l'Europa occidental. Va ser emperador l'any 800, va crear les lleis i va dividir el regne en diversos regnes.

La Societat Feudal

Privilegiats: rei, alta noblesa, alt clergat, cavallers, noblesa, monjos.

No privilegiats: artesans, pagesos.

La Noblesa

Es dedicava a la milícia i a la guerra.

El Clergat

Capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església.

Artesans i Pagesos

Els pagesos eren la majoria de la població i els artesans una minoria.

La Noblesa Feudal

El rei era reconegut com la màxima autoritat. Els seus iguals eren els... Continuar leyendo "El Feudalisme: Societat, Economia i Art Romànic" »

Els EUA: De Roosevelt a Nixon (1932-1974) - Presidents, Política i Conflictes

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,28 KB

Els EUA: 1932-1974

Presidència de Franklin D. Roosevelt (1932-1945)

El president Franklin D. Roosevelt va trencar la llei no escrita dels dos mandats. Era Demòcrata i estava a favor del capitalisme regulat. A la seva mort, el vicepresident Harry Truman va assumir la presidència, governant fins al 1952. Truman va adoptar el Keynesianisme i va començar la Guerra Freda interna i contra l'URSS (Crisi de Berlín, Corea).

Presidència de Dwight Eisenhower (1952-1960)

El republicà Dwight Eisenhower va governar durant una època de gran expansió, el punt àlgid del Mccarthisme i la màxima rivalitat en la cursa nuclear i espacial.

Eleccions de 1960: Kennedy vs. Nixon

Les eleccions de 1960 entre Nixon i Kennedy van marcar un canvi en les campanyes electorals,... Continuar leyendo "Els EUA: De Roosevelt a Nixon (1932-1974) - Presidents, Política i Conflictes" »

Societat i Economia a l'Edat Moderna

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB

Creixement Demogràfic i Societat a l'Edat Moderna

Creixement Demogràfic

1. La natalitat i la mortalitat durant l'Edat Moderna eren molt altes, per això, el creixement de la població era lent.

2. A l'Edat Moderna el creixement demogràfic era molt lent, però va créixer un 30%.

3. Les zones més densament poblades eren la franja atlàntica, Països Baixos, nord de França i Alemanya, i el sud d'Anglaterra, i d'altra banda, el nord i el centre d'Itàlia i algunes zones del centre d'Alemanya.

4. La densitat espanyola era molt baixa, poc més de 15 hab/km².

5. La població durant l'època era bàsicament rural i vivia dispersa en poblets petits i en viles.

Societat Estamental

6. La societat estava organitzada en estaments.

7. La noblesa i el clergat... Continuar leyendo "Societat i Economia a l'Edat Moderna" »

Características de la ciudadanía en Grecia

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 5,97 KB

Unidad 12:

Un ciudadano es aquel que pertenece plenamente a una comunidad.En la antigua Grecia ser ciudadano equivalía a tomar parte en el gobierno de una plena comunidad.La virtú es una cualidad de la república que permite una forma de vida dedicada al interés cívico y a la actividad publica del ciudadano.Ciudadanía en estado moderno:Bodin:siervo(dependencia personal),súbdito(dependencia política).El ciudadano es un sujeto de derechos que tiene unarelacion contractual.Los derechos operan como limite de la acción del poder.Ciudadanía en las revoluciones burguesas:Ciudadanía legal,política,nacional-estatal.La mujer:ámbito privado,naturaleza complementaria del varón.Rasgos esenciales de la ciudadanía:conjunto de derechos y deberes,... Continuar leyendo "Características de la ciudadanía en Grecia" »