Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Geografía de Formación Profesional

EAEko Industria Enpleguaren Mapa: Azterketa

Maparen azterketa orokorra

Dokumentu honek Euskal Autonomia Erkidegoko (EAE) industria-enpleguen mapa aztertzen du. Mapak udalerrien mugak erakusten ditu, eta legendak industriako langile kopurua adierazten du kolore eta tamaina desberdineko zirkuluen bidez (handiena, 50.000 langiletik gora; txikiena, 500-1.000 langile artean). Zirkuluak udalerri bakoitzean kokatuta daude, herri nagusietako industria-enpleguari buruzko informazio zehatza emanez.

Orokorrean, industriaren kokapenak banaketa desorekatua erakusten du, historian zehar izandako garapenaren ondorioz. Probintzia bakoitzak errealitate desberdina du:

• Eredu espaziala: Industriaren banaketak alderantzizko triangelu baten itxura hartzen du, erpinak

Glosario de Términos Clave en Geografía Urbana

Ensanche

Ensanche: Área urbana correspondiente a la ampliación de las ciudades entre mediados del s. XIX y el primer tercio del XX. Se debió al crecimiento de la población urbana causado por la implantación de actividades industriales o terciarias (capitalidad provincial). Suele incluir:

• Barrios burgueses: Con plano en cuadrícula, edificios y servicios de buena calidad.
• Barrios industriales y obreros: Con plano desorganizado, casas pequeñas y baratas, y carencias en servicios.
• Barrios-jardín: De viviendas unifamiliares, en principios para obreros (casas baratas) y luego para clases medias.

Estructura Urbana

Estructura urbana: División de la ciudad en áreas con morfología y funciones características.... Continuar leyendo "Diccionario Esencial de Conceptos Urbanísticos" »

Una població pot créixer o disminuir per creixement vegetatiu o per creixement migratori.

Quan hi ha un creixement vegetatiu i migratori positiu, la natalitat supera la mortalitat i la immigració supera l’emigració; es produeix un augment de la població (Suècia)

Quan hi ha un creixement migratori positiu però creix vegetatiu negatiu, la mortalitat supera la natalitat i la immigració supera l’emigració; si la immigració és molt nombrosa, la població encara pot augmentar (Alemanya)

Quan creix migratori negatiu i vegetatiu positiu, la natalitat supera la mortalitat i l’emigració supera l’immigració; si la natalitat és elevada, la població encara pot augmentar (Marroc)

Creix migratori i vegetatiu negatiu, la mortalitat supera... Continuar leyendo "Cicles de creixement i decreixement de la població" »

El Nou Règim Demogràfic

Postguerra 2a GM (1950) - Actualitat (2010)

Es produeix una disminució per part de les taxes de natalitat i mortalitat, que es mantenen en uns valors similars. La natalitat va baixar perquè:

• Es consolida la nova mentalitat sobre la natalitat, a més que la religió té un paper menys rellevant en la societat, ja que el nivell cultural augmenta.
• La població cada cop utilitza més mètodes anticonceptius, tenint tants fills com es poguessin mantenir.
• La dona s'incorpora als estudis i al món laboral, tenint menys temps per cuidar les criatures, pel que solen tenir un o dos fills.
• Actualment, els nens no són considerats com a mà d'obra, sinó que són identificats amb despeses, ja que la nostra mentalitat ens porta a voler

Las migraciones son movimientos de población que implican el cambio de lugar de residencia de las personas que lo protagonizan.

Los movimientos migratorios interiores son los cambios residenciales que se producen dentro del territorio de un país.

Hasta el siglo XIX, los desplazamientos de población dentro de España fueron débiles, aunque tenían cierta importancia las migraciones interiores temporales, debido a la necesidad de mano de obra para labores agrícolas.

Sin embargo, las migraciones interiores más relevantes empezaron a producirse a mediados del siglo XIX cuando se inició la industrialización en nuestro país y con ella el incipiente éxodo rural y el proceso de urbanización. Barcelona, Madrid y Vizcaya se convirtieron en el... Continuar leyendo "Migraciones Internas en España: Tipos, Causas y Consecuencias" »

1.2 Transformaciones de la Época Industrial

En el siglo XIX, el plano urbano experimentó reformas interiores durante el siglo XIX y el primer tercio del siglo XX, con nuevas plazas y grandes vías. La política de renovación de 1960, para sacar una mayor rentabilidad al suelo urbano, introdujo nuevas calles y modificó su trazado. La edificación cambió, sustituyendo las viviendas existentes por viviendas colectivas en altura con estilo histórico y nuevos materiales como el cristal. El uso del suelo sufrió una terciarización al instalar nuevas actividades terciarias con accesibilidad y prestigio arquitectónico para subir el precio del suelo con comercios de lujo, junto con una segmentación residencial.

2.1 El Ensanche Burgués

El ensanche... Continuar leyendo "Transformaciones Urbanas: Del Siglo XIX a la Metrópolis" »

La funció residencial

Relacionada a les àrees que corresponen als habitatges. Exposada en l’estructura urbana

La funció comercial

A part dels intercanvis nacionals i internacionals també hi ha activitats comercials: comerços especialitzats, grans magatzems, hipermercats,... per proveir la regió urbana

La funció administrativa i de serveis (CBD)

Habitualment a les parts més cèntriques del nucli urbà. També poden ser àrees de nova creació (gratacels,...). Poden trobar-se en els barris antics, degradats durant la industrialització, però recuperant-se amb el sector serveis de l’era postindustrial. Pocs habitatges i indústries.

La funció residencial

Característiques molt diverses. Segregació espacial determina el nivell econòmic... Continuar leyendo "Funcions urbanes i sistemes urbans" »

¿Qué es la Pradera?

Las praderas son zonas de pastos naturales y representan el principal ecosistema de Uruguay, abarcando aproximadamente un 70% del territorio nacional. Actualmente, muchas de estas áreas son gestionadas por el hombre debido a su utilidad económica, especialmente para la ganadería.

Clima de la Pradera Uruguaya

El clima predominante es subtropical húmedo, con temperaturas que oscilan entre los 17ºC y 20ºC. Las precipitaciones anuales varían entre 1200 y 1500 mm.

Importancia Ecológica y Económica

Las praderas desempeñan un papel crucial en el medio ambiente y la economía de Uruguay:

• Prevención de la Erosión: Ayudan a evitar la erosión del suelo.
• Mitigación del Efecto Invernadero: Contribuyen a la reducción del efecto

Espacios Rurales: Transformación y Diversificación

El estudio de los espacios rurales abarca su compleja transformación y la diversificación de sus funciones y usos.

Factores Clave de la Transformación Rural

Factores Físicos

• Relieve
• Clima
• Suelos

Factores Humanos

1. Estructura Agraria y su Transformación:
   • Transformaciones demográficas.
   • Sistemas de explotación, propiedad y tenencia de la tierra.
   • Transformaciones técnicas y sistemas agrarios.
2. Poblamiento y hábitat rural.
3. Política agraria (especialmente la PAC).

Usos del Espacio Rural

Los usos del espacio rural se caracterizan por su distribución espacial y las transformaciones que experimentan.

Principales Usos y sus Transformaciones

1. Uso Agrícola:
   • Transformaciones en la estructura agraria: especialización,

Regions Urbanes: Organització i Tipologies

Jerarquia Urbana

La jerarquia urbana es refereix a l'organització de les ciutats dins una xarxa urbana segons el seu ordre d'importància, d'acord amb les seves dimensions demogràfiques i les funcions i serveis que proporcionen dins la xarxa.

Globalització i el Sistema Mundial de Ciutats

La globalització ens està conduint a un sistema mundial de ciutats que estan adquirint una especialització funcional d’acord amb el seu paper dins del sistema socioeconòmic global.

Definició de Regions Urbanes

Les xarxes urbanes més denses formen regions urbanes, on zones urbanes i rurals formen un continu.

Característiques Bàsiques de les Regions Urbanes

• Especialització dels nuclis urbans (residencials, industrials,