Salvador Espriu: Cementiri de Sinera i La pell de brau

Salvador Espriu: vida i obra

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 – Barcelona, 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català.

Context biogràfic

El seu caràcter reservat es va veure accentuat per la mort d'un amic el 1938, la del seu pare l'any següent i la catàstrofe de la guerra. La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d'aquest poeta reservat, que acabà aconseguint un gran prestigi literari, intel·lectual i cívic. Així, fou proposat per al Premi Nobel de Literatura i és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Característiques de la poesia

Les característiques més rellevants de la poesia d'aquest autor són:

Anys 50 — poesia íntima i existencialista

• Poesia íntima i existencial (reflexió sobre la vida i la mort).
• Etapa vinculada al simbolisme i a la preocupació existencial.
• Destaca el llibre Cementiri de Sinera (1946), on Espriu va evocar el món destruït per la guerra que identificava amb la mítica Sinera (Arenys de Mar). Sinera simbolitza l'univers de la infantesa destruït per la guerra.
• El llibre explica l'entorn on es va criar de petit per recordar moments agradables de la seva infantesa, moments que mai no tornaran. Perdudes totes les il·lusions, només l'espera la mort.
• Els quatre llibres següents tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint, on Espriu segueix els principis de la teologia negativa, segons la qual Déu és absència de coneixement respecte a la humanitat.
• En alguns d'aquests llibres manifesta que ell i totes aquelles persones que estima acabaran desapareixent i caient en l'oblit.

Anys 60 — poesia civil i realista

Aquesta etapa està determinada per l'experiència de la guerra i la preocupació pel país. L'obra més destacada d'aquesta tendència és La pell de brau (1960): són 54 poemes que moralitzen sobre la tragèdia de Sepharad (nom hebreu per designar la Península Ibèrica) i la guerra entre germans. Espriu creu en l'enteniment entre els pobles hispànics, basat en el respecte a la diversitat i en la tolerància, i en la necessitat de la reconciliació. L'obra va ser llegida als anys seixanta dins el corrent del realisme social del moment, en clau patriòtica i de consciència moral.

Herència cultural i llengua

El treball d'Espriu està marcat per un gran bagatge cultural (dret i història), amb una rica herència del simbolisme i de la cultura bíblica, grega, egípcia i de tradició jueva, i un gran domini de la llengua i afany de perfecció.