Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Geografía de Otros cursos

Industria Iraultza: Faktore Nagusiak

Industria Iraultza gertatzeko, hiru aldaketa nagusi gertatu ziren:

• Biztanleriaren hazkundea
• Nekazaritza Iraultza
• Kapitalismoaren garapena

Nekazaritza Iraultza XVIII. eta XIX. Mendeetan

XVIII. mendean nekazaritza-hedapen handia gertatu zen:

• Nekazaritza-teknikak hobetu ziren. Laboreen txandaketa erabiltzen hasi ziren.
• 1750. urtean, burdinazko goldea erabiltzen hasi ziren.
• XIX. mendean, aurrerapenak sustatu ziren makina berri batzuen eta ongarri kimikoen bidez, ekoizpena handiagoa izatea lortuz.
• Abeltzaintza eraldatu zen. Laborantza-lurretako zati bat abereentzako bazka ekoizteko erabili zen. Abelburuen kopuruak gora egin zuen, eta estabulazioa garatu ahal izan zen.
• Nekazaritza-egiturak aldatu ziren. Iraultza liberalen

La desigual distribución espacial de la población española.

La característica básica del reparto de la población en España es la desigualdad que en líneas generales se concreta en una periferia muy poblada y en un interior muy despoblado excepción de Madrid y su entorno metropolitano. Por comunidades autónomas, Andalucía Cataluña Madrid y la comunidad Valenciana son las más pobladas en valores absolutos.

Hasta ½ s XX España fue un país rural que mantenía un equilibrio en la distribución de la población en el territorio, sin embargo desde los 60 comenzó una modernización de la economía española y comienzo del proceso de industrialización provocando desplazamientos de población rural hacia las ciudades con inds y servicios.... Continuar leyendo "Desigual distribución de la población en España" »

EVOLUCIÓ URBANA:Abans de l´industralització la Població vivía en el medí rural, la producció determinat era l´activitat Agraria. Les ciutats eren centres aïllats d´intercanvis comercials i de Producción artesana i centres polítics-administratius i militars./La major part De les ciutats españoles tenien un origen ROMà. Tenien una estructura ortogonal Amb dues vies principals, disposaven de calçadés pavimentades, conduccions D´aigua potable, desaigües, teatres i temples/. Durant l´Edat Mitjana, les Ciutats estaven envoltades de muralles. El plànol dáquestes ciutats era Irregular, amb edificis alts i sense cap ordre determinat, la mala pavimentació I drenatge dels carrers feien que hi haguera una manca d´higiene./El creixement... Continuar leyendo "Evolució Urbana: De l'Origen Romà a la Ciutat Difusa" »

Industriaurreko Urbanizazioa:

1. INDUSTRIAURREKO URBANIZAIOA: Hirien hasieratik XIX.mendeko industrializazioaren hasiera arteko garaia hartzen du. a)Urbanizaio-tasa edo hiriko biztanleen ehunekoa txikia zen (%10) eta egonkorra. Hirien bataz besteko tamaina 5000-10.000 biztanle ingurukoa zen. b) Urbanizazioari laguntzen zioten faktoreak onako hauek ziren: estrategiko-militarrak (hiriak lurraldea kontrolatzen zuen); politiko-administratiboak(botere politikoaren egoitza zen hiria); ekonomikoak (baliabideak kontrolatzen zituen eta merkataritza eta artisautza-jarduerak garatzen zituen); erlijiozoak (erlijio boterearen egoitza) eta kulturalak. c) Espazioari dagokionez, eremua murriztua zen. d) Etapak: Antzinaroan, Espainiako lehen hiriak agertu ziren,... Continuar leyendo "Industriaurreko Urbanizazioa" »

El Débil Legado Urbano de Galicia

Herencia Romana y Suevo-Visigótica

A excepción de Lugo, la herencia urbanística romana en Galicia fue limitada. Durante la época suevo-visigótica, solo las sedes episcopales podían considerarse enclaves urbanos, con funciones muy restringidas y un tamaño reducido.

El Surgimiento de Compostela

En la Alta Edad Media, Compostela surgió como un caso excepcional. Sin embargo, a pesar de su importancia, seguía siendo una ciudad relativamente pequeña y vulnerable socioeconómicamente.

Debilidad de las Sedes Episcopales

Las vicisitudes de sedes episcopales como Tui y Ourense debilitaron aún más el panorama urbano de Galicia.

Ubicación Alejada de la Costa

Las ciudades anteriores al siglo XII, al igual que el resto... Continuar leyendo "El Surgimiento de la Vida Urbana en Galicia: Un Proceso Gradual y Desafiante" »

El Homo heidelbergensis: Precursor del Neandertal

En la actualidad, la mayoría de los investigadores lo mantienen solo como precedente del Homo neanderthalensis. Su registro corresponde al Pleistoceno Medio, durante la glaciación Mindel y el interglaciar Mindel/Riss.

Características Físicas y Cerebrales

El Homo heidelbergensis era más alto que su predecesor, el Homo antecesor, llegando a medir 1,75 - 1,85 m. La capacidad cerebral alcanzaba los 1.000 – 1.250 c.c. El cráneo era algo aplanado, la región occipital redondeada y la cara presentaba arcos supraorbitales dobles. La cara era plana, sin mentón, y con fosas nasales más ensanchadas que en sus especies precedentes, aunque menores que las que tendría el neandertal.

Transición y "

La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies ramaderes en el mateix àmbit. No obstant això, el sector ha experimentat importants canvis.

Transformacions en l'Estructura Ramadera

Les transformacions en l'estructura ramadera es poden resumir en l'especulació, la tecnificació i la intensificació. La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o llet.

• Substitució de races: Això ha suposat la substitució de les races autòctones per altres de foranes seleccionades.
• Recuperació de races: S'està produint una recuperació de les races autòctones, ovines i cabrum, gràcies a les subvencions de la UE.
• Intensiva vs. Extensiva: La ramaderia intensiva guanya pes respecte a l'extensiva.
  • La ramaderia

Trabajo y vivienda: Vivir para trabajar, trabajar para vivir

Países pobres. Casi todos sus trabajadores se enfrentan a una lucha por la supervivencia y apenas existen formas legales que garanticen la protección social.

Países de economías emergentes. Trabajadores con sueldos muy bajos y con escasos derechos sociales. Muchos de los empleados trabajan para empresas multinacionales, que buscan reducir los costes laborales y crear nuevos mercados de consumo.

Países desarrollados.

• El mercado de trabajo primario se caracteriza por una oferta de empleo de calidad, con una buena remuneración, estabilidad y seguros sociales.
• El mercado de trabajo secundario está compuesto por jóvenes con escasa cualificación, muchos de los cuales son inmigrantes.

Regadiu i agricultura intensiva

El guany important respecte a l'extensiva és gràcies a l'ampliació del regadiu, notable al llarg del segle XX. Els regadius intensius, a l'aire lliure o sota hivernacles, permeten obtenir dues o tres collites anuals i es dediquen a les fruites i hortalisses. Altres són regadius extensius, que proporcionen una única collita.

Distribució espacial del regadiu

La distribució espacial del regadiu és desigual: escàs al nord peninsular humit, i té més pes a l'àrea de clima mediterrani amb precipitacions escasses i irregulars. Es localitza a la vora dels rius. El litoral mediterrani és l'àrea que més destaca pel regadiu intensiu perquè reuneix condicions favorables: físiques i humanes. A l'interior peninsular... Continuar leyendo "Agricultura a Espanya: Regadiu, Sector Primari i Factors Clau" »