Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

27 Ac – Títol August

Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república, però de mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona. El senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: August nomenava els cònsols.

Provocà període de pau 'pax augustea'

August pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.

14 Dc – Mort August

El nou regnat de Tiberi (14-37) es caracteritzà per la manca de conflictes a l'exterior. I en la interna, va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori (cap de la guàrdia pretoriana que tenia la responsabilitat de la seguretat de l'interior de la ciutat i la de l'emperador), que tenia el comandament... Continuar leyendo "Els Primers Emperadors Romans i les seves Dinasties" »

L'Amfiteatre Romà: Unió de Dos Teatres

L'amfiteatre era un edifici el·líptic que unia dos teatres. Les parts principals eren:

• L'arena: On es feien els espectacles, envoltada per un pòdium i protegida per una reixa metàl·lica per al públic.
• La càvea: On se situava el públic damunt d'un pòdium, dividida en sectors (maeniana) mitjançant passadissos concèntrics. S'accedia mitjançant portes anomenades vomitoria.
• El soterrani (subterraneus): Sota l'arena, on es guardaven els decorats, gàbies de les feres i material necessari per als espectacles. Es podia cobrir amb un tendal (velum). El més important de tots fou el Colosseu.

Els Gladiadors

Alguns tipus de gladiadors eren:

• El samnita, el gal i el traci duien casc, cuirassa, escut, espasa

Època Imperial

Marc Anneu Lucà

D'aquesta època destaca sobretot Marc Anneu Lucà. Només es conserva la seva obra Farsàlia, un poema èpic dividit en 10 llibres que explica la guerra civil entre Cèsar i Pompeu de forma cronològica. La va deixar inacabada a causa de la seva sobtada mort. Lucà és un historiador en vers amb gran capacitat poètica. La seva obra és plena de figures retòriques i sintàctiques. S'hi veu clarament la influència de Virgili.

La Poesia Lírica: Quint Horaci Flac

Per ordre cronològic, aquestes són les seves creacions:

I. Epodes o Iambi (gènere líric)

Escrits entre els anys 41 i 30 aC. Estan formats per 17 poemes curts, de to violent i sarcàstic, de temes diversos. Sens dubte, el més conegut és l'epode número... Continuar leyendo "Poesia Llatina Imperial: Lucà i Horaci" »

Tàrraco era el territori de la tribu dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse. L'any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, amb el motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió van establir un praesidium es esdevindria la futura Tàrraco. Però no fou fins al segle I aC que Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que desprès va ser corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Ja de d'època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis. La ciutat d'uns 70 ha; estava... Continuar leyendo "Història de Tàrraco: Colònia Romana a Hispania Citerior" »

El Ejército Romano

Monarquía

El ejército romano estaba formado por todos los ciudadanos de Roma entre los diecisiete y los cuarenta y seis años. Estos eran reunidos y seleccionados en el Capitolio para la campaña bélica anual.

República

Los ejércitos de otros pueblos de Italia se pusieron al servicio de Roma como fuerzas de aliados o socii. La necesidad de un ejército permanente dio lugar a la entrada de soldados que se alistaban como voluntarios por un período de dieciséis años.

A finales de la República también se incorporaron soldados extranjeros procedentes de las tierras conquistadas (Hispania, Galia, Tracia, etc.), que conservaban su organización y armas propias.

Época Imperial

El ejército estaba compuesto por soldados profesionales... Continuar leyendo "El Ejército y las Infraestructuras Romanas" »

A dificultade dun poema épico sobre Augusto

Virxilio era consciente da dificultade de crear un poema épico que tivese como figura central a Augusto sen que as esixencias poéticas se resentisen. A principal dificultade era escribir un poema que nun nivel fose mítico sobre o pasado remoto, pero que tamén tratase o presente e o futuro. O poema tiña que abranguer todo, material da Iliada e a Odisea, a traxedia ática, a poesía helenística, Ennio e Nevio, ideas filosóficas dos pensadores gregos, a historia de Roma e os valores propiamente romanos, e, ó mesmo tempo, mostrar a familiaridade do poeta con toda a literatura anterior. Hai tres camiños que conducen á Eneida: Homero será o primeiro, Augusto, a política contemporánea e a épica... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: análisis y significado" »

El Renacimiento

Contexto Histórico y Cultural

El Renacimiento nació en Italia y se difundió por Europa. Se caracterizó por la difusión del Humanismo, un movimiento intelectual que se centró en el conocimiento de las obras de la Antigüedad clásica y la concepción antropocentrista. Su difusión se impulsó desde las universidades y con la aparición de la imprenta.

El cortesano renacentista era un noble que vivía en las cortes y dedicaba su tiempo a la política, la guerra, la pintura, la literatura, la música, las fiestas y el amor. Era un hombre con conocimientos de cultura griega y latina, incluyendo la mitología. Los cortesanos eran apoyados por los mecenas, quienes eran protectores de las artes y las letras.

La Poesía Renacentista

El... Continuar leyendo "El Renacimiento y la Poesía Española" »

Fragmento 1: La Guerra contra los Helvecios

Contexto Histórico

Este fragmento narra parte de la campaña de Julio César contra los helvecios, una tribu gala que intentaba migrar a través de la Galia romana. César, en su papel de gobernador de la Galia Transalpina, se vio obligado a intervenir para proteger los intereses de Roma y sus aliados.

Traducción y Análisis

Sección 8

8)1/Quedaba un camino por los sequanos. 2/Porque no les podían persuadir por su propia voluntad, envían legados a Dumnorix, (quien) era amigo para los helvecios porque había conducido (en) matrimonio fuera de la ciudad a la hija de Orgetorix y, llevado por el deseo de poder, se dedicaba a nuevos asuntos. 4/Por eso se encarga de este tema y convence a los sequanos para... Continuar leyendo "De Bello Gallico: Análisis y Traducción de Fragmentos" »

Dioses Griegos y Romanos: Atributos y Equivalencias

Dioses Olímpicos y sus Símbolos

• Relámpago, cetro, águila: Zeus (Júpiter)
• Diadema, pavo real: Hera (Juno)
• Espiga, hoz, antorchas: Deméter (Ceres)
• Trono, cuerno de la abundancia: Hades (Plutón)
• Llama: Hestia (Vesta)
• Tridente, carro tirado por caballos de mar: Poseidón (Neptuno)
• Concha, paloma, manzana, cisne: Afrodita (Venus)
• Lira, flechas, laurel: Apolo (Febo)
• Casco, arco, túnica corta, carcaj, cierva: Artemisa (Diana)
• Casco, lanza, olivo, lechuza: Atenea (Minerva)
• Tirso, hiedra, viña, copa, piel de pantera: Dioniso (Baco)
• Martillo, yunque, instrumentos de herrero: Hefesto (Vulcano)
• Sandalias, caduceo, sombrero alado: Hermes (Mercurio)

Héroes y Mitos de la Antigua Grecia

La Odisea: El Viaje de Ulises

• Participa

Enginyeria Romana: Aigua i Vies de Comunicació

Els romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció de magnífiques obres públiques, com aqüeductes, ponts, carreteres, etc. Certament, els romans van adornar les ciutats amb els seus grans edificis, però el seu caràcter eminentment pràctic va fer que fossin innovadors en la construcció de camins i carreteres arreu de l’Imperi i en el transport d’un bé tan preuat ja en l’antiguitat com ara l’aigua.

El Proveïment d'Aigua a les Ciutats Romanes

Per solucionar els problemes de l’aigua, els romans solien construir les ciutats prop dels rius. També construïen pous per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l’aigua de la pluja.... Continuar leyendo "Enginyeria i Arquitectura Romana: Vies, Aqüeductes i Habitatges" »