Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Primaria

Interpretació dels Jardins Islàmics

Característiques dels Jardins Islàmics

• Jardí tancat i rebaixat per a no limitar-se.
• L'aigua refresca l'edifici i produeix sons.
• L'ostentació externa no és notòria, excepte a les mesquites; en canvi, l'ostentació interna pot ser exagerada.
• No hi ha estatuària.
• Els pous i l'aigua són funcionals: decoren, refresquen i milloren el clima.
• La vegetació produeix fruits i aromes.
• Els arbres exòtics s'importen d'Orient.
• Els colors de fulles i flors són part de l'ornament del jardí.
• També hi ha emparrats.
• Hi ha aljubs i safareigs coberts (jardins pels quals passen dos rierols subterranis).

Diferències entre Jardins Islàmics Orientals i Occidentals

• A la Península Ibèrica, s'utilitza molt l'enrajolat i la vegetació

Vida y Exilio de Ovidio

Natural de Sulmona, se trasladó pronto a Roma, donde se formó cerca de los círculos aristocráticos de la época. Viajó a Atenas y a Asia Menor. Por causas poco claras, tuvo que salir al exilio a Tomis, en el Mar Negro. Hay quienes dicen que fue el tono atrevido de alguna de sus obras la causa de ese destierro; otros creen que se trató de un montaje del propio Ovidio, y que el destierro como tal debe ponerse en duda.

Ovidio tuvo que salir de Roma porque sus obras amorosas no fueron bien acogidas por el Emperador. Al parecer, el poeta se había visto envuelto en un episodio un tanto escabroso en relación con los adulterios de Julia, nieta de Augusto, quien fue desterrada también el año 8 d.C., casi al tiempo que... Continuar leyendo "Ovidio: Vida, Exilio y el Legado Inmortal de sus Metamorfosis" »

LLIBRE IV: Dido i Eneas

LLIBRE V: Sicília

Èpica

Temes genuïns del poble romà:

• Livi Andrònic: Odissea, primer poema èpic romà. Transposició de l'Odissea d'Homer en l'àmbit romà.
• Gneu Nevi: Bellum Punicum, primer llibre original, tracta la Primera Guerra Púnica.
• Enni: Annals, narra la història de Roma des dels seus orígens.
• Virgili:
  • Eneida (12 capítols, 2 parts: 1-6; 7-12). Enees, que fuig de Troia després de ser arrasada pels grecs, arriba al Laci on lluita amb dolents i funda la nova Troia.
  • Bucòliques: pastors que dialoguen sobre qüestions socials, polítiques o amoroses.
  • Geòrgiques: poema didàctic (que ensenya) sobre l'agricultura i les feines del camp.
• Ovidi: Metamorfosis, canvis de forma soferts en personatges.

Ciceró (Oratòria)

• Oració:
  1. Proemi (introducció i captatio benevolentiae)

L'exèrcit romà

Al principi, l'exèrcit no era permanent.

• Equites o cavalleries (rics):

  anaven a cavall

• Pedites o infanteria (classe mitjana):

  a peu

• Els més pobres no podien participar en l'exèrcit.

En el segle I aC, va haver una renovació i l'exèrcit va ser professional i només va la gent voluntària. L'exèrcit estava format per legions. Marius va fer una reforma, una legió estava formada per 6.000 homes.

• Centuria:

  100 soldats

• Maniple:

  2 centúries (200)

• Cohorts:

  3 maniples (600)

• Legió:

  10 cohorts (6.000)

A les cohorts estaven dividides per grups d'experiència o edat. Més joves sense experiència (hostati), més experiència (principes), més grans, de reserva (triarii).

Tropes auxiliars:

• Velites (infanteria lleugera).
• Auxilia, tropa estrangera,

L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència

L'oratòria, l'art de la paraula, és per als romans el centre de la cultura. Amb l'oratòria el ciutadà pot assumir la seva funció social i política. L'educació mateixa estava bastida al voltant de la formació de l'orador. L'oratòria no constituïa solament un conjunt de tècniques per a persuadir, sinó també l'estudi i interpretació dels gèneres literaris i una reflexió moral.

Predecessors de l'Oratòria Llatina

Per a Ciceró, l'oratòria començà amb Cató el Censor.

Els Gracs i l'Hel·lenisme Oratori

Després de la conquesta de Grècia, els romans descobriren l'oratòria grega. D'entre la lleva de conversos a l'hel·lenisme destacarem els germans Gracs, Gai i Tiberi, els tribuns de... Continuar leyendo "L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència a Roma" »

A partir del segle III a.C., els romans rics, influïts per la cultura hel·lènica, van ampliar les seves cases adossant-hi al darrere un segon edifici de característiques gregues anomenat peristylum. Amb aquesta addició, la distribució de la casa va canviar completament.

El Vestíbul i l'Atri

La porta principal es trobava a la meitat del passadís que comunicava amb el carrer i l'atri. El vestibulum era la zona que hi havia davant de la porta, en la qual es col·locaven uns bancs perquè s'hi asseguessin les visites i els clients mentre esperaven ser rebuts.

L'atrium va quedar com una avantcambra grandiosa, profusament decorada, on el senyor rebia els clients i on hi havia el lararium (l'altar del culte domèstic).

Dependències de l'Atri

Al... Continuar leyendo "L'Evolució de la Domus Romana: Atri i Peristil" »

Vida i Obra de Virgili

1. Naixement i Context Cultural

Virgili va néixer a Andes, prop de Màntua, al nord d'Itàlia, l'any 70 aC. Va pertànyer al cercle intel·lectual de Mecenes.

2. Mort i Destí de l'Eneida

Virgili va dedicar onze anys a la seva obra magna, l'Eneida, que va quedar inacabada a la seva mort l'any 19 aC durant un viatge d'inspiració. Va demanar que fos destruïda, però l'emperador August ho va impedir.

3. Primeres Obres: Les Bucòliques

La seva primera obra van ser Les Bucòliques, poemes de tema pastoril escrits en llatí.

4. Les Geòrgiques: Un Tractat d'Agricultura

Les Geòrgiques consisteixen en un tractat d'agricultura en hexàmetres, dividit en quatre llibres:

• Llibre I: Els conreus
• Llibre II: El cultiu d'arbres
• Llibre III: La

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

Les restes arqueològiques d'Empúries, a l'Escala (Alt Empordà), són un testimoni excepcional de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se fa 100 anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània. S'hi pot visitar l'única ciutat grega conservada a la península Ibèrica.

Aquesta zona estava habitada per tribus indígenes, els indigetes. Tenien una cultura i una economia poc desenvolupada, basada en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Vivien en molts enclavaments situats en les elevacions que ressaltaven entre els aiguamolls. Un d'aquests es trobava en un petit istme, en el poblet... Continuar leyendo "Empúries: Jaciment Grec i Romà a l'Escala" »