Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Poesía de Vangarda: O Inicio da Ruptura Estética

Ao inicio do século XX, a situación social e política en Europa (guerras, revolucións, crises) impulsou o xurdimento de movementos vangardistas que romperon coa tradición artística, buscando a experimentación e a creatividade. As vangardas rexeitaron o romanticismo e a métrica tradicional, adoptaron o verso libre e innovaron na linguaxe poética, coa idea dunha arte autónoma. Ademais, difundiron as súas ideas mediante manifestos.

Características Principais da Vangarda

• Antirromanticismo: Rexeitamento do sentimentalismo e de temas tradicionais como a natureza ou o amor.
• Verso libre: Abandono da métrica e a rima tradicionais.
• Arte autónoma: A arte como fin en si mesma, separada da realidade

A Resistencia Cultural Galega no Exilio: Un Legado Invaluable

Co estoupido da Guerra Civil en 1936, interrómpese bruscamente a intensa actividade cultural e literaria levada a cabo no primeiro terzo do século XX por parte de movementos tan significativos como as Irmandades da Fala e o Grupo Nós. A partir de 1940, será o exilio o que asuma o papel crucial de manter viva a nosa cultura, literatura e idioma, nun período de profunda represión na Galicia interior.

Actividades Culturais e Editoriais no Exilio

Entre as múltiples actividades culturais realizadas no exilio, destacan dous eixos fundamentais:

• Creación de Revistas e Canles de Publicación: Por un lado, asistimos á emerxencia de importantes revistas culturais como Galicia Emigrante

Corrientes Literarias de la Posguerra

• Escola da Tebra: Iniciada por Cuña Novás en la generación anterior. Se caracteriza por una poesía muy influida por la corriente existencialista, que recoge sentimientos de tormento y posiciones pesimistas frente a la vida.
• Paisajismo renovador: Concibe la naturaleza como algo permanente, omnipresente y grandioso, alejándose del ruralismo anterior.
• Poesía sociorrealista: Corriente predominante centrada en la denuncia y la crítica sociopolítica.

Autores Destacados

Bernardino Graña

Presenta una trayectoria común a la mayoría de los miembros de su generación: inicio en la órbita de la Escola da Tebra y posterior acercamiento a la poesía social y a otras temáticas más intimistas. Su poesía, de marcado... Continuar leyendo "Correntes y Autores Clave de la Literatura Gallega de Posguerra" »

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés és un poeta valencià que va viure a la postguerra. El concepte que tenia de poeta era el d'un home que connecta les paraules amb les classes humils; de fet, s'inclou en el corrent del realisme històric, on el poeta forma part de la col·lectivitat i és la veu que denuncia les injustícies i el patiment del poble. El poeta ens fa una valoració de la vida de la postguerra.

Pel que fa a les aportacions al gènere poètic, hem de destacar en primer lloc els tres components essencials de la llengua literària del poeta, ja que l'autor:

• Segueix la tradició clàssica.
• Empra la llengua normativa.
• Aporta una variant més col·loquial en altres obres.

També cal destacar... Continuar leyendo "Poesia catalana: Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu" »

Vita Christi (1497) d'Isabel de Villena

L'única obra coneguda d'Isabel de Villena és una narració sobre Jesucrist destinada a les monges del convent de la Trinitat. Publicada pòstumament el 1497 per iniciativa d'Isabel I de Castella, l'obra busca il·lustrar i edificar les religioses.

A diferència d’altres obres de l'època, el Vita Christi té un estil proper i personal, pensat per a la reflexió espiritual i la relació íntima amb Jesús.

Estil i perspectiva femenina

Encara que les destinatàries immediates del llibre eren les monges del convent, el Vita Christi adopta un punt de vista clarament femení. L'estil de l'obra és senzill, amb un llenguatge pla i entenedor, dissenyat per facilitar la comprensió i la reflexió espiritual.

El... Continuar leyendo "Grans Obres de la Literatura Catalana Medieval: Vita Christi, Lo Somni i Lo Crestià" »

A Filosofía de Descartes: Da Dúbida á Certeza e a Dualidade

Chegados a este punto, Descartes, a través da súa dúbida metódica, cuestiona a veracidade de todo o que percibimos. Para iso, expón tres argumentos principais:

• Primeiro, sinala que os sentidos poden enganar, xa que a mesma realidade pode ser vista de distintas formas, o que pon en dúbida a súa fiabilidade.
• Despois, propón que a dificultade para distinguir entre o soño e a vixilia fai imposible asegurar que a nosa realidade actual non sexa un soño.
• Finalmente, introduce a hipótese do xenio maligno, un ser omnipotente que podería estar enganándonos constantemente.

Aínda que nada pode ser comprobado, Descartes conclúe que a única certeza indubidable é a súa propia existencia:... Continuar leyendo "Explorando a Filosofía de Descartes: Dúbida, Existencia e Dualismo Mente-Corpo" »

Joan Fuster: "Diccionari per a ociosos" i l'assaig humanístic

Diccionari per a ociosos (1964) s’inscriu en el primer bloc de l’obra de Joan Fuster, dedicat a la reflexió humanística. En aquesta etapa, l’autor tracta temes com l’art, la religió, l’amor o la condició humana des d’una perspectiva d’un humanista escèptic, com es veu també en El descrèdit de la realitat (1955) i L’home, mesura de totes les coses (1967). Aquest bloc contrasta amb els enfocaments cívics de Nosaltres, els valencians (1962) i els literaris d’obres com Ausiàs March: el ben enamorat (1959).

El gènere de l'assaig: Definició i ressorgiment

L’assaig, gènere subjectiu i dialogal, combina reflexió filosòfica, històrica i literària amb un estil... Continuar leyendo "Joan Fuster i l'Assaig Català: De 'Diccionari per a ociosos' a la Transició" »

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,

Ortografia Catalana: Acentuació i Dièresi

Normes d'Acentuació

• Agudes → última sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 germà, cafè, camió

• Planes → penúltima sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si NO acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 àrbitre, fàcil, dòlar

• Esdrúixoles → antepenúltima sílaba tònica.
  ➜ Sempre porten accent.
  📘 música, Amèrica

Ús de la Dièresi (¨)

• ï → trenca el diftong.
  📘 raïm, veïna, coïncidir

• ü → es pronuncia en “qü” o “gü” + e/i.
  📘 pingüí, qüestió, aigües

Conceptes Bàsics de Sociolingüística

• Sociolingüística: Estudia l’ús social de la llengua (com i per què la gent fa servir una llengua).
• Àmbits d’ús: Contextos

Altres corrents narratius i diferències amb la novel·la psicològica

A més del corrent psicològic de Rodoreda, durant la postguerra també apareixen la novel·la del realisme compromès, amb intenció de denúncia social, i la del realisme històric, d’inspiració marxista. Autors com Espinàs o Baltasar Porcel representen aquestes tendències. També es desenvolupa la novel·la policíaca, amb Pedrolo i obres com Joc brut. A diferència d’aquests corrents, La plaça del Diamant no se centra en la denúncia directa ni en l’acció, sinó en la profunditat emocional i en la introspecció psicològica.

Evolució posterior del gènere narratiu

A partir dels anys setanta, la narrativa catalana incorpora temes urbans, el viatge com a exploració... Continuar leyendo "Evolució de la narrativa catalana: de la postguerra a l'actualitat" »