Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Oposición

Oracions subordinades adverbials

1. Oracions subordinades adverbials de temps

Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...

2. Oracions subordinades adverbials de lloc

Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.

3. Oracions subordinades adverbials de manera

Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que...

4. Adverbials causals

Expressen la causa o el motiu d’allò que s’enuncia...

Áreas Sensitivas

Las áreas sensitivas son regiones de la corteza cerebral que reciben información de naturaleza sensitiva y se encuentran estrechamente vinculadas con la percepción.

• La información accede al córtex cerebral principalmente a través de la mitad posterior de ambos hemisferios cerebrales. Las áreas primarias contienen las conexiones más directas con los receptores sensitivos periféricos.
• Por otro lado, las áreas sensitivas secundarias y de asociación suelen encontrarse adyacentes a las áreas primarias. De forma general, estas reciben información tanto de las propias áreas de asociación primaria como de regiones inferiores del encéfalo.

Áreas Motoras

Las áreas motoras se encuentran en la parte anterior de los hemisferios....

Evolución da Literatura Galega durante a Ditadura

Durante o período da ditadura, a literatura galega estruturouse arredor de tres xeracións fundamentais: a Xeración do 36, os Poetas da Promoción de Enlace e a Xeración dos 50.

1. Xeración do 36

Os autores máis destacados desta etapa son:

• Aquilino Iglesia Alvariño: A súa poesía destaca por unha paisaxe humanizada e chea de resonancias clásicas, abordando temáticas como a soidade e o paso do tempo.
• Xosé María Díaz Castro: A súa obra céntrase en temas recorrentes como o amor, a morte, a vida e a nostalxia da infancia perdida.

2. Poetas da Promoción de Enlace

Denomínase así ao grupo de escritores nados arredor dos anos vinte. Os seus máximos expoñentes son:

• Antonio Tovar: Conxugou

El Modernisme: Moviment Cultural

El Modernisme va ser un moviment cultural a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Objectius del moviment

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d'expressió.

Protagonistes

Joves intel·lectuals de la burgesia industrial i comercial.

Difusió

• Diaris i revistes: Difusió de les idees del moviment i les obres dels autors europeus (L'Avenç, Joventut, Catalonia).
• Festes modernistes de Sitges: Actes culturals que donen a conèixer corrents europeus i produccions autòctones.

Característiques generals

• Predomini de la corba sobre la recta.
• Riquesa i detallisme de la decoració.
• Gust

Àmbits d'ús i gèneres textuals

Àmbit d'ús periodístic: Propi dels mitjans de comunicació. Presenta una tipologia expositiva (explicar: fer entendre una cosa; per què?) i argumentativa (argumentar: convèncer d'alguna cosa; mostrar l'opinió de l'emissor). Gèneres: Editorial, notícia, reportatge, entrevista, article d'opinió, etc.

Àmbit d'ús literari: Propi dels textos en els quals predomina la funció poètica i estètica. Presenta les següents tipologies:

• Narrativa: Narrar (contar fets i accions). Què fa? Què passa?
• Descriptiva: Descriure (informar sobre l'estat de les coses). Com és?
• Dialogada: Conversar (interactuar socialment dos o més interlocutors).

Gèneres: Novel·la, poema, conte, memòries, diari...

Pautes per a comentar

Salvador Espriu: vida i obra

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 – Barcelona, 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català.

Context biogràfic

El seu caràcter reservat es va veure accentuat per la mort d'un amic el 1938, la del seu pare l'any següent i la catàstrofe de la guerra. La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d'aquest poeta reservat, que acabà aconseguint un gran prestigi literari, intel·lectual i cívic. Així, fou proposat per al Premi Nobel de Literatura i és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Característiques de la poesia

Les característiques més rellevants...

El Teatre en el Modernisme

El teatre va viure una profunda renovació a conseqüència de la crisi del model aristotèlic, iniciada a la segona meitat del segle XIX amb la desfeta del moviment romàntic.

• Deixa de ser el reflex de la realitat i la projecció del context social per transformar-se en un teatre d’idees (intentar fer pensar la gent per a impulsar canvis).
• L’escena no és ara el mirall de la vida quotidiana, sinó l’espai d’enfrontament de línies de pensament oposades a partir de les quals s’ha de definir i projectar el futur. És concebut com una eina al servei de grans ideals. Va aparèixer un teatre inicialment reformista que més tard va ser revolucionari, tot i que sempre va ser crític.
• S’exposa també al vendaval

En quin (sub)gènere, model o corrent situaries el poemari Llibre de Meravelles? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent basant-te en el fragment llegit.

Situació del poemari

Estellés aporta a la lírica dominant dels anys 50 un llenguatge més senzill, directe i comunicatiu, basat en el registre col·loquial. El seu univers referencial és la quotidianitat personal i compartida de la postguerra, i els poemes ofereixen vivències quotidianes i vivències imaginades.

Context històric i cultural

Anys 40

Primera postguerra: repressió moral, cultural i ideològica (censura), depressió econòmica, deteriorament de les condicions de vida i aïllament internacional.

Anys 50

Pacte de Madrid amb EE.UU (1953): ajuda financera...

Modalització

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seva presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament mitjançant, per exemple, els díctics personals i manifesta la seva actitud o opinió, parlem d'un discurs subjectiu, d'un discurs modalitzat. En canvi, si l'emissor s'amaga darrere de construccions impersonals, la veu passiva, etc., ens trobarem amb un discurs objectiu, no modalitzat i caracteritzat per la impersonalitat.

La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seva presència. Per tant, un text modalitzat mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor...