Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Historia de Formación Profesional

Per què va esclatar la guerra?

Nacionalisme

La Guerra del Rif i les seves Conseqüències a Espanya

La Setmana Tràgica i el Barranco del Lobo (1909)

La tensió generada per la Guerra del Rif va provocar una protesta massiva a Barcelona, que va desembocar en la Setmana Tràgica (entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909). Aquest moviment popular de protesta generalitzada a Barcelona es va agreujar amb la derrota del Barranco del Lobo, el 27 de juliol, que va acabar amb la vida d'aproximadament 2.000 soldats espanyols.

L'Acord amb França de 1912 i les seves Repercussions

Els enfrontaments de 1909 van acabar derivant en un nou acord amb França el 1912, propiciat pel Regne Unit, que va tenir les següents conseqüències per a Espanya:

• Alt cost econòmic per a les ja precàries arques

La Guerra d’Independència: Context i Causes

La invasió de Napoleó va canviar la història d'Espanya. La invasió francesa va ser consentida inicialment pels dirigents espanyols.

La Crisi de la Monarquia Borbònica

Felip V havia arribat al poder després de la Guerra de Successió, i el seu fill Carles III havia dut a terme reformes. Mort el seu pare, el seu fill Carles IV va accedir al govern. La dona de Carles IV, Maria Lluïsa de Parma, va aconseguir col·locar el seu amant, Manuel Godoy, en una posició de gran poder.

Godoy i les Aliances Internacionals

Espanya va declarar la guerra a França, però Godoy va aconseguir posteriorment que Espanya es fes amiga de la França revolucionària. Fins i tot van lluitar junts contra Anglaterra en... Continuar leyendo "Guerra d'Independència Espanyola (1808-1813): Causes, Fets Clau i Conseqüències" »

Los Estatutos del Euskeldun Batzokija (1894)

El documento se sitúa en Bilbao, Bizkaia, en 1894, una época marcada por la Revolución Industrial, la Restauración y el nacimiento de los nacionalismos. Su autor es Sabino Arana, figura clave y fundador del Nacionalismo Vasco.

Principios y Estructura de los Estatutos

El texto establece que el Euskeldun Batzokija se fundamenta en dos principios esenciales: Dios y Fueros (Jaungoikoa eta Lege Zaharra). Su estructura se articula en tres partes:

• Los artículos 1 y 2 presentan la fundación de la sociedad.
• Los artículos 3 al 7 explican el lema fundamental.
• El artículo 8 extiende sus principios a los pueblos hermanos.

Contexto Histórico del Nacionalismo Vasco

Para una comprensión profunda de este texto,... Continuar leyendo "Los Estatutos Fundacionales del Euskeldun Batzokija (1894) y el Nacionalismo Vasco" »

El Rebrote de la Tensión en la Guerra Fría: Eventos Clave (Tema 12)

La Crisis de Suez (1956)

En 1952, el Movimiento de los Oficiales Libres otorgó el poder al general Nasser, quien decidió nacionalizar el Canal de Suez. Esta decisión provocó la ocupación de la península del Sinaí por parte de potencias europeas que pretendían seguir controlando una zona de gran valor estratégico. La actitud estadounidense se explica por varias razones:

• Su propósito de buscar aliados en Oriente Próximo.
• El intento de sustituir a las potencias coloniales europeas.
• La pretensión de mostrar a Francia y al Reino Unido su incapacidad para llevar a cabo políticas exteriores al margen de su supervisión.

Este evento empezó a fomentar un movimiento antiamericano... Continuar leyendo "Momentos Clave de la Tensión Global: Crisis y Conflictos de la Guerra Fría" »

La Desamortització a Espanya: Impacte i Conseqüències

Impacte Social de la Desamortització

Els resultats de la desamortització expliquen per què la noblesa, en general, va recolzar el liberalisme, i per què molts pagesos es van fer antiliberals (carlins), en veure's perjudicats per les reformes.

La Desamortització i l'Església

L'Església va veure desmantellades les bases econòmiques del seu poder. A canvi de l'expropiació, l'Estat es va comprometre a subvencionar econòmicament el clergat. El primer exemple pressupostari va ser la Dotació de Culte i Clero de 1841.

La Desamortització de Madoz (1855)

L'última gran desamortització es va iniciar el 1855 per mitjà d'una llei elaborada per Pasqual Madoz. Va afectar essencialment les terres

Orígens del catalanisme i el Decret de Nova Planta

Els orígens del catalanisme es remunten a les conseqüències del Decret de Nova Planta. A partir d'aquí, s'inicia un procés de recuperació de la identitat que culmina amb la Renaixença.

La Renaixença: cultura, revistes i diaris

La Renaixença es defineix com un moviment cultural que defensa l'ús del català. El seu inici oficial se sol situar amb la publicació de l'oda La Pàtria i la restauració dels Jocs Florals. En aquest context, destaquen revistes i diaris que defensen la llengua, com ara:

• La Renaixença
• Diari Català

Es produeix un acostament entre la Renaixença culta i la popular, fet que dona un impuls definitiu a la defensa de la llengua catalana.

Primers moviments anticentralistes

Sorgeixen... Continuar leyendo "Orígens del catalanisme: de la Renaixença a la política" »

Barbecho: Práctica agrícola que consiste en dejar descansar la tierra, generalmente entre un tercio y la mitad de la superficie cultivable, sin sembrar para permitir su regeneración.

Diezmo: Pago o impuesto, equivalente al 10% de la producción, que los no privilegiados debían entregar a la Iglesia.

Mansos/Reserva Señorial: Los mansos eran porciones de tierra del feudo cedidas a los siervos a cambio de impuestos y servicios. La reserva señorial era la tierra reservada para el uso exclusivo del señor feudal.

Feudo: Tierras concedidas por el rey a un vasallo a cambio de auxilium (ayuda militar) y consilium (consejo).

Vasallo: Miembro de la nobleza o del clero que jura lealtad al rey a cambio de la concesión de un feudo.

Siervos: Campesinos... Continuar leyendo "Glosario del Feudalismo: Conceptos Clave y Características" »

El Sexenio Revolucionario en España (1868-1874)

El descrédito de la reina Isabel II, junto con la muerte de uno de sus principales apoyos, el general moderado Narváez, dieron vía libre a unionistas, progresistas y demócratas para asociarse. Todos ellos derrocaron a Isabel II, conocida como «la de los Tristes Destinos», iniciando la Revolución de 1868. La Gloriosa, nombre con el que se conoce a esta revolución, abrió un periodo de gran inestabilidad política, el Sexenio Revolucionario (1868-1874), que dejó a los españoles el poso de un espíritu laico y progresista.

El Gobierno Provisional y las Juntas Revolucionarias

El vacío de poder que quedó tras el exilio de la reina Isabel II supuso la creación de múltiples juntas revolucionarias,... Continuar leyendo "El Sexenio Revolucionario en España (1868-1874): De la Gloriosa a la Primera República" »

El Revisionismo Político: Maura y Canalejas

El revisionismo político fue una corriente que buscó reformar el sistema de la Restauración para adaptarlo a las nuevas realidades sociales y políticas, sin romper con la monarquía. Sus principales exponentes fueron Antonio Maura y José Canalejas.

Reformas de Antonio Maura (1907-1909)

• Ley Electoral de 1907: Buscó acabar con el caciquismo, aunque sus efectos fueron limitados.
• Proyecto de Ley de Administración Local: Orientado a descentralizar y modernizar la gestión municipal.
• Política Económica: Fomento de la industria y la agricultura, con medidas de protección estatal.
• Medidas Sociales:
  • Ley de Descanso Dominical: Estableció el descanso obligatorio los domingos.
  • Ley de Represión del Terrorismo: