Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Geografía de Formación Profesional

A nivell demogràfic, la postguerra va provocar un descens de població important a causa de la disminució de la natalitat i l'augment de la mortalitat. Les causes principals van ser:

• Restriccions alimentàries: La manca d'aliments i un ambient generalment desfavorable no propiciaven la natalitat.
• Desequilibri de sexes: Menys homes en aquesta generació a causa de la guerra. Moltes dones solteres esdevenien "tietes" o es feien monges.

Aquesta tendència va començar a canviar amb el desenvolupisme. Durant la postguerra (anys 40), es van produir moviments migratoris cap a Amèrica Llatina. En els anys 60, es va observar un creixement natural significatiu (el Baby Boom) i importants moviments de població. Aquests moviments migratoris van ser tant... Continuar leyendo "Canvis Socials i Demogràfics a la Postguerra Espanyola" »

Depresiones Exteriores en España

Las depresiones exteriores son cuencas formadas en la era Terciaria, paralelas a las cordilleras alpinas.

Depresión del Ebro

Esta depresión es paralela a los Pirineos y está cerrada por el Sistema Ibérico y la Cordillera Catalana. Originalmente ocupada por el mar, se cerró, creando un lago. Durante la era Terciaria, el río Ebro se abrió paso a través de la Cordillera Catalana. Se caracteriza por materiales continentales, gruesos en los bordes y más finos en el centro.

Depresión del Guadalquivir

Paralela a las Cordilleras Béticas, se extiende entre Sierra Morena y el Océano Atlántico. Estuvo abierta al mar y luego se convirtió en un lago litoral, colmatado en marismas pantanosas. El predominio de arcillas... Continuar leyendo "Relieve Peninsular: Depresiones y Cordilleras Exteriores de España" »

Progrés del Sector Terciari a Espanya (1960-1975)

Progrés del sector terciari: Un augment del 60% en el conjunt dels serveis a l'economia espanyola. Factors clau:

• Procés d'urbanització molt intens.
• Augment de les xarxes de distribució i comerç.
• Millora dels mitjans de transport i comunicació.
• Pes molt específic del turisme.

Catalunya destaca amb un major pes del sector secundari i un sector terciari més enfocat al sector privat. El boom turístic dels anys 60 va ser una font d'ingressos elevats, augmentant l'activitat hostalera i els serveis complementaris. El benestar europeu i la generalització de les vacances pagades per a la majoria de treballadors van generar un flux important de turistes amb destinació preferent a Espanya (clima... Continuar leyendo "Espanya: Canvis Demogràfics i Econòmics (1960-1975)" »

Barruko Migrazioen Ezaugarriak

1.4 Gaur egungo barruko migrazioen ezaugarriak hauexek dira:

• Migrazioaren motibazioak askotarikoak dira: lana, egoitza, sorlekura itzultzea.
• Fluxuak norabide askokoak dira. Emigrante gehienak hiri-udalerrietatik datoz, eta hiri-udalerri ertain eta txikietara jotzen dute, landakoak izan arren, probintzia edo autonomia-erkidego berean.
• Emigranteen profila ere askotarikoa da: gazteak, adinekoak, prestakuntzarik gabekoak eta prestatuak.

Barruko Migrazio Motak

1.5 Gaur egungo barruko migrazio motak.

1. Laneko migrazioen motibazioa lana izaten da, eta heldu gazteak izaten dira (20-39 urte). Emigrazio-inguru zaharretatik eta hiri-nukleoetatik datoz, eta beste eskualde batzuetan, eta, batez ere, probintzia berean ezarritako dinamismo

Las Diferencias Espaciales

Existen desequilibrios territoriales, socioeconómicos y demográficos entre las comunidades autónomas y en el interior de las mismas. Esto tiene unas causas que son la desigual distribución de los recursos, las actuaciones humanas y el desarrollo económico de cada etapa de la historia.

Los indicadores de los desequilibrios son:

• Desequilibrios económicos: se miden por el PIB y el PIB per cápita.
• Desequilibrios demográficos: se mide la densidad de la población.
• Desequilibrios sociales: se miden por la renta bruta disponible de los hogares y el nivel de bienestar.

La convergencia y divergencia entre las regiones en cada indicador se mide calculando la diferencia entre la autonomía con el valor más alto y con el valor... Continuar leyendo "Desequilibrios Territoriales en España: Causas, Indicadores y Políticas de Cohesión" »

El Paisaje Agrario Mediterráneo

Comprende el litoral y el prelitoral mediterráneo, el valle del Guadalquivir y Baleares. El clima es mediterráneo costero, con precipitaciones muy escasas en verano. Predomina el hábitat concentrado.

La agricultura presenta una clara diferenciación entre cultivos de regadío y de secano:

Cultivos de Regadío

Se ven favorecidos por las suaves temperaturas, la elevada insolación y la protección del relieve. Están orientados a la exportación: hortalizas, frutales mediterráneos.

Cultivos de Secano

Predominan en el valle del Guadalquivir y en zonas prelitorales más montañosas. Dominan los cereales, el almendro, la vid y el olivo.

La ganadería bovina y porcina es mayoritaria en Cataluña. La ovina y caprina son... Continuar leyendo "El Paisaje Agrario Mediterráneo y Atlántico en España" »

LA ENERGÍA NUCLEAR Y LAS ENERGÍAS RENOVABLES ALTERNATIVAS

LA ENERGÍA NUCLEAR

España cuenta con los recursos mineros de uranio necesarios para abastecer las centrales nucleares, pero el uranio que se utiliza debe ser enriquecido, proceso que se realiza fuera de nuestro país, particularmente en Francia.

Las ventajas de la energía nuclear son su gran poder calorífico y el hecho de producir una energía aparentemente limpia. Sin embargo, la instalación de centrales nucleares cuenta con un fuerte rechazo social por el peligro que pueden provocar posibles escapes radiactivos, la dificultad de almacenar unos residuos con altos niveles de radiación, y el elevado coste de su construcción.

LAS NUEVAS FUENTES DE ENERGÍA RENOVABLES

• BIOMASA. Se obtiene

Clima Alt Pirin

Quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpí, una de clima atlàntic, i dues de clima mediterrani de muntanya alta i de muntanya mitjana i baixa.

Flora

A l’estatge nival, per sobre dels 3.000 m, dominen les neus, tarteres i congestes; A l’estatge alpí, els pratsrasos, molt presents al Parc. I a l’estatge subalpí dominen els grans boscos de coníferes naturals, amb extenses boscúries de pi negre.

Fauna

Més completa de Catalunya: el gallfer té la major població ibèrica, l'àguila real, el voltor lleonat i el trencalossos són destacables.

Garrotga

És un parc natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor paisatge volcànic que hi ha a la península Ibèrica i un dels més importants d’Europa.... Continuar leyendo "Clima i biodiversitat dels parcs naturals de Catalunya" »

Estructura de població

Concepte: L'estructura de la població es refereix a establir els grups d'edat que conformen una població, classificant-la per edat i sexe.

1. Piràmide progresiva

Té forma de pagoda, amb un gran contingent de població jove a la base i pocs efectius a la cumbre. Típica de països subdesenvolupats amb alta natalitat i baixa esperança de vida.

2. Piràmide regresiva

Té forma de bulbo, amb menys població a la base que als trams intermedis. Típica de països desenvolupats amb baixa natalitat i alta esperança de vida.

3. Piràmide Estancada

En forma de campana, amb trams intermedis iguals a la base i reducció cap a la cumbre. Propia de països en vies de desenvolupament.

Composició segons activitat

Població activa: Major... Continuar leyendo "Estructura de població i migracions: anàlisi detallat" »