Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

El temps d'oci. Forma i funció dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats

La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials, pertanyents a l'ordo decurionum. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. La ciutat els ho agraïa amb honors, com ara una estàtua. Els espectacles i jocs públics que s'hi celebraven eren, sovint, organitzats i pagats per algun ric. A Roma, els principals benefactors públics eren els edils durant la República i l'emperador en temps de l'Imperi.

La política de panem et circenses va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi... Continuar leyendo "Edificis d'oci romans: teatre, circ i més" »

Vida y Obra de Salustio: Un Historiador en la Roma Republicana

1. Vida de Salustio

Cayo Salustio Crispo (86 a.C. - 34 a.C.), conocido simplemente como Salustio, fue un historiador romano que vivió durante uno de los siglos más turbulentos y significativos de la historia de Roma. Su vida transcurrió en una época marcada por acontecimientos cruciales: la dictadura de Sila, la tercera guerra servil, el primer triunvirato, la conquista de las Galias, la guerra civil y el asesinato de Julio César, de quien fue amigo y partidario.

A lo largo de su carrera, Salustio ocupó diversos cargos políticos, como cuestor, tribuno de la plebe y senador. Sin embargo, fue expulsado del Senado como consecuencia de las rivalidades políticas y su cercanía... Continuar leyendo "Vida y Obra de Salustio: Historiador Clave de la República Romana" »

La Restauració Augustana

La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.

La Dictadura de Cèsar

Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums... Continuar leyendo "Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August" »

Definición

El origen de la palabra “teatro” proviene del griego θεάομαι (contemplar).

Origen

El teatro nació en Grecia durante las fiestas en honor al dios Dioniso. En un principio, se representaba con un solo actor y con la participación del coro. Esquilo introdujo a un segundo actor y Sófocles a un tercero.

1. Comedia

Plauto

Vida (254-184 a.C.)

Nació al norte de Italia, pero se trasladó a Roma siendo muy joven. Vivió de forma modesta, pero se convirtió en el rey de la escena de su época.

Obra

Escribió numerosas comedias, entre las que destacan:

• Aulularia (La comedia de la olla)
• Miles gloriosus (El militar fanfarrón)
• Pseudolus (El tramposo)

Características

• Plauto tomaba sus argumentos de las comedias griegas y, a veces, utilizaba

L'Urbanisme a l'Antiga Roma

Els Rituals i el Traçat Urbà

Els romans feien servir tècniques constructives en l'urbanisme que provenien dels grecs o dels etruscs. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament, un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). Aquest procés s'anomenava inauguratio.

L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus (d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures" »

Género dramático

En la antigua Grecia, se desarrolló el género dramático, caracterizado por la representación de personajes a través de diálogos y espacio escénico.

Época preclásica

Durante este período, se crearon mitos, leyendas y apólogos para explicar el origen del universo y la existencia humana en diversas culturas, como China, India, Egipto y Judea.

Época clásica

En las culturas griega y romana, que abarcan desde el siglo VIII a.C. hasta el siglo III d.C., se realizaron contribuciones significativas en áreas como derecho, filosofía, física, matemáticas y literatura. Se enfatizó el uso refinado del lenguaje y temas como el honor y el heroísmo.

Literatura egipcia

Los textos egipcios ofrecen una visión de la cultura y las... Continuar leyendo "Literatura a través de las épocas" »

República

509 a.C al 27 a.C

SPQR

Equilibrio entre las fuerzas tradicionales (senado y magistrado) y otras nuevas (asamblea) conocido como senatus populusque romanus.

Zonas de expansión

• La conquista de Italia
• Mediterráneo occidental
• Mediterráneo oriental

Guerras Púnicas

Cártago era una gran potencia que dominaba el norte de África, Sicilia e Hispania. Romanos y cartagineses (púnicos) lucharon en tres guerras.

Destacados

• Aníbal y Escipión: cartagineses
• El Africano: romano
• Catón (senador): célebre frase "Cártago Delenda est" con la que finalizaba todos sus discursos

Aníbal fue derrotado en la batalla de Zana, y Cártago no solo fue arrasada sino cubierta de sal y pasó a ser la provincia de Roma.

Triunviratos

Los enfrentamientos sociales culminan... Continuar leyendo "Historia de Roma: Monarquía y República" »

• «Mentre aquestes coses són dutes a terme per Cèsar, un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris; i ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions.

  «Cèsar, després de veure que totes les tropes dels belgues es dirigien cap a ell, s’afanyà a fer travessar el riu Àxona, que és en el territori extrem dels rems. En aquest riu hi havia un pont; un cop deixat allà el seu lloctinent Q. Tituri amb sis cohorts, va instal·lar el campament a l’altra banda del riu i manà fortificar-lo amb una estacada