Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Formació i Expansió de la Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó era inicialment un sistema feudal. Ramon Berenguer I fou el fundador del Casal de Barcelona. Al segle XII, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, es casà amb la princesa Peronella d'Aragó. Aquesta unió dinàstica marcà l'inici de l'expansió i coincidí amb l'aparició del primer Renaixement europeu.

Durant aquest segle, va prosperar als comtats occitans una religió coneguda com a catarisme. El Papat i el Regne de França s'uniren en una croada contra el catarisme. Això aturà l'expansió cap al nord de la Corona d'Aragó. El rei Pere el Catòlic (Pere I d'Aragó i II de Barcelona) fou derrotat a la batalla de Muret (1213) i la regió occitana passà a la influència de la... Continuar leyendo "Història de la Corona d'Aragó: Expansió, Cancelleria i Cròniques" »

Manuel de Pedrolo i el Teatre de l'Absurd

El teatre de l'absurd de Pedrolo es caracteritza per:

• Situacions inicialment absurdes.
• Poca acció i escenografia nua.
• Temps i espai incoherents.
• Llenguatge telegràfic, amb repeticions i equívocs.

Però el desenvolupament de les seves obres presenta una coherència discursiva de plantejament, nus i desenllaç. Els personatges són essencialitzats, entre els quals falla la comunicació, i habiten en un món trencat que els separa de manera radical de l'espai exterior.

La Condició Humana i la Llibertat en l'Obra de Pedrolo

En aquesta situació, els personatges reaccionen de dues maneres:

1. Alguns s'hi acostumen i accepten la situació a causa de la por que tenen a tot el que no coneixen.
2. Altres es rebel·len i

La Restauración Borbónica (1874-1931)

Introducción

La Restauración Borbónica marcó el inicio del régimen constitucional más duradero en la historia de España. Más allá de la política central, es crucial destacar la política a nivel local y regional, caracterizada por el clientelismo, que propició la formación de nacionalismos alternativos. El análisis del sistema turnista ha evolucionado desde una perspectiva intradisciplinar, considerando no solo las relaciones políticas sino también las económicas y culturales. Este clientelismo se entiende como una modalidad del modelo político europeo de finales del liberalismo, similar a los casos francés o portugués. La situación española fue excepcional al no participar en la Primera... Continuar leyendo "El Sistema Político de la Restauración Borbónica en España (1874-1931)" »

Literatura Renaixentista Catalana

Característiques del Renaixement

Es manté fidel a l'herència medieval, imitant l'estil d'autors com Ausiàs March i Pere Serafí.

El Barroc Català

Visió Pessimista i Fugacitat de la Vida

Tendeix a veure el món de manera pessimista, volent deixar constància de la fugacitat de la vida i la importància de l'esperit religiós i la mort.

Estil Artificiós i Complex

Predomina un esperit artificiós i carregat, amb figures retòriques i sintaxi complexa.

Autors Destacats del Barroc

Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)

Francesc Fontanella

Destaquen poemes d'intenció satírica, obscena i escatològica. Trobem mostres de tots els gèneres.

Literatura Il·lustrada (Segle XVIII)

Interès per la Història i la Llengua

Al... Continuar leyendo "Evolució Literària Catalana: Segles XV-XIX i Autors Clau" »

Estructura y Funciones del Cerebro Humano

Cerebro Anterior

El cerebro anterior está asociado a la función cognitiva, siendo esta la más importante.

Corteza Cerebral

La corteza cerebral es la cubierta exterior de los hemisferios cerebrales y contiene el 70% de las neuronas del Sistema Nervioso Central (SNC). Está compuesta por cinco capas de neuronas y una capa plexiforme, la cual está constituida por fibras. Las circunvoluciones de la corteza permiten que la enorme superficie cortical se ajuste a un espacio pequeño. Se divide en:

• Surcos: canales o ranuras.
• Fisuras: ranuras más profundas.
• Circunvoluciones: relieves producidos por los pliegues.

Hemisferios Cerebrales

• Hemisferio Izquierdo: Es el hemisferio lógico. Controla y está implicado en

Tipologia textual i gèneres literaris

Classificació dels textos segons la seva funció

• Text descriptiu: Té la funció d'informar mitjançant un centre d'interès i relacions d'analogia. La seva estructura consta de presentació, caracterització i situació en l'espai i el temps. Es caracteritza per l'ús d'adverbis de lloc i manera, verbs imperfectius i atributius, i complements del nom (CN). Exemples: guies de turisme, retrat literari.
• Text narratiu: Serveix per narrar fets responent a les 6 preguntes bàsiques, amb un punt de vista i un ordre determinat. Estructura: plantejament, nus i desenllaç. Utilitza verbs de passat i d'acció, adverbis de lloc i temps, i connectors. Exemples: notícia, conte, biografia, crònica.
• Text instructiu: Té

Ausiàs March (1400-1459)

Ausiàs March va néixer a Gandia el 1400 i va morir a València el 1459. Fill d'una família de poetes i cavallers, va participar al servei d'Alfons el Magnànim, que el nomenà falconer reial. Es va casar dues vegades, no tingué descendència legítima, però sí fills naturals. La poesia de March proposa el trencament amb la poesia de tradició trobadoresca. La componen 128 poemes, on expressa els seus sentiments amb un to directe i personal. L'home i el poeta són el mateix, apareix amb totes les virtuts i els defectes, amb els dubtes i les certeses, parla d'allò que l'obsessiona: l'amor, la relació de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. L'obra marchiana es pot estructurar per la temàtica i el to en... Continuar leyendo "Ausiàs March, Poesia Realista i Literatura Popular Catalana" »

A prosa de fins do XX e comezos do XXI

Co final da ditadura franquista e a chegada da democracia, a sociedade galega vive unha etapa de profunda transformación cultural e política. A legalización de partidos, sindicatos e asociacións, xunto coa aprobación da Constitución, o Estatuto de Autonomía e a Lei de Normalización Lingüística, permite a recuperación e fortalecemento do galego.

Isto impulsa a chamada literatura da democracia ou postautonómica, caracterizada pola oficialización do idioma, a súa presenza no ensino e o crecemento do sistema literario grazas a novas editoriais, premios e unha crítica especializada cada vez máis profesional. Tamén destacan a creación da AELG e a proxección internacional da literatura galega.... Continuar leyendo "La Literatura Gallega desde la Transición hasta el Siglo XXI" »

Evolució històrica i sociolingüística

El procés culminarà al segle XIX amb el moviment cultural i literari: la Renaixença.

Com a conclusió, aproximadament al segle XVI, començà el procés de castellanització que comportà, en termes de sociolingüística, l'anomenat conflicte lingüístic. Durant el segle XVII, es produí una crisi a tots els nivells i va aparèixer el bandolerisme. També es va produir l'expulsió dels moriscos, que representà un factor desestabilitzador, ja que àmplies zones van quedar despoblades. A més a més, hi hagué dos intents d'independència respecte a la Corona espanyola, per part de Portugal i Catalunya.

Al segle XVIII es va produir la Guerra de Successió. El rei dictà el Decret de Nova Planta, que... Continuar leyendo "Evolució lingüística i literatura: de la Renaixença a Jaume Roig" »