Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Orígenes y Autores de la Comedia Popular

Sus autores principales son Pomponio y Novio, de los que apenas se sabe nada. Por el estudio de los títulos conservados se puede deducir que el argumento solía consistir en la escenificación de cortas escenas de la vida cotidiana, con abuso de lo grosero y lo obsceno y utilizando personajes escogidos para hacer reír de entre las bajas capas sociales.

El Mimo

En el siglo I a.C. la comedia dejó prácticamente de escribirse y representarse ante la competencia del mimo, que había ido evolucionando desde el mimo preliterario hacia un tipo de farsa licenciosa, con gran número de personajes y que llegó a ser extraordinariamente popular.

El mimo tenía precedentes griegos. Su ambientación y personajes... Continuar leyendo "Evolución y Autores de la Comedia en la Antigua Roma" »

El Ejército Romano

Época Monárquica

Durante la época monárquica, se organizó un ejército de aproximadamente unos 4.200 hombres, divididos en centurias, agrupaciones de cien ciudadanos que tomaban como referente la categoría social y económica de aquellos que participaban en las asambleas del pueblo romano. Los que por su fortuna podían aportar un caballo al equipo de guerra formaron un contingente de caballería que no superaba los 300 jinetes.

Época Imperial

El ejército se convirtió en un punto de apoyo fundamental para el poder del emperador. En tiempos de Augusto existían a lo largo de los territorios conquistados cerca de 30 legiones, en las que los soldados acordaban un período de servicio de 20 años (más tarde aumentado a... Continuar leyendo "El Ejército Romano: Organización, Tácticas y Legiones" »

Introducción al Poder Militar Romano

El pueblo romano, por su afán de expansión y conquista, mantuvo casi siempre conflictos bélicos, tanto internos como externos. Para poder sobrellevar esta actividad y ser casi invencibles, los romanos supieron prepararse para las guerras y organizar muy bien sus ejércitos.

Organización y Composición del Ejército Romano

El ejército ya era de carácter permanente y se podría decir que profesional.

Unidades Tácticas de la Legión

Sus tropas se organizaban de la siguiente manera:

• La legión: Estaba compuesta por 6000 hombres. Era la unidad táctica superior del ejército.
• La cohorte: Constaba de 600 hombres. Era la décima parte de una legión. Cada legión tenía 10 cohortes.
• Manípulo: Se componía de 200

Haritz gaztea ez dago ondo. Nerabe izatea ez zaio gustatzen; bizitza harekin krudela dela dio. Liburuan haren Florentziarako bisita kontatzen da, bere osaba Karlos ikusteko. Hala ere, Florentziara heltzen denean inor ez dago hark itxaroten, eta osabak ez dizkio deiak hartzen. Taxiaz baliatuz, osabaren etxera doa. Han ere ez dago. Harrituta, kalera ateratzen da. Han, Amalurrekin topatzen da; geroago, haren mutil-lagun berriarekin, Francesco. Hau ez zaio gustatzen Haritzi.

Eskuliburuak eta bahiketa

Etxera itzultzean osaba oraindik ez da agertu, baina, sartu bezain laster, dei bat jasotzen du: Juliet da. Etxeko leku sekretutik, Leizea, eskuizkribu batzuk hartu eta etxetik joan behar dela dio; jende arraroa etxean dagoela esaten dio ere (Haritzek... Continuar leyendo "Haritz eta Florentziako misterioa: abentura eta hazkundea" »

1. Origen llatí dels noms dels mesos de l'any

El calendari romà començava el mes de març i constava de 10 mesos:

• Martius (març): mes dedicat al déu llatí Mart, déu de la guerra.
• Aprilis (abril): prové del verb aperio (obrir), perquè les plantes es comencen a obrir.
• Maius (maig): mes dedicat a la deessa Maia, deessa de la primavera.
• Iunius (juny): mes dedicat a la deessa Juno, protectora dels matrimonis.
• Iulius (juliol): en honor a Juli Cèsar. Anteriorment s'anomenava Quintilis, el cinquè mes.
• Augustus (agost): en honor a Octavi August. Anteriorment s'anomenava Sextilis, el sisè mes.
• September (setembre): el setè mes.
• October (octubre): el vuitè mes.
• November (novembre): el novè mes.
• December (desembre): el desè mes.

En una primera reforma... Continuar leyendo "Origen i expressions llatines del temps" »

L'Ascens al Poder d'Octavi August

Octavi va respectar la constitució vigent, però va anar buidant de poder polític les institucions i va anar assumint el poder a base d’acumular títols i càrrecs. Va ser anomenat:

• Augustus: és a dir, venerable.
• Imperator i Princeps Senatus: la qual cosa li conferí tots els poders legislatius, executius i judicials.
• Tribunus Plebis a perpetuïtat: el representant de la plebs.
• Pontifex Maximus: amb el poder de nomenar membres dels col·legis sacerdotals.
• Finalment, Pater Patriae.

Les Reformes d'August i la Renovació de Roma

August va reformar l’organització del govern i de les províncies. També va reformar i restaurar monuments malmesos i en va construir de nous per exaltar el poder de Roma. Va construir... Continuar leyendo "L'Era d'August: Poder, Reformes i Esplendor Cultural" »

Descripció d'una Colònia Romana

Estructura Urbana

Una ciutat romana de nova planta, edificada regularment, estava situada dintre del quadrat o del rectangle que formaven les muralles. Apareixia dividida en quatre grans districtes, creats pels dos carrers principals, mitjans i perpendiculars, que travessaven la ciutat de punta a punta:

• El decumà principal, que en una ciutat rectangular era l'eix més llarg, d'est a oest.
• El cardo principal, de nord a sud.

Paral·lels als principals, hi havia una xarxa de carrers secundaris que formava una retícula. Aquesta dividia la ciutat en un nombre determinat d'illes de cases d'iguals dimensions. Els carrers, prou amples perquè hi poguessin circular carros, tenien un paviment fet amb lloses de pedra ben... Continuar leyendo "Descripció d'una Colònia Romana: Vida i Urbanisme" »

Vida d'Horaci

L’any 35 a.C. va publicar la seva primera obra, i va continuar publicant els anys següents. A finals de la dècada dels 30, es diu que Mecenàs li va regalar una vil·la i un terreny en territori sabí, per tal que pogués retirar-se quan la vida de la capital l’afeixugava. L’any 25, August li va oferir ser el seu secretari personal, càrrec que refusà. L’any 8 a.C. va morir a Roma, i fou enterrat a l’Esquilí, prop de la tomba de Mecenàs.

Obres d'Horaci

Primeres Obres

Les seves obres primerenques van ser les Sàtires i els Epodes. Les primeres són divuit poemes escrits en hexàmetres en què l'autor ens ofereix retalls de la seva vida i critica els vicis de la societat del seu temps. En època d'August no era possible... Continuar leyendo "Horaci: Vida, Obra i Influència en la Literatura" »

Classificació de les Llengües

Les llengües es classifiquen segons la seva estructura morfològica en tres grans grups:

• Llengües Aglutinants: Utilitzen prefixos i sufixos per a formar paraules complexes.

  Exemples: Japonès, finès, turc, basc, i llengües ameríndies.

• Llengües Aïllants: Els mots són morfemes invariables. El valor significatiu i la funció de la paraula canvien segons l'entonació i la posició dins la frase.

  Exemples: Xinès (i els seus dialectes) i vietnamita.

• Llengües Flexives: L'alteració de l'arrel crea noves paraules (derivació). Es divideixen en dues famílies principals:
  • Família Semítica (àrab, hebreu).
  • Família Indoeuropea.

Famílies de Llengües Indoeuropees

Les principals branques de la família indoeuropea inclouen:... Continuar leyendo "Llengües, Epigrafia i Vies Romanes: Classificació i Història" »

Gaia: Puntuazio-markak eta Erromantzeak

Puntuazio-markak

• Puntua: Esaldia bukatu dela adierazten du.
• Bi puntua: Esaldia bukatu ez dela adierazten du. Zerrendetan eta hitzez hitzezko aipamenetan nahiz eta agertzen den.

Erromantzeak

Zer dira erromantzeak? Belaunaldiz belaunaldi transmititzen diren, antzinatik orain arte iritsi diren kantu zaharrak dira.

• Epikoak: Zaharrenak dira, XV-XVI. mendekoak. Nobleziaren arteko guduak eta liskarrak kantatzen zituzten.
• Epiko-lirikoak: XVII. mendekoak. Eredu epikoen antzekoak dira gaiak, baina hemen pertsonaien sentimenduak tartekatzen dira. Ez dira benetako kronikak, baizik eta asmatuak.
• Lirikoak: XVIII. mendekoak. Amodiozko kantak dira, sentimenduak dira nagusi eta sinboloz beteta daude.

Atzizkiak (4. gaia)

• -tar: Silaba