Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Universidad

Ordenar por
Materia
Nivel

Amaren Eskuak: Laburpena eta Pertsonaien Gida

Clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,46 KB

Amaren Eskuak – Karmele Jaio

  • Non egiten du lan Nereak?

    Egunkari batean.

  • Norekin bizi da?

    Bere senar Lewisekin, eta alaba Maialenekin.

  • Non ezagutu zuen bere senarra?

    Oxforden, beste lagun batekin (Maite) urtebeterako Ingalaterrara joan zenean.

  • Zergatik dago Nerearen ama (Luisa) ospitalean?

    Burua galtzen hasi delako. Kalean galduta topatu zuten, ezer gogoratu eta ezagutzen ez zuela.

  • Zein senideri deitu dio Nereak amaren egoera dela eta, laguntzeko?

    Bere izeko Doloresi (amaren ahizpa).

  • Non bizi da hau?

    Alemanian.

  • Non egiten zuen lan amak gaztetan?

    Familiako jatetxe batean.

  • Zer dakizu Karlosi buruz?

    Nerearen mutil-laguna zen. Egun batetik bestera bat-batean desagertu zen ezer esan gabe. Badirudi jarduera politikoengatik polizia atzetik zuela eta ihes egin behar

... Continuar leyendo "Amaren Eskuak: Laburpena eta Pertsonaien Gida" »

Arquitectura Egípcia: Temples i Fortaleses del Regne Mitjà

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB

El Temple Funerari de Mentuhotep II a Deir el-Bahari

El temple funerari de Mentuhotep II a Deir el-Bahari (Dinastia XI) està envoltat per un mur, com la muralla de les primeres piràmides, la qual cosa indica un retorn als cànons antics.

Utilitzen la muntanya per delimitar i crear l'espai. La piràmide està a l'espai més gran. El temple funerari tenia una sala hipòstila, és a dir, es tornen a consolidar les estructures antigues, però sempre reduïdes de mida. Per tant, aquí hi havia petites tombes.

Al costat, hi havia petits habitatges per a la gent que li rendia culte, magatzems, etc.

La rampa d'accés és una innovació d'aquesta època, però el pati es queda a baix. A més, construir al costat de la muralla fa que només s'hagin de... Continuar leyendo "Arquitectura Egípcia: Temples i Fortaleses del Regne Mitjà" »

Virgili: Fonts, Bucòliques, Geòrgiques i l'Eneida

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,57 KB

Andes (Màntua)/Bríndisi. La principal font literària que inspira Virgili és Homer. Les referències homèriques són constants i en àmbits diversos. Un altre model èpic que segueix Virgili són els Annals d’Enni, sobretot en mètrica, en expressions i en el caràcter nacional del poema.

Bucòliques

Deu composicions breus sobre la vida pastoral que parteixen dels Idil·lis rústics del poeta grec Teòcrit. Virgili fixarà temes i formes (naturalesa idealitzada, pastors com a protagonistes, amors no correspostos, ús del diàleg, hexàmetres dactílics) i serà molt imitat per la literatura posterior, sobretot pels poetes renaixentistes. La Bucòlica X és una ègloga que dóna forma a l’ideal de l’Arcàdia, terme que, juntament amb... Continuar leyendo "Virgili: Fonts, Bucòliques, Geòrgiques i l'Eneida" »

Sociedad y Cultura en la Antigua Roma: De la República al Imperio

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,34 KB

Patricios y Plebeyos

Patricios

Descendientes de las 100 primeras gentes de Roma. Características:

  • Descendían de un antepasado común (pater).
  • Poseían un nomen (nombre familiar).
  • Practicaban un culto familiar propio.
  • Gozaban de derecho particular.

Plebeyos

Descendientes de los pueblos latinos vencidos y anexionados a Roma. Características:

  • No tenían derechos políticos, pero sí derechos de propiedad y de iniciar una acción legal mediante un pleito.
  • Atendían al culto de sus dioses.
  • Ejercían de ediles, cargo que luego se convirtió en una magistratura política.
  • Crearon una magistratura solo de plebeyos (tribunos de la plebe).

Organización Social y Familiar

La base de la sociedad romana era la familia, y el cabeza de familia tenía derecho a formar... Continuar leyendo "Sociedad y Cultura en la Antigua Roma: De la República al Imperio" »

El Senado en la Época del Principado Romano

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 1,88 KB

El Senado en el Principado mantuvo competencias similares a las de la época republicana, con la diferencia de que asumió la designación de magistrados, función que previamente correspondía a las Asambleas Populares. Debido a que estas asambleas dejaron de reunirse, sus competencias fueron absorbidas por otros órganos, principalmente el Senado.

El Senado y el Príncipe

La principal competencia que pasó a control directo del príncipe fue el erario público, que se convirtió en patrimonio del príncipe, gestionado por el Fiscus Caesaris (fisco del César). Esto marcó un cambio significativo, ya que anteriormente era competencia exclusiva del Senado.

La creación de provincias, la delimitación de sus territorios y el nombramiento de sus... Continuar leyendo "El Senado en la Época del Principado Romano" »

Història de Roma i les seves magistratures

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,11 KB

Etapes de la història de Roma:

1) Època de la Monarquia:

Des de la fundació de Roma (753 aC), fins a l’expulsió del darrer rei (509 aC). Període llatí-sabí: regnat dels quatre primers reis (s VIII-VII aC) Període etrusc: regnat dels tres últims reis (s VI aC).

2) Època de la República:

Des de l’any 509 fins al 27 aC, en què Octavi August és reconegut, de fet, primer emperador. Període de democratització (fins al s.III aC). Període d’oligarquia (s II.I aC).

3) Època de l’Imperi:

De l’any 27 aC-476 dC, en què va ser deposat el darrer emperador romà. Període del Principat o Alt Imperi (s I aC-IIIdC). Període del Domiat o Baix Imperi (s III-V dC).

Les magistratures:

Es repartien el poder executiu, civil i militar, i administració... Continuar leyendo "Història de Roma i les seves magistratures" »

Monarquia Romana: Reis, Senat i Llegendes Mitològiques

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

El Rei i el Senat de la Roma Primitiva

El terme llatí per a rei deriva de la paraula *regere*, que significa regir o governar. La persona que exercia aquest càrrec a Roma tenia un caràcter especial: el lloc de rei no era hereditari, però en canvi sí vitalici. Portava un mantell **púrpura**, un bastó d'ivori i una **corona d'or**. Entre altres funcions, al rei se li atribuïa consultar la voluntat dels déus i oferir sacrificis a les deïtats.
A més de funcions religioses, hi feia atribucions civils, com convocar l'**assemblea** del poble. Per donar suport al monarca en la seva tasca de govern, el rei comptava amb l'ajuda de cent notables: el **Senat**.

L'Interregnum

Quan moria el rei, s'obria el període d'*interregnum*. El Senat s'encarregava
... Continuar leyendo "Monarquia Romana: Reis, Senat i Llegendes Mitològiques" »

Guia Completa de Viatge per Llatinoamèrica: Destins Imprescindibles

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

Mèxic: Descobreix la seva Riquesa Cultural

Ciutat de Mèxic (CDMX)

  • Centre Històric: El Zócalo, Zona Rosa.
  • Barri i Parc de Chapultepec: Amb el Castell de Chapultepec i el Museu Nacional d'Antropologia.
  • Basílica de Guadalupe.
  • Casa Museu Frida Kahlo.

Excursions des de la Ciutat de Mèxic

  • Zona Arqueològica de Teotihuacán: A 45 km de la capital.
  • Ciutats Colonials: Puebla i Cuernavaca.
  • Parc Nacional Nevado de Toluca.

Guadalajara

  • Catedral de Guadalajara.
  • Plaça de la Liberación.
  • Arcos de Guadalajara.
  • Paisatge d'Agaves (Patrimoni de la Humanitat).

Guanajuato

  • Centre Històric (preservat).
  • Monument El Pípila.
  • Carrer del Petó.
  • Plaça de la Pau.

Argentina: L'Encant de Buenos Aires i Més

Buenos Aires (BSAS)

  • Eix Cívic: Plaça de Mayo i Plaça del Congrés.
  • Avinguda
... Continuar leyendo "Guia Completa de Viatge per Llatinoamèrica: Destins Imprescindibles" »

Romanización e Influencia Visigoda en Hispania: Un Legado Jurídico

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 11,17 KB

Romanización de Hispania: Integración en el Mundo Romano

La Romanización es el proceso mediante el cual un territorio (en este caso, la Península Ibérica) se integra dentro del mundo Romano en su sentido más amplio. Implica la incorporación a todos los niveles: económico, social, político y jurídico. Este proceso de romanización es un proceso de conquista y colonización, no es un proceso fácil ni lineal, sino que fue un proceso difícil y largo, con dificultades para conseguir territorios por parte del Imperio. Fue una guerra de expansión y, en ocasiones, de exterminio para conseguir otros territorios.

La Romanización en la Península Ibérica se produjo desde el año 218 a.C. hasta el año 19 a.C. El proceso de conquista y Romanización... Continuar leyendo "Romanización e Influencia Visigoda en Hispania: Un Legado Jurídico" »

Ciudadanía y Magistraturas en la República Romana: Pilares del Derecho y la Administración

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,43 KB

Status Civitatis

El status civitatis era la condición de la persona libre con respecto a los derechos del ciudadano romano y su protección por parte del Estado Romano. Un sujeto que no gozara de status civitatis no era considerado sujeto de derecho, estaba excluido de toda participación de las instituciones del derecho civil y su condición era regulada por el derecho de gentes.

Magistraturas

Las magistraturas romanas se caracterizaban por ser:

  • Colegiadas: Dos o más personas asumían el poder simultáneamente.
  • Temporales: Su duración era limitada, aproximadamente seis meses.
  • Electivas: Elegidas por el pueblo reunido en asambleas, como los comicios centuriados, donde se escogían los magistrados más importantes, como cónsules y pretores.
  • Gratuitas:
... Continuar leyendo "Ciudadanía y Magistraturas en la República Romana: Pilares del Derecho y la Administración" »