Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

L'Edat d'Or de la Literatura Catalana

Context Històric

El Cisma d'Occident

El 1378 es produí el Cisma d'Occident amb l'elecció de dos papes: Urbà VI, que s'instal·là a Roma, i Climent VII a Avinyó. La major part de la clerecia catalanoaragonesa i francesa va ser partidària del papa d'Avinyó, i més encara quan el 1394 fou elegit papa el cardenal d'Aragó, Pero Martínez de Luna, amb el nom de Benet XIII. El Concili de Constança resolgué el conflicte deposant els dos papes existents i nomenant-ne un de concòrdia, però Benet es retirà al castell de Peníscola i no acceptà mai aquesta solució. L'Església havia esdevingut el principal centre de promoció cultural. Des d'una xarxa de monestirs que vertebrava tot Europa, emanaven totes... Continuar leyendo "L'Edat d'Or de la Literatura Catalana: Autors i Context Històric" »

L'estàndard català

El català va posseir un estàndard molt acceptat a l'edat mitjana i el Renaixement, des de Ramon Llull i la cancelleria reial fins a l'inici del segle XVI. Posteriorment, es va anar diluint i va deixar d'existir fins al segle XX, que es va restablir de nou. El problema del català estàndard no és el de la uniformitat, sinó el de la seva existència real, el de l'ús en tots els àmbits de la societat, ús que li ha estat negat durant llargs períodes.

Naixement de la prosa literària

Durant l'època medieval no hi havia altres normes que la llatina. Els qui sabien llegir i escriure ho feien en llatí i adaptaven l'alfabet a la fonètica.

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Els temes predominants són Déu i el Rei.... Continuar leyendo "Prosa medieval catalana: autors i obres" »

Durant la immediata postguerra, el teatre en català fou completament prohibit i bandejat dels escenaris. A partir del 1946, es van tornar a fer representacions, però fins deu anys més tard no es van permetre les traduccions d'autors estrangers. En aquest període, doncs, el teatre es va caracteritzar per la reposició d'obres anteriors a la guerra i per l'estrena de textos subjectes a una censura fèrria i el teatre de tradició sainetística. En aquest ambient dramàtic, cal destacar la reposició de L'hostal de Glòria i la representació d'obres de Maria de Sagarra (La fortuna de Silvia, El prestigi dels morts, Les vinyes del Prionat, etc.).

A mitjans dels anys cinquanta, s'inicia una recuperació amb estrenes de Salvador Espriu, Joan... Continuar leyendo "La Renovació Teatral Catalana: De la Postguerra als Anys 70" »

La Preocupación Antropológica: La Condición Natural del Ser Humano

El pensamiento de Karl Marx surge como una crítica a la realidad del sistema económico, político y social de su época. Su reflexión teórica se enfrenta a la filosofía idealista, especialmente la de Hegel, a quien acusa de ignorar al hombre real y sus condiciones materiales de existencia.

Para Marx, el ser humano es un ser con necesidades, siendo las primarias aquellas relacionadas con su supervivencia. El trabajo, como actividad productiva que transforma la naturaleza para satisfacer esas necesidades, es fundamental para entender al hombre.

La Naturaleza Social del Hombre

La condición natural del ser humano es también una condición social. El hombre no existe aislado,... Continuar leyendo "Análisis Crítico del Capitalismo: Alienación y Materialismo Histórico en la Obra de Karl Marx" »

O VALIMENTO DO CONDE-DUQUE DE OLIVARES E A CRISE DA MONARQUÍA

En 1621 comezou o reinado de Filipe IV, que nomeou como valido a Gaspar de Guzmán, conde-duque de Olivares, ocupando así a parte central do século XVII.

Filipe IV e o seu valido herdaron unha crise total: demográfica, fruto dos desastres da peste, as hambrunas, as malas colleitas e a expulsión dos mouriscos; a nivel económico, en donde a industria española non vai ser quen de competir cas europeas, vivíndose un proceso de deurbanización e desindustrialización e unha volta ao mundo rural. Imos asistir aquí a época na que sucederon as maiores dificultades para o mantemento do Imperio.

O goberno do conde-duque de Olivares caracterizouse polo o autoritarismo e centralización.

A Nova Narrativa Galega: Características, Autores e Obras Representativas

Entre 1936 e 1976, os avances víronse freados pola sublevación militar e a derrota da República. Co triunfo do franquismo, a nosa literatura viuse en longos anos de dificultades, co único desafogo da creación da editorial Galaxia en 1950. Os contrarios á ditadura ben sufriron represión, ben seguiron o camiño polo exilio ou a desvinculación da política.

A partir dos anos 60 dáse a renovación da narrativa galega de man da Nova Narrativa Galega.

Características da Nova Narrativa Galega

Este grupo ten uns trazos característicos:

• Relación co nacionalismo e coñecemento das tendencias europeas e americanas.
• Narrador en primeira persoa e frecuentes pluriperspectivismo,

A Prosa Galega de Finais do Século XX e Comezos do XXI: Diversidade e Innovación

Narrativa

Narrativa histórica

• Publicação de novelas centradas na Guerra Civil e pós-guerra, escritas no exílio.
• Introdução de elementos fantásticos ou de aventura.

Narrativa de xénero

• Sucesso da narrativa de género: oeste, ficção científica, erótica, policial.

Narrativa experimental

• Exploração de novas formas narrativas e linguísticas.

Narrativa realista

• Representação fiel da realidade social e psicológica.

Narrativa humorística

• Uso do humor para criticar ou satirizar a sociedade.

Narrativa fantástica

• Influência de Álvaro Cunqueiro.
• Exploração de mundos imaginários e sobrenaturais.

Narrativa intimista

• Foco na vida interior dos personagens.

Narrativa... Continuar leyendo "A Prosa Galega de Finais do Século XX e Comezos do XXI: Diversidade e Innovación" »

Declivi del Català al Segle XVII

Context Polític i Cultural

Durant el segle XVII, el català continuava present en quasi tots els àmbits d'ús a València, Mallorca i Catalunya, excepte en els àmbits formals relacionats amb les altes instàncies del poder (la jerarquia política i religiosa dependent de Castella). Aquesta situació va impulsar el prestigi del castellà entre la classe dominant, que el va adoptar com a llengua de cultura, reforçat pel Siglo de Oro de la literatura espanyola.

La Guerra de Successió va capgirar la situació. La victòria de Felip V va comportar una transformació profunda. Seguint el model francès, es va implementar una política d'unificació cultural i lingüística d'Espanya, amb un centralisme administratiu... Continuar leyendo "Declivi del Català al Segle XVII i Debat Sobre la Classificació de les Llengües Romàniques" »

Les 4 grans cròniques van ser escrites entre el segle XIII i XIV. Entre la primera crònica i l'última hi ha uns 200 anys. Després de les cançons de gesta, els monjos de Ripoll escrivien narracions en prosa de fets històrics. La finalitat de les cròniques era justificar determinats fets o actes del rei, explicar o donar a conèixer les decisions polítiques del rei, i deixar constància per escrit de fets amb valor didàctic per a la mentalitat medieval. Tenien un to heroic, amb intenció patriòtica. Per mala sort, no se n'ha conservat cap; tenen un caràcter oral. Les 4 cròniques més importants són: