Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

Historiografía: Definición y Orígenes

Podríamos definir este género literario como el estudio y narración de los hechos pasados. Es, probablemente, el género más antiguo, pues desde siempre se han transmitido oralmente los recuerdos de la tribu y de la genealogía familiar.

La Historiografía Griega

El paso de un sencillo proceso de transmisión acrítica a una reflexión más profunda sobre la autenticidad de la información tuvo lugar en Grecia con figuras como Tucídides, que introdujo en la Historia el concepto de «aitía» (causas de los hechos históricos), de forma similar a Hipócrates en la Medicina científica (causas de las enfermedades).

La Historiografía Romana

La historiografía romana es un género literario en prosa utilizado... Continuar leyendo "La Historiografía Romana: De los Analistas a los Grandes Historiadores Republicanos" »

Bernardo Atxaga: Ibilbide Literarioa

Literatura unibertsalaren egile handiekin parekatzeko eta zentsura frankista alde batera uzteko asmoa izan ziren Bernardo Atxaga ezizena hartzera bultzatu zuten arrazoietako batzuk. Ekonomian lizentziaduna da Bilboko Unibertsitatean.

Euskaltzaindiako kidea eta literatura-zale amorratua izateak frogatzen du idazle unibertsala izan daitekeela. Euskal idazlerik itzuliena eta sarituena da; besteak beste, Espainiako Kritika Saria (1989) jaso zuen, Obabakoak lanagatik.

Asteasutik Bilbora: Haurtzaroa eta Formakuntza

Bere gurasoek txikitatik irakurtzeko eta idazteko maitasuna irakatsi zioten. Asteasuko herri txikiko paisaiek eta jendeak markatu zuten egilearen haurtzaroa; 80ko hamarkadatik aurrera, istorio horiek izango... Continuar leyendo "Bernardo Atxaga: Euskal Literaturaren Ahots Unibertsala" »

El llatí vulgar

Les llengües romàniques no deriven del llatí amb què Ciceró, Horaci o Virgili van escriure les seves obres, sinó que provenen del llatí vulgar. Es tracta d'una varietat lingüística que s'utilitzava en l'àmbit col·loquial. No obstant això, no van arribar a constituir mai dos sistemes lingüístics diferents fins a la caiguda de l'Imperi i la fragmentació dels vincles. La desintegració del llatí vulgar va donar lloc a les llengües romàniques.

Factors de la Fragmentació de la Romània

L'existència del llatí vulgar comprèn un període d'aproximadament 800 anys (entre el 200 aC i el 600 dC). A partir d'aquest moment, ja podem considerar que el llatí vulgar deixa pas a les llengües romàniques. Diversos factors... Continuar leyendo "L'origen de les llengües romàniques: del llatí vulgar" »

El teatre

Emèrita Augusta comptava amb un teatre, un amfiteatre i un circ, situat a Estramurs.

Teatre romà

El teatre és el més ben conservat de la península, amb aforament per a unes 6000 persones. Scaenae frons, la part més espectacular, està formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai entre les dues columnes era guarnit amb escultures. Davant hi havia l’escenari, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena. A la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen en mitjans passadissos, grades i la cavea. Els senadors i les màximes autoritats ocupaven... Continuar leyendo "Emèrita Augusta: Teatre, Amfiteatre i Circ" »

Oratoria y Retórica: Definición y Características

La oratoria y la retórica, géneros en prosa con origen en la Grecia clásica, comparten la finalidad de persuadir y convencer al auditorio. Aunque se transmiten por escrito, su naturaleza es eminentemente oral, caracterizada por un estilo elevado y el predominio de la apelación y el lenguaje afectivo. Suelen estar escritos en primera o segunda persona.

Géneros de la Retórica

• Judicial: Se centra en discursos ante un juez, con los polos de acusar y defender.
• Político: Aborda temas sobre el futuro y el espacio público.
• Demostrativo: Consiste en el encomio o la alabanza, como en las laudationes fúnebres o discursos de agradecimiento.

Partes del Discurso

• Exordium: Preparación del auditorio para

Viure en Societat a Roma

La primera diferenciació que es va mantenir tant a la monarquia com durant la República i a l'Imperi era entre homes lliures i esclaus:

Homes Lliures

Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenen drets i deures. Hi ha dos grups:

• Patricis: Eren els propietaris de les terres i rebien els beneficis de les conquestes romanes. Només ells podien formar part dels col·legis sacerdotals, tenien molt poder a la ciutat. Ocupaven la majoria de càrrecs polítics.
• Plebeus: Descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma (consideraven estrangers). No tenien drets ni deures, van aconseguir enriquir-se gràcies al govern.
• Clients: Eren plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un patrici.

Excerpta de la Obra de Julio César: De Bello Gallico y De Bello Civili

Recopilación y corrección de pasajes clave sobre las campañas militares y la política romana.

1. La Conspiración de Orgetórix (B.G. 1, 2)

Apud Helvetios longe nobilissimus fuit et ditissimus Orgetorix; is, Marco Messala et Marco Pisone consulibus, regni cupiditate inductus, coniurationem nobilitatis fecit et civitati persuasit ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent.

Orgetórige era entre los helvecios el más ilustre por su linaje y el más rico. Este, en el consulado de M. Mesala y M. Pisón, seducido por la ambición de reinar, tramó una conspiración de la nobleza y persuadió a los ciudadanos a salir de sus territorios con todo lo que tenían. Por lo tanto,... Continuar leyendo "Estrategias Militares y Política Romana: Excerpta de César (De Bello Gallico et Civili)" »

L'Imperi Romà: Dinastia Julioclàudia

1. L'Inici de l'Imperi i August (27 aC – 14 dC)

El gener de l'any 27 aC, Octavi es va presentar davant el Senat declarant que, havent guanyat la guerra civil contra Marc Antoni, la seva missió havia acabat. Va simular que volia retornar els seus poders al Senat i al poble de Roma. Els senadors, davant d'aquesta situació, li van confirmar els poders i li van concedir el sobrenom d'August. Així va néixer l'Imperi Romà.

El Principat d'August

Octavi, intel·ligentment, i per no patir el mateix destí que el seu pare adoptiu Juli Cèsar, no es va declarar rei ni dictador. Va crear un nou règim anomenat Principat. Aparentment, respectava les institucions republicanes, però les va posar sota la seva responsabilitat.... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: August i la Dinastia Julioclàudia" »

La Poesía Épica Latina: Historia, Leyenda y Tradición Militar

La poesía épica se centra en los hechos de la historia nacional, en la que se mezcla también la leyenda en sus orígenes y el marcado gusto por lo militar. El verso utilizado primigeniamente era el saturnio. Los orígenes de la épica romana se remontan a las laudes, composiciones que se cantaban en los banquetes.

Pioneros de la Épica: Nevio y Ennio

• Andrónico Nevio: Autor de Bellum Poenicum (escrito en versos saturnios), obra que celebra la Primera Guerra Púnica.
• Ennio: Autor de los Annales, donde introdujo el uso de los versos hexámetros en la tradición latina.

Virgilio: El Maestro de la Épica Romana

Virgilio nació en Andes, al norte de Italia. Su obra cumbre es La Eneida,... Continuar leyendo "Evolución de la Poesía Épica Latina: De los Orígenes a la Época Imperial" »

I. La Poesía Épica

Autores clave: Virgilio u Ovidio

1. La épica relata las empresas bélicas o gestas de héroes o personajes míticos.
2. Probablemente es uno de los primeros géneros literarios, pues la mayoría de los pueblos cuentan en su tradición con un gran poema épico que narra las aventuras del héroe nacional, que a menudo es un símbolo nacional.
3. Inicialmente era de carácter oral y no tenía un autor único, sino que era un conglomerado de poemas que los rapsodas cantaban con acompañamiento musical ante un público.
4. Llegó un momento en el que esos cantos fueron puestos por escrito por uno o varios autores que le dieron un tono más homogéneo. Ese es el caso de dos grandes epopeyas griegas: la Ilíada y la Odisea, atribuidas a Homero,