Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

El Renaixement (S. XV-XVI)

Neix a Itàlia cap al 1400. El centre neuràlgic és Florència, i aquest art es va desenvolupar durant el S. XV (Cinquecento a Roma), i es va estendre cap al S. XVI.

En aquesta època, Itàlia estava dividida en repúbliques independents, i totes elles es van unificar el 1861.

Les ciutats estat del nord eren bastant riques degut a la comercialització del comerç. Feien d'intermediaris entre les rutes de comerç d'Orient.

A nivell polític, va ser una època de descobriments.

A nivell econòmic, la societat encara era agrícola, tot i que més endavant es va anar desenvolupant la indústria.

A nivell social, la societat encara estava dividida per estaments: privilegiats i no privilegiats. La burgesia volia assemblar-se... Continuar leyendo "Renaixement, Barroc i Rococó: Art i Societat (S. XV-XVIII)" »

A POESÍA DE FINS DO XX E COMEZOS DO XXI: 1975 foi o ano do cambio.Morre Franco e comeza para Galicia e para España- a etapa democrática máis estensa de toda a súa historia.A presenza da lingua e a literatura galegas no ensino e a oficialidade do noso idioma supoñen un impulso sen precedentes para a promoción da literatura en galego: multiplícanse as empresas editoriais, os premios e revistas literarios. No campo da poesía, Con pólvora e magnolias (xunto con Mesteres (1976) de Arcadio López Casanova) foi quen marcou ese cambio.Tiña que vir dado por un home metido de cheo na política e na protesta social como Xosé Luís Méndez Ferrín. O libro rompe co socialrealismo e abre temas novos e variados: intimismo existencial, metafísica,... Continuar leyendo "A Poesía Galega de Finais do Século XX e Comezos do XXI: Ruptura e Novas Tendencias" »

Pascal

“El hombre no es más que una caña (un junco), la más débil de la naturaleza, pero es una caña pensante. No es necesario que el universo entero se arme para aplastarlo: un vapor, una gota de agua basta para matarlo. Pero, aunque el universo lo aplastara, el hombre sería aún más noble que aquello que lo mata, porque él sabe que muere y conoce la ventaja que el universo tiene sobre él. El universo no sabe nada”.

Este texto de Pascal habla sobre la aparente debilidad que tiene el hombre, comparándolo con una caña o junco: débil, pero pensante. Hace referencia a que el hombre es un ser pensante. Aunque basta una gota de agua o un vapor para matarlo (como al junco), su grandeza reside en su conciencia. Pascal sugiere que el... Continuar leyendo "Reflexiones Filosóficas sobre el Ser Humano: Pascal, Filloux y Aristóteles" »

Els primers textos:

Trets comuns de l'Edat Mitjana:

Punt de vista social:

• Piràmide social molt estricta, implantació del feudalisme fonamentat en el vassallatge, pacte de fidelitat entre senyor i servent.
• Importància de l'honor, el valor i la fidelitat, vinculats a l'estament de la cavalleria.

Punt de vista cultural:

• Naixement de les llengües vulgars i accés a l'escriptura.
• Teocentrisme en la vida pública, privada, la literatura i l'art.
• Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l'art: pretenen entretenir i ensenyar.
• Introducció de l'alta cultura als monestirs.
• Pervivència d'una cultura popular en la poesia tradicional i joglaresca.
• Imitació en l'art i la literatura sense cap originalitat.

Trobadors:

Poesia trobadoresca:

• Lírica (cantada,

Narrativa Medieval: Segles XI-XIII

• Cançons de gesta: Epopeies difoses oralment pels joglars.
• El conjunt de narracions en romanç es coneixia com a "Matèria de Bretanya".
• La Cancelleria Reial va dur a terme la tasca de fixació de la llengua catalana.

Tipus de Narrativa en Prosa (Segles XI-XIII)

• Prosa filosòfica i didàctica.
• Les Cròniques.

Ramon Llull (1235-1315)

Va néixer a Mallorca. Va fundar una escola de missioners franciscans a Miramar el 1276, finançada pel rei de Mallorca. Obres destacades: "Llibre de les bèsties", "Blanquerna", "Fèlix".

Segles XIV-XV: Nous Models de Narrativa en Prosa

• Prosa religiosa i moral.
• Prosa humanística.
• Novel·la cavalleresca.
• Novel·la burgesa: escrita en vers i en primera persona.

Bernat Metge (1340-1413)

Neix a... Continuar leyendo "Narrativa Medieval i Moderna en Català: Segles XI-XXI" »

La Renaixença és un fenomen de recuperació cultural produït a Catalunya entre 1833 i finals del segle XIX que suposa la recuperació del català com a llengua literària i de cultura.

El programa de la Renaixença pretén, sobretot, la plena identificació entre llengua i pàtria. Perquè la burgesia acabi prenent consciència, el moviment reivindica aquests punts: El descobriment i divulgació dels clàssics grecollatins i de tota la literatura de tradició oral.

4. Es considera el tret de sortida de la Renaixença. De fet, Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) estava ben lluny de creure res de semblant, com ho demostra el motiu que el portà a escriure'l: felicitar el seu patró el dia de la seva onomàstica, tal com ens diu en els últims... Continuar leyendo "La Renaixença a Catalunya: recuperació cultural i literària" »

Sociolingüística: Llengua i Societat

Monolingüisme i Multilingüisme

La sociolingüística estudia l'ús i l'existència de la llengua.

• Monolingüisme: Un estat amb només una llengua.
• Multilingüisme: Un estat amb més d'una llengua.

Llengües en Contacte

Quan la llengua pròpia d'un estat entra en contacte amb altres llengües, es produeixen interferències. Això pot portar a:

• Normalització: La llengua pròpia torna a tenir els àmbits d'ús.
• Substitució: La llengua pròpia és substituïda per una altra que guanya àmbits d'ús.

En un conflicte lingüístic, sempre hi ha:

• Llengua minoritària: Pocs parlants.
• Llengua majoritària: Molts parlants.
• Llengua minoritzada: Llengua que perd àmbits d'ús.
• Llengua majoritzada: Llengua que va guanyant àmbits

Goliard: individus vinculats amb centres universitaris que deixen de ser monjos per dedicar-se a cantar o recitar poemes en llatí i llengües vulgars

Cortesía: terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que mitjançant una educació especial esdevé un model d'un ideal humà de refinament i valor espiritual

Trobador: artista que crea les composicions literàries i musicals amb la finalitat de que fossin difoses mitjançant el cant dels joglars (origen humil)

Amor cortès: concepció de les relacions amoroses sorgides a la societat cavalleresca occitana que constitueix l'element bàsic de la poesia trobadoresca del segle XII.

Poeta: el poeta és una persona que escriu poesia amb la seva llengua

Trobairitz: dames nobles... Continuar leyendo "Literatura medieval i figures literàries" »

1. Situación del Idioma Gallego hasta los Años 50

Con el triunfo de los franquistas en la Guerra Civil (1936-39), la dictadura practicó una feroz represión contra los intelectuales y la lengua gallega perdió su uso público e institucional. El gallego se usaba en el ámbito familiar y coloquial, pero seguía siendo el idioma más hablado. En la escuela, la Iglesia y la administración solo se usaba el castellano y se reprimía cualquier uso del gallego.

Todo esto acentuó el proceso de desgaleguización idiomática y una difusión de los prejuicios y de los comportamientos diglósicos en la sociedad.

La cultura gallega solo sobrevivió en el exilio, sobre todo en Buenos Aires. Allí aparecieron las editoriales Galaxia, Nova y Citania, y se... Continuar leyendo "El Gallego en la Posguerra: Represión, Resistencia y Renacimiento" »