Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Geografía de Bachillerato

Definició i estudi de la població

Definim la població com el conjunt de persones que habiten en un territori. La demografia és la ciència encarregada d'estudiar-la per comprendre com evoluciona al llarg del temps, analitzant aspectes fonamentals com el volum total, l'estructura per sexe i edat, la dinàmica de canvi i la seva activitat econòmica.

La distribució de la població

La gent no es reparteix de manera uniforme pel planeta. Per mesurar aquest repartiment utilitzem la densitat, que calcula el nombre d'habitants per quilòmetre quadrat. Per entendre per què la distribució és tan desigual ens hem de fixar en tres factors clau:

• Les condicions físiques: elements com temperatures extremes, terrenys massa elevats o l'aridesa dificulten

Fuentes: Tabla de crecimiento poblacional

1. Tipo de fuente, localización y contenido

Se trata de una fuente secundaria de carácter estadístico-historiográfico, presentada mediante una tabla que muestra el "Crecimiento de la población española, 1717-1910". Su localización cronológica abarca desde el inicio del siglo XVIII hasta principios del XX, cubriendo la transición del Antiguo Régimen a la sociedad liberal. El contenido detalla el volumen de población en miles de habitantes y la tasa media de crecimiento, reflejando una evolución al alza que pasa de 7,5 millones en 1717 a casi 20 millones en 1910.

2. Relación con la evolución demográfica en el siglo XIX

Durante el siglo XIX, España experimentó un crecimiento demográfico moderado,... Continuar leyendo "Evolución Demográfica en España: De 1717 a 1910" »

1. Característiques i classificació dels serveis: Procés de terciarització de l'Estat espanyol

Aquest procés no va ser lineal, sinó que va seguir unes etapes clau:

• Inici (anys 60): L'inici del turisme de masses i l'èxode rural van començar a inflar el sector.
• Consolidació (anys 70 i 80): Amb la crisi industrial de 1973, molts treballadors de les fàbriques van passar als serveis. A més, amb l'arribada de la democràcia, es va produir una gran expansió de l'Estat del Benestar (sanitat i educació públiques) i, al 1986, l'entrada a la CEE.
• Actualitat: Avui dia, el sector terciari representa aproximadament el 75% del PIB i de l'ocupació a Espanya.

1.1. Les característiques del sector serveis

• Són activitats intangibles i immaterials.
• Són

1ª Etapa: 1855-1975

Entre 1855 y 1975, la industria española comenzó su desarrollo con retraso debido a la escasez de materias primas, energía, inversión y una demanda limitada. Se introdujeron máquinas de vapor y agua, la división del trabajo y, posteriormente, el sistema fordista con grandes fábricas. La industria se caracterizaba por:

• Escasa mano de obra cualificada.
• Fábricas de pequeñas dimensiones.
• Dependencia tecnológica, energética y de materias primas.
• Enfoque principal en el mercado interior.

La localización industrial se situaba cerca de las fuentes de materias primas, energía y mercados de consumo, destacando la franja cantábrica y el litoral mediterráneo.

2ª Etapa: La crisis industrial (1975-1990)

Esta etapa comenzó en... Continuar leyendo "Evolución y Transformación de la Industria en España: Historia y Retos Actuales" »

La Actividad Industrial: Conceptos Fundamentales

La actividad industrial es aquella que transforma materias primas en productos elaborados o semielaborados. Se localiza en el llamado espacio industrial. En España, esta actividad representa alrededor del 16% del PIB y el 17% del empleo. Cabe destacar que ha perdido peso desde 1975 debido a la crisis industrial y la terciarización, además de generar un fuerte impacto medioambiental.

1. Factores de la Actividad Industrial

1.1 Factores tradicionales que han perdido importancia

• Factores físicos: Las materias primas y la energía eran claves anteriormente (industrias cerca de minas o fuentes energéticas). Hoy han perdido importancia por la globalización y la mejora del transporte. En España, existe

Les funcions urbanes

Les ciutats actuals són plurifuncionals (tenen moltes funcions alhora), però cada barri sol tenir-ne una de predominant:

• Funció residencial: és la funció que ocupa més espai a la ciutat (entre un 60% i un 70%). No és igual a tot arreu: al centre històric, trobem edificis antics que sovint viuen un procés de gentrificació (es rehabiliten i es tornen tan cars que els veïns de tota la vida han de marxar i són substituïts per persones amb més recursos o turistes). A la perifèria, hi ha des de barris obrers d'alta densitat (blocs de pisos) fins a zones residencials de luxe amb cases unifamiliars.
• Funció comercial: les ciutats són llocs d'intercanvi. Tradicionalment, el comerç es concentrava al centre (l'anomenat

1. Localització de les centrals tèrmiques a Espanya

El mapa mostra la localització de les principals centrals tèrmiques productores d'electricitat a Espanya l'any 2010. Es tracta d'un mapa temàtic de punts on cada símbol representa una central i el seu tipus segons el combustible utilitzat: carbó, fuel, fuel i gas, i cicle combinat.

La distribució de les centrals és desigual. Predominen a la perifèria peninsular, especialment al litoral mediterrani, cantàbric i atlàntic, així com a les illes Balears i Canàries. Les centrals de carbó es concentren sobretot al nord (Astúries i Lleó), a prop de les conques mineres, mentre que les de cicle combinat es distribueixen en zones amb alta demanda energètica.

Definicions clau

• Combustible

1. Espais urbans

La ciutat és un espai amb alta densitat de població, concentració d’edificis i predomini del sector terciari. A més, és un centre econòmic, polític i cultural que organitza el territori del seu voltant (hinterland). Les ciutats s’organitzen en un sistema urbà jeràrquic amb diferents nivells d’importància.

2. Funcions urbanes

Les ciutats tenen diverses funcions. La més important és l’econòmica, amb activitats industrials i, sobretot, de serveis. També tenen funció política (administració), cultural (educació i oci), residencial (habitatge) i turística. Aquestes funcions poden generar desigualtats entre barris.

3. Estructura urbana

La ciutat es divideix en diferents parts segons la seva evolució:

• Centre

La estructura y el plano de la ciudad

La ciudad presenta una estructura resultado de su evolución histórica, en la que se distinguen dos grandes etapas: la ciudad preindustrial y la ciudad industrial.

La ciudad preindustrial: el casco antiguo

El casco antiguo es la parte de la ciudad urbanizada desde su origen hasta la industrialización del siglo XIX. Presenta una serie de características comunes:

• Murallas: En primer lugar, muchas ciudades estaban rodeadas de murallas con finalidad defensiva.
• Plano y trama: Además, el plano solía ser irregular y la trama urbana cerrada, con predominio de casas unifamiliares de baja altura.
• Edificios singulares: Junto a ellas destacaban edificios importantes como iglesias, palacios o ayuntamientos.
• Usos del suelo:

Conceptos de Geografía Urbana

• Área metropolitana: Surge por el crecimiento de una ciudad importante que enlaza con ciudades próximas, las cuales dependen de ella.
• Casco histórico: Zona más antigua de la ciudad, normalmente de gran riqueza por su patrimonio cultural.
• Conurbación: Conjunto de ciudades independientes que crecen espacialmente y se unen formando un continuo urbano mediante la unión física de sus periferias.
• Emplazamiento urbano: Espacio físico donde se asienta una ciudad.
• Ensanche urbano: Sectores urbanos planificados, levantados en la segunda mitad del siglo XIX y los inicios del siglo XX, con plano en cuadrícula.
• Funciones urbanas: Diferentes ocupaciones de los habitantes de una ciudad, con las cuales se desarrolla la vida