Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Geología de Bachillerato

Esforços i Deformacions en Geologia

Esforços: Entenem per esforç la força per unitat de superfície. Poden ser:

1. De compressió (choquen 2 plaques)
2. De distensió (se separen)
3. De cisalla (llisquen lateralment)

Les deformacions que pot experimentar una roca poden ser de tres tipus:

1. Deformació elàstica (def. temporal i reversible)
2. Deformació plàstica (def. permanent, en acabar l'esforç la roca segueix deformada)
3. Deformació fràgil (la pressió que s'aplica a la roca provoca la seva fractura)

Comportament fràgil: domini plàstic és curt. / Comportament dúctil: domini és llarg.

Factors que condicionen el comportament de les roques en ser deformades:

• Pressió i temperatura (les altes fan que els materials es comportin de manera més dúctil)
• Composició

Els Riscos Ambientals i la seva Prevenció

3.1. Les Activitats Humanes i els Riscos Ambientals

Els riscos són perills incerts als quals pot estar exposada una persona o un conjunt de persones. Els riscos ambientals són aquells que poden afectar el medi ambient i la salut de les persones que l'habiten.

Els riscos ambientals es poden dividir en:

• Naturals: (aiguats, terratrèmols, allaus, etc.)
• Antròpics: (aquells on les persones transformen el medi natural)

Aquesta divisió només és orientativa, perquè els riscos ambientals tenen sovint un caràcter mixt. En els darrers anys ha augmentat la vulnerabilitat davant de certs riscos naturals, com ara els aiguats, per la confluència de diversos factors:

• L'augment de la població i la seva concentració

Fons dels oceans

Marges continentals

Són les zones compreses entre la línia de costa i les zones profundes de les conques oceàniques. N'hi ha de dos tipus:

Passius

• No tenen fosses oceàniques i no hi acostuma a haver-hi sismicitat ni volcans actius.
• Estan formats per una plataforma continental i un talús continental.
• Formen canyons submarins, i aquests materials es dipositen en forma de ventalls submarins al peu del talús (voregen l'oceà Atlàntic i Catalunya Sud).

Actius

• Formats per una plataforma continental més estreta i un talús amb més pendent.
• No hi ha peu del talús perquè aquest acaba en una fossa oceànica d'uns 10 km de profunditat.
• Hi ha elevada sismicitat i volcans actius i perillosos, magmes andesítics ("cinturó de foc del Pacífic"

Mendikate Periozeanikoak eta Uharte-Arkuak

Mendikate Periozeanikoak: Subdukzio-eremuetan sortzen dira, litosfera ozeanikoa litosfera kontinentalaren azpitik sartzen denean.

Uharte-Arkuak: Subdukzio-eremuetan eratzen dira, litosfera ozeanikoa beste litosfera ozeaniko baten azpitik sartzen denean. Adibidez, Japonia eta Zeelanda Berria.

Kontinente Arteko Mendikateak

Litosfera kontinentaleko plaken arteko talkatik sortzen dira. Adibidez, Indoaustraliako plakaren eta Eurasiako plakaren arteko talkaren ondorioz, Himalaia sortu zen.

Uharrak

Malda handiko ur-lasterrak dira, eta euria egiten duenean soilik izaten dute ura. Hauek dira uharren atalak: harrera-arroa, hustubidea eta deiekzio-konoa.

Ibaiak

Ur-korronte natural jarraiak dira, eta nahiko ibilbide luzekoak.... Continuar leyendo "Kanpo-Eragile Geologikoak: Uraren Eragina Lurrean" »

Minerals metàl·lics

• Ferro (Magnetita, Hematites (oligist), Limonita)
• Alumini (Bauxita)
• Coure (Calcopirita, Malaquita)
• Estany (Cassiterita)
• Mercuri (Cinabri)
• Plom (Galena)
• Zinc (Blenda)

Minerals no metàl·lics

• Silici (Silicats)
• Sofre (Pirites)
• Sodi (Halita)
• Calci (Calcita, Dolomita, Fluorita, Guix)
• Potassi (Silvina, Carnal·lita)

Tipus d'explotacions mineres i impactes

Pedrera

És un tipus d'explotació que es fa en superfície si el recurs es troba aflorant o a poca profunditat. Té uns costos baixos i s'aplica a l'extracció de roques industrials i minerals. L'extracció es fa en una muntanya. Aquest sistema comporta un fort impacte en el medi ambient.

Gravera

Es tracta d'un tipus d'explotació en què s'extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments,... Continuar leyendo "Minerals, Explotacions Mineres i Protecció del Sòl" »

Grècia Clàssica: Aristòtil (s. IV aC) va proposar la teoria geocèntrica (el Sol i els planetes giren al voltant de la Terra en òrbites circulars). Aristarc de Samos (s. III aC) va defensar la teoria heliocèntrica (el Sol i les estrelles fixes, i la Terra i els planetes orbiten al voltant del Sol), que va ser rebutjada. Copernic (1473-1543) va fer creïble aquesta teoria 2000 anys més tard. Erastòstenes (194 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec que va mesurar la circumferència terrestre amb un error de 90 km i va estudiar la inclinació de l'eix terrestre per les diferències d'estiu i hivern. Va demostrar que la Terra no és plana, sent el primer a fer-ho. Claudi Ptolomeu (s. II) va defensar la teoria geocèntrica. Galileo... Continuar leyendo "Evolució de l'Univers i la Tectònica de Placas" »

PROCESOS Geológicos INTERNOS(MAGMATISMO Y METAMORFISMO)

Els recursos energètics

Són béns que extraiem de la naturalesa per obtenir energia.

Recursos renovables

Són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al de la seva explotació. No obstant, un recurs renovable pot arribar a ser no renovable si se’n fa una sobreexplotació. L’hidrogen (H2O), l’energia mareomotriu i l’energia nuclear de fusió (les estrelles) en són exemples.

Recursos no renovables

Són aquells que es regeneren a un ritme tant lent que els hem de considerar finits. Entre ells es troben els combustibles fòssils i els combustibles nuclears. L’energia nuclear de fissió és una energia no renovable que utilitza minerals radioactius que s’acabaran. Cal distingir entre l’energia endosomàtica... Continuar leyendo "Recursos Energètics, Aigua, Boscos i Sòl: Guia Completa" »

Magnitud e Intensidad de un Seísmo

Existen diferentes escalas que permiten medir la energía liberada por un seísmo y evaluar los daños que ocasionan. Entre ellas, destacan:

• Escala de Richter: Mide la magnitud de un terremoto, que es la medida de la energía liberada por el seísmo (peligrosidad).
• Escala MSK: Mide la vulnerabilidad. Consta de doce grados, ordenados con números romanos. Mide la intensidad de un terremoto, que es una estimación subjetiva de los efectos que produce el terremoto sobre las personas, los objetos, etc.

Dorsales Oceánicas: Expansión del Fondo Oceánico

La actividad de las dorsales oceánicas es responsable de que los continentes se fragmenten y se formen nuevos océanos entre los bloques continentales fragmentados.... Continuar leyendo "Terremotos, Dorsales Oceánicas, Zonas de Subducción y Volcanes: Conceptos Clave de Geología" »

Estructura Interna de la Terra: Capes i Discontinuïtats

Les capes de la Terra es separen mitjançant discontinuïtats sísmiques, identificades gràcies a l'anàlisi de les ones sísmiques.

Principals Discontinuïtats Sísmiques

• Discontinuïtat de Mohorovičić: Separa l'escorça del mantell. La seva profunditat és variable, entre 30 i 70 km.
• Discontinuïtat de Repetti: Divideix el mantell superior de l'inferior. Es troba a uns 670 km de profunditat.
• Discontinuïtat de Gutenberg: Marca la separació entre el mantell i el nucli extern. Situada a 2.900 km de profunditat.
• Discontinuïtat de Lehmann: Separa el nucli extern del nucli intern. Es localitza a 5.150 km de profunditat.

Litosfera i Astenosfera: Capes Clau

La litosfera és la part més externa... Continuar leyendo "Estructura Interna de la Terra: Capes, Discontinuïtats i Dinàmica Geodinàmica" »