Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Conceptos Clave de Sustentabilidade Empresarial e Impacto Ambiental

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 10,78 KB

Conceptos Fundamentais de Sustentabilidade e Responsabilidade Corporativa

Este documento recompila e define termos clave relacionados coa sustentabilidade, a responsabilidade social corporativa e a xestión ambiental, abordando desde principios básicos ata estándares de información e indicadores de impacto.

1. Sustentabilidade e Decrecemento

Sustentabilidade

A sustentabilidade é o mantemento ao longo do tempo do equilibrio entre as actividades e sociedades humanas e as condicións da contorna na que se desenvolven e que as fan posible. É dicir, un equilibrio entre:

  • Actividades humanas (e sociedades humanas).
  • A contorna (onde teñen lugar esas actividades e viven esas sociedades).

Inclúe moitos factores distintos (medioambientais, económicos,... Continuar leyendo "Conceptos Clave de Sustentabilidade Empresarial e Impacto Ambiental" »

O Rexurdimento Galego: Claves, Períodos e Protagonistas da Recuperación Cultural

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,42 KB

Claves do Rexurdimento Galego: Recuperación e Movemento Político-Ideolóxico

O Rexurdimento galego caracterizouse por dous eixes fundamentais: a recuperación da escrita literaria en galego e a aparición dun movemento político-ideolóxico que impulsou a lingua e a cultura.

Períodos do Rexurdimento

  • Período Precursor (1833-1862)

    Autores que participaron no movemento provincialista e usaron o galego con anterioridade á aparición de Cantares Gallegos.

  • Período do Rexurdimento Pleno (1863-1888)

    Autores que estableceron un sistema literario galego autónomo, acadando cotas moi altas de calidade nalgunhas das súas obras. Destacan figuras como Rosalía de Castro, Curros Enríquez e Pondal. Neste período, predomina a poesía.

  • Período da Depresión

... Continuar leyendo "O Rexurdimento Galego: Claves, Períodos e Protagonistas da Recuperación Cultural" »

Orixes e Evolución do Galego: Da Romanización ao Período de Formación

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 12,27 KB

Romanización da Gallaecia

A Gallaecia entrou no dominio de Roma a partir das expedicións de Décimo Xunio Bruto e Xulio César, sendo incorporada definitivamente ao Imperio Romano durante o reinado de Augusto. A administración romana na zona perdurou dende o século I a. C. ata o século V d. C. A provincia de Gallaecia incluía, ademais da actual Galicia, o norte de Portugal e partes de Asturias e León. Durante este período, o latín impúxose como a lingua dominante, facendo que as linguas autóctonas desaparecesen gradualmente, nun proceso lento de latinización, que tamén se viu impulsado pola necesidade de coñecer o latín para obter a cidadanía romana.

A pesar da ampla latinización, algúns idiomas, como o éuscaro, sobreviviron

... Continuar leyendo "Orixes e Evolución do Galego: Da Romanización ao Período de Formación" »

Literatura Catalana de Postguerra: Narrativa i Poesia (1940-1970s)

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,27 KB

Narrativa Catalana de Postguerra: Context i Autors Clau

Context General de la Narrativa de Postguerra

  • Després de la Guerra Civil, molts escriptors s'exiliaren (França, Amèrica).
  • A Espanya hi hagué censura i la narrativa fou el gènere més perjudicat.
  • Anys 50: comença a recuperar-se la novel·la, encara que limitada per la censura.

La Narrativa Catalana durant els Anys 40

  • Publicacions a l'exili (Mercè Rodoreda, Pere Calders).
  • Silenci i desorientació literària dins d'Espanya.

La Narrativa Catalana durant els Anys 50

  • Creació de col·leccions de novel·la malgrat la censura.
  • Obres amb simbolisme i mite per a evitar parlar directament de la realitat política.

Autors Clau de la Narrativa de Postguerra

  • Pere Calders: exiliat a Mèxic, combina fantasia
... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra: Narrativa i Poesia (1940-1970s)" »

A Revolución Poética: Movementos Vangardistas e a súa Pegada na Literatura Galega

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,01 KB

Poesía de Vangarda: O Inicio da Ruptura Estética

Ao inicio do século XX, a situación social e política en Europa (guerras, revolucións, crises) impulsou o xurdimento de movementos vangardistas que romperon coa tradición artística, buscando a experimentación e a creatividade. As vangardas rexeitaron o romanticismo e a métrica tradicional, adoptaron o verso libre e innovaron na linguaxe poética, coa idea dunha arte autónoma. Ademais, difundiron as súas ideas mediante manifestos.

Características Principais da Vangarda

  • Antirromanticismo: Rexeitamento do sentimentalismo e de temas tradicionais como a natureza ou o amor.
  • Verso libre: Abandono da métrica e a rima tradicionais.
  • Arte autónoma: A arte como fin en si mesma, separada da realidade
... Continuar leyendo "A Revolución Poética: Movementos Vangardistas e a súa Pegada na Literatura Galega" »

A Resistencia Cultural Galega no Exilio: Legado Literario e Artístico

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,04 KB

A Resistencia Cultural Galega no Exilio: Un Legado Invaluable

Co estoupido da Guerra Civil en 1936, interrómpese bruscamente a intensa actividade cultural e literaria levada a cabo no primeiro terzo do século XX por parte de movementos tan significativos como as Irmandades da Fala e o Grupo Nós. A partir de 1940, será o exilio o que asuma o papel crucial de manter viva a nosa cultura, literatura e idioma, nun período de profunda represión na Galicia interior.

Actividades Culturais e Editoriais no Exilio

Entre as múltiples actividades culturais realizadas no exilio, destacan dous eixos fundamentais:

  • Creación de Revistas e Canles de Publicación: Por un lado, asistimos á emerxencia de importantes revistas culturais como Galicia Emigrante
... Continuar leyendo "A Resistencia Cultural Galega no Exilio: Legado Literario e Artístico" »

Explica les aportacions de vicent andrés estellés al gènere poètic

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

7. Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Vicent Andrés Estellés és un poeta valencíà que va viure a la postguerra. El concepte que tenia de poeta era un home que connecta amb les paraules amb les classes humils, de fet s inclou al corrent del Realisme històric, on el poeta forma part de la col.Lectivitat i es la veu que denuncia les injustícies i el patiment del poble. El poeta ens fa una valoració de la vida de la postguerra. Pel que fa a les aportacions al gènere poètic hem de destacar en primer lloc els tres components essencials de la llengua literaria del poeta, ja que lautor segueix la tradició clàssica, empra la llengua normativa i en altres obres aporta una variant més col.Loquial. També cal destacar... Continuar leyendo "Explica les aportacions de vicent andrés estellés al gènere poètic" »

Grans Obres de la Literatura Catalana Medieval: Vita Christi, Lo Somni i Lo Crestià

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,29 KB

Vita Christi (1497) d'Isabel de Villena

L'única obra coneguda d'Isabel de Villena és una narració sobre Jesucrist destinada a les monges del convent de la Trinitat. Publicada pòstumament el 1497 per iniciativa d'Isabel I de Castella, l'obra busca il·lustrar i edificar les religioses.

A diferència d’altres obres de l'època, el Vita Christi té un estil proper i personal, pensat per a la reflexió espiritual i la relació íntima amb Jesús.

Estil i perspectiva femenina

Encara que les destinatàries immediates del llibre eren les monges del convent, el Vita Christi adopta un punt de vista clarament femení. L'estil de l'obra és senzill, amb un llenguatge pla i entenedor, dissenyat per facilitar la comprensió i la reflexió espiritual.

El... Continuar leyendo "Grans Obres de la Literatura Catalana Medieval: Vita Christi, Lo Somni i Lo Crestià" »

Explorando a Filosofía de Descartes: Dúbida, Existencia e Dualismo Mente-Corpo

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,19 KB

A Filosofía de Descartes: Da Dúbida á Certeza e a Dualidade

Chegados a este punto, Descartes, a través da súa dúbida metódica, cuestiona a veracidade de todo o que percibimos. Para iso, expón tres argumentos principais:

  • Primeiro, sinala que os sentidos poden enganar, xa que a mesma realidade pode ser vista de distintas formas, o que pon en dúbida a súa fiabilidade.
  • Despois, propón que a dificultade para distinguir entre o soño e a vixilia fai imposible asegurar que a nosa realidade actual non sexa un soño.
  • Finalmente, introduce a hipótese do xenio maligno, un ser omnipotente que podería estar enganándonos constantemente.

Aínda que nada pode ser comprobado, Descartes conclúe que a única certeza indubidable é a súa propia existencia:... Continuar leyendo "Explorando a Filosofía de Descartes: Dúbida, Existencia e Dualismo Mente-Corpo" »

Joan Fuster i l'Assaig Català: De 'Diccionari per a ociosos' a la Transició

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

Joan Fuster: "Diccionari per a ociosos" i l'assaig humanístic

Diccionari per a ociosos (1964) s’inscriu en el primer bloc de l’obra de Joan Fuster, dedicat a la reflexió humanística. En aquesta etapa, l’autor tracta temes com l’art, la religió, l’amor o la condició humana des d’una perspectiva d’un humanista escèptic, com es veu també en El descrèdit de la realitat (1955) i L’home, mesura de totes les coses (1967). Aquest bloc contrasta amb els enfocaments cívics de Nosaltres, els valencians (1962) i els literaris d’obres com Ausiàs March: el ben enamorat (1959).

El gènere de l'assaig: Definició i ressorgiment

L’assaig, gènere subjectiu i dialogal, combina reflexió filosòfica, històrica i literària amb un estil... Continuar leyendo "Joan Fuster i l'Assaig Català: De 'Diccionari per a ociosos' a la Transició" »