Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

La poesia catalana actual

La poesia catalana actual s'inclou en un període que va des de la fi del franquisme fins als nostres dies. Aquestes últimes dècades de llibertat i democràcia han suposat canvis estètics i ideològics que s'emmarquen dins de l'anomenat postmodernisme, caracteritzat per valors com l'individualisme, el consumisme, l'ètica i l'hedonisme.

Pel que fa a la producció poètica, trobem una gran varietat de propostes de qualitat com a signe de modernitat i de cultura normalitzada, la qual cosa dificulta distingir unes tendències clares i definides.

Evolució de la poesia catalana recent

• Dècada del 1970: Els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista i compromesa. També van començar a publicar autors més

Euskara Diktadurapean (1939-1975)

Frankismoak, gerra bukatuta, debekatu zuen euskara. Euskararen izaera publikoa ukatu egin zuen. Ez eskolan, ez prentsan, ez literaturan, ez herriko plazan... inon ere ez zuen tokirik euskarak. Herritarrek gaztelaniaz hitz egiteko agindua zuten gerra osteko lehen urteetan. Aspaldiko teoria bat zegoen horren azpian: nazio bat, hizkuntza bat.

Isiltasuna Hautsiz: Euskararen Berpizkundea

Gerragatik erbestera joan behar izan zuten euskaldunek, Euskal Herritik urrun, eutsi zioten euskararen gerrari lehenbizi. Amerikara jo zuten euskaldun askok. Argitaletxeak eta aldizkariak sortu zituzten euskaldun haiek. Euzko Gogoa izan zen aldizkari esanguratsuenetako bat, Guatemalan argitaratutakoa.

60ko hamarkadan, diktadurak pixka... Continuar leyendo "Euskara eta Gazte Literatura: Historia eta Generoak" »

Definicions de Termes

Apologia

Discurs o escrit justificatiu en defensa o lloança d’alguna persona o cosa.

Confinament

Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics.

Circumscriure

Reduir a certs límits o termes.

Vagar

Errar a la ventura.

Fris

Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.

Entaforar

Amagar, especialment en un forat, en un racó o en un amagatall.

Indagació

Acció d’indagar; l’efecte.

Cicuta

Tipus d’herba tòxica.

Patena

Plat d’or, d’argent o de metall daurat en què es posa l’hòstia durant la missa.

Botxí

Persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta o fa sofrir algú.

Borbollar

Dir a borbolls, precipitadament.

Paràbola

Relat basat en fets de la vida quotidiana que il·lustra... Continuar leyendo "Guia de Conceptes Clau: Llengua i Literatura Catalana" »

La societat feudal (s. XI–s. XIII)

En la societat feudal (s. XI al s. XIII) hi havia dues classes de persones:

• Que manaven i no treballaven (nobles: senyors i dames). Aquests vivien en castells i palaus.
• Que treballaven i obeïen (serfs i serves). Vivien en cabanes de fang i canyes.

Els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls que estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència.

El jurament de fidelitat

Es basava en uns contractes escrits; el vassall es presentava davant el senyor i, després de donar-li les mans i de besar-lo, feia públic el seu jurament.

Cultura cortesana i cavalleria

Al segle XI, les corts feudals van anar configurant una cultura pròpia, basada en virtuts heroiques... Continuar leyendo "Societat feudal i poesia trobadoresca a Catalunya" »

Salvador Espriu: Vida i Obra Poètica

Salvador Espriu ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. La seva producció poètica es desenvolupa després de la guerra, afavorida per les facilitats de publicació, i es caracteritza per la mescla d'un intel·lectualisme extrem, riques descripcions, una gran riquesa idiomàtica i una complexitat temàtica i de fonts.

Cicle Líric i Temes Essencials

Cementiri de Sinera és el seu primer llibre de poesia, on evoca el món destruït per la guerra, que el poeta identificava amb Sinera. Aquest i els quatre que el seguiran formen el cicle líric:

• Les hores
• Mrs. Death
• El caminant i el mur
• Final del laberint

Espriu fa una reflexió sobre la mort i expressa també l'amor a la pàtria. La llengua és, així mateix,... Continuar leyendo "Salvador Espriu i Quim Monzó: Anàlisi Literària i Estilística" »

Tendències de la Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 70

S'hi solen acceptar quatre etapes en la poesia catalana de postguerra:

• La d'immediata postguerra (1939-1951): Caracteritzada per l'exili o el silenci inicial, seguits de la clandestinitat i una progressiva recuperació. En la producció exterior, trobem vivències personals de l'exili, mentre que dins del país la poesia es tancà en ella mateixa i es mantingué desconnectada de la realitat circumdant.
• De 1951 a 1959: Sota la influència de Carles Riba, presenta un domini de la tradició simbolista i l'existència de temptatives experimentals. La temàtica s'obre més al món exterior i als problemes de l'home i la postguerra.
• Els anys 60 (1959-1968): Es va viure un gran debat que

Indoeuropeu: Protollengua i Origen de Llengües

Una protollengua que abraçava un territori immens i que donava origen, alhora, a multitud de llengües, entre elles les romàniques.

Substrat Lingüístic: Influència Pre-Romànica

Llengües anteriors a la romanització que van ser substituïdes pel llatí, però van deixar influències sobre la nova llengua.

Substrat del Català

• Celta
• Iberobasc
• Grec

Superstrat Lingüístic: Convivència Post-Romànica

Llengües posteriors a la Romanització que no van ser substituïdes i que van conviure amb el llatí vulgar.

Superstrats del Català

• Germànic
• Àrab

Adstrat: Influència Mútua entre Llengües

Influència mútua de dues o més llengües que conviuen en un mateix territori o per altres motius (p. ex., comerç)... Continuar leyendo "Conceptes Lingüístics Essencials: Guia Completa de Terminologia" »

Renovació Teatral a la Postguerra (1939-1970)

El teatre va ser un dels gèneres més afectats per la victòria franquista, amb la persecució i prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Teatre Inexistent durant la Primera Postguerra (1939-1946)

Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a Catalunya com a València, i les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides. Van concórrer moltes circumstàncies: precarietat econòmica per als muntatges i assajos, limitació d’espais teatrals...

Permisos Restringits per a Representar en Català (des de 1946)

Després de la Segona Guerra Mundial, per donar una imatge de llibertat, es va produir una primera mínima obertura en el règim.... Continuar leyendo "Renovació Teatral a Catalunya i València (1939-1970): Postguerra i Franquisme" »

L'impacte de l'assaig de Joan Fuster

Context històric i literari

A partir dels anys 60, amb l'incipient desenvolupament econòmic i els primers senyals de crisi política del franquisme, es produeix un desenvolupament general de la literatura i, evidentment, també de la literatura d'idees, de l'assaig. En aquest gènere, a la literatura catalana, destaquen dues figures excepcionals: Josep Pla i Joan Fuster.

Joan Fuster: figura clau de l'assaig

Fuster (Sueca 1922-1992) és l'assagista valencià més considerable de les generacions sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que va depassar l'àmbit literari i es va projectar sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals va contribuir a crear.... Continuar leyendo "Joan Fuster: Impacte del seu assaig en la societat" »

Narrativa Modernista Catalana: Orígens i Característiques

La narrativa modernista no es va iniciar fins passat el 1900, ja que va néixer tard en el context literari català. La primera obra destacada va ser Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1905). La darrera obra cabdal d'aquest període va ser La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.

Tractament i Influències

La narrativa modernista utilitza els mateixos materials que li proporcionen el costumisme i el naturalisme, però els dota d'un nou tractament. A més de les influències del naturalisme i el costumisme, també rep influències del simbolisme i del vitalisme.

Naturalisme i Simbolisme

• Naturalisme: Adopta les tècniques de descripció i l'anàlisi de la realitat.