Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Otros cursos

amorosa. De entre los autores que cultivaban este género en Roma, podemos destacar a Tíbulo, con su obra "Corpus Tibullianum", caracterizada por la ausencia de erudición, por el recurso a la naturaleza, por su pacifismo y por su amor a Delia y a Némesis, a Propercio, que escribió "Monobiblos", dedicado a cantarle a su amada Cintia, además de varios poemas nacionalistas apoyando la renovación moral del imperio de Augusto. Ovidio también compuso elegías, como "Amores", dedicado a su amada Corina, y escrito en tono frívolo, "Ars amandi", que puede ser considerado tanto elegía como poema didáctico, y "Tristia" y "Epistulae ex ponto", destinadas a ganarse la lástima del emperador. Otro tipo de elegía son las composiciones bucólicas,... Continuar leyendo "Características de elegía" »

Ponts Històrics de Mèrida

El Pont Romà

El Pont Romà de Mèrida era el segon més llarg de l’Imperi i era considerat la gran porta d’entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus. Aquest pont tenia un punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu. Està construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt. La funció d’aquestes voltes era evitar que l’aigua augmentés la pressió d’empenta sobre el pont durant les crescudes del riu. En la banda per la qual baixava el corrent, el pont estava proveït d’uns tallamars que trencaven el corrent i desviaven la pressió de l’aigua.

El Pont de Lusitània

El Pont de Lusitània és un pont modern, obra de... Continuar leyendo "Mèrida Romana: Ponts, Domus i Patrimoni Arqueològic" »

Fòrums de Tàrraco: Centres Administratius i Religiosos

El Fòrum Provincial (Zona Alta)

El Fòrum Provincial estava situat a la zona alta de la ciutat i tenia com a funció resoldre els assumptes de la província de la Hispània Citerior. Tenia unes dimensions de 320 x 175 metres. L’accidentada topografia del terreny va comportar l’execució de grans treballs d’anivellament, creant diverses terraces. Part dels seus murs són visibles encara en nombrosos punts del casc antic de la ciutat.

Aquest fòrum era un centre administratiu i religiós estructurat en diversos espais:

• Terrassa Superior: Hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte de l’emperador (actualment, hi ha la Catedral i les cases del voltant).
• Terrassa del Mig:

... Continuar leyendo "Fòrums i Edificis d'Oci de Tàrraco: Guia dels Monuments Romans" »

Fundació i Origen d'Augusta Emerita

La Colonia Augusta Emerita va ser fundada l'any 25 aC per ordre de l'emperador August.

Motiu de la fundació

La ciutat es va concebre com un assentament destinat als soldats romans (emeriti, que significa 'retirats amb honor') que havien lluitat al nord de la Península Ibèrica. La seva fundació també va ser un homenatge a l'emperador August.

Ubicació estratègica

Es va fundar al marge del riu Guadiana (antic Anas). Enmig del riu hi havia una illa natural que permetia suportar el llarg pont que esdevindria l'eix principal d'entrada a la ciutat. A més, estava envoltada de turons que servien de protecció natural. La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que era clau... Continuar leyendo "Augusta Emerita: Història i Urbanisme de la Mèrida Romana" »

Muralles de Tàrraco: Història i Evolució

La muralla de Tàrraco va experimentar dues grans fases de construcció i ampliació:

Fase I (Segle III aC)

En la *primera fase* (segle III aC), la muralla tenia una amplada de 4 m i 6 m d’alçada. Estava reforçada amb torres de planta rectangular, de les quals se'n coneixen tres:

• La Torre de Minerva
• La Torre del Cabiscol
• La Torre de l’Arquebisbe

Fase II (Segle II aC)

En la *segona fase* (segle II aC), la muralla es va ampliar significativament a causa de les campanyes militars del cònsol Cató contra les revoltes de les tribus indígenes. També es va augmentar l’amplada (fins a 6 m) i l’alçada (fins a 12 m) de la muralla.

La tècnica constructiva consistia en una base de blocs megalítics (enormes)... Continuar leyendo "Les Grans Estructures Romanes de Tàrraco: Muralles, Fòrum i Aqüeducte" »

De Oratore

Autor: Cicerón. Fue una de las figuras más destacadas de la República Romana. Es conocido por sus discursos, tratados filosóficos y cartas. Fue un defensor del respeto a la ley y la república romana, pero también un pragmático político.

Fecha: Escrito entre el 55 y el 52 a.C.

Género: Tratado filosófico y retórico.

Resumen: Es un tratado en tres libros escrito por Cicerón. El autor presenta una discusión sobre la formación y habilidades del orador ideal, abordando temas como el lenguaje, la elocuencia, la memoria y la acción.

Brutus

Autor: Cicerón.

Fecha: Escrito en el 46 a.C.

Género: Diálogo filosófico e histórico.

Resumen: Es un diálogo escrito por Cicerón en el que se discute la historia de la retórica y la elocuencia

... Continuar leyendo "Fundamentos de la Retórica y la Filosofía en la Antigua Roma" »

Edificis d'Oci i Vida Pública

El Teatre

El Teatre es va construir intramurs a la zona portuària, molt a prop del fòrum de la colònia. Aprofitava el pendent del terreny per a la cavea.

Encara es conserva part dels tres elements estructurals que defineixen un teatre romà:

• La cavea
• L’orchestra
• La scaena

Del gran mur del fons (scaenae frons) s’ha conservat la fonamentació i els forats per encaixar els pals verticals destinats a fer abaixar i apujar el teló mitjançant un sistema de politges. Pel que fa a la cavea, es conserven les cinc primeres grades entorn de l’orchestra, que era l’espai destinat a les personalitats de més rang. Al costat del teatre hi havia una zona enjardinada amb una font i un estanyol. També hi havia termes a la... Continuar leyendo "Monuments Romàns de Tàrraco: Teatre, Mausoleus i Arc de Berà" »

1. Ciceró

Ciceró va ser la màxima figura de l’oratòria llatina, cònsol, orador i filòsof, conegut per unir les cultures grega i romana. Nascut a Arpinus en una família eqüestre, va estudiar a Grècia i, en tornar a Roma, va destapar les malversacions de Verres amb els discursos coneguts com a Verrines, aconseguint fama d’home íntegre. Escollit cònsol el 63 aC, va sufocar la conjura de Catilina amb els seus discursos Catilinàries. La seva influència va decaure amb el primer triumvirat (Cèsar, Pompeu i Cras) i, durant la guerra entre Cèsar i Pompeu, es va alinear amb Pompeu; després de la derrota d'aquest, Cèsar el va perdonar. Després de l’assassinat de Cèsar, va donar suport a Octavi i s’oposà a Marc Antoni amb les... Continuar leyendo "Autors i obres clau de la literatura llatina" »

... Continuar leyendo "Dafnis eta Kloe eta Hesiodoren 'Lanak eta Egunak'" »

Expressions Llatines Generals

Casus belli

Motiu de guerra o de conflicte.

Conditio sine qua non

Condició imprescindible perquè passi alguna cosa.

Modus operandi

Manera de fer o d’actuar.

Modus vivendi

Manera de viure o d’adaptar-se a una situació.

Opera prima

Primera obra d’un artista o creador.

Primus inter pares

Persona que destaca dins d’un grup d’iguals.

Quid pro quo

Confusió en què es pren una cosa per una altra.

Rara avis

Persona o cosa molt especial o poc habitual.

Statu quo

Situació actual d’una cosa.

Totum revolutum

Confusió total, un embolic.

Vox populi

Quelcom que tothom sap o comenta.

Expressions Llatines Temporals

A posteriori

Després dels fets.

A priori

Abans dels fets.

Hic et nunc

Aquí i ara, immediatament.

In extremis

A l’últim moment.

... Continuar leyendo "Expressions Llatines Essencials i l'Evolució del Llatí al Català" »