Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Barbarismes

Són paraules provinents d'una altra llengua i que són innecessàries en la llengua d'arribada perquè aquesta ja té de pròpies per a expressar aquest concepte. En la nostra llengua, els barbarismes més freqüents són els castellanismes.

El valencià

El valencià és una variant que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua, juntament amb el nord-occidental. Arribà a les nostres terres amb els catalans de Lleida que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. Aquest repoblament es va fer amb aragonesos i catalans. Aquesta és la explicació de per què, a la nostra comunitat, trobem una estructura bilingüe.

Encara que el valencià forma part del bloc occidental, presenta algunes diferències respecte... Continuar leyendo "Valencià: barbarismes, distribució i característiques lingüístiques" »

Classificació de la Romània

Es classifica la Romània en dos grups:

• Romània occidental: Sonoritzen les consonants oclusives (p, t, k) entre vocals o davant de líquida, i formen el plural utilitzant el morfema -s de l'acusatiu plural.
• Romània oriental: No sonoritzen les consonants oclusives (p, t, k) entre vocals o davant de -r, i la formació del plural es fa amb el morfema -i/-e.

Factors que influïren en l'evolució de les llengües romàniques

1. Substrat preromà: Influència de les llengües preromanes (pobles anteriors a l'arribada dels romans: celtes, fenicis, etc.).
2. L'estrat: Llatí parlat pels repobladors romans, que no era homogeni i variava segons la procedència geogràfica i sociocultural, així com la durada i intensitat de la romanització.

El teatre poètic noucentista

Josep Carner, en el pròleg a la seva traducció d'El somni d'una nit d'estiu, va proposar un nou teatre noucentista de marcada tendència poètica davant la crisi dels models dramàtics modernistes, ja esgotats. El referent classicitzant de la poesia noucentista va afavorir aquesta tendència.

El període d'entreguerres

Després de la Primera Guerra Mundial, les transformacions econòmiques, polítiques i culturals van influir en un canvi de perspectiva literària. Els models dramàtics anteriors van ser substituïts per altres referents que furguen en la interioritat humana i en les seves contradiccions més profundes.

Davant el poc èxit del teatre poètic noucentista i el risc de representar obres innovadores,... Continuar leyendo "El teatre poètic noucentista i l'obra de Josep M. de Sagarra" »

A principis del segle XX, un grup d'intel·lectuals i polítics va impulsar noves idees i projectes per millorar el país. Es tracta del moviment conegut com a Noucentisme. Aquest corrent, que sorgeix per oposar-se al Modernisme però que n'és el continuador natural, es va començar a definir l'any 1906 amb l'inici de la publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors, autor també de La ben plantada, editada l'any 1911.

L'Origen del Terme "Noucentisme"

El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors, qui n’és el creador i el principal ideòleg. D’Ors va justificar el nom amb diversos motius:

• Referent històric: Trobem el referent directe del Quattrocento i el Cinquecento italians, indicant un període de

Anàlisi de l'Estructura Textual

Pel que respecta a l'estructura externa, se'ns presenta amb un títol, a continuació els dos paràgrafs on s'expressen les idees del text i finalment el nom de l'autor (________) i del periòdic d'on s'ha extret el text. En l'estructura interna trobem: introducció, desenvolupament i conclusió. A més, podem afirmar que se'ns presenta una estructura (analítica, sintètica, encaixada o lineal). Per últim, pel que fa a la progressió temàtica, podem afirmar que és (lineal o de tema constant).

Àmbit d'Ús i Tipologia Textual

L'àmbit d'ús d'aquest text és públic, ja que la comunicació que s'estableix sobre un tema concret, en un context formal, es dirigeix a un receptor plural i amb diferents tipus d'intencions.... Continuar leyendo "Anàlisi Lingüística Completa d'un Text Periodístic" »

1. Esamoldeak eta baliokideak

• Ate jokatu aritu zen goiz osoan = maneiatu
• Jo dezagun: oilo batek astean zehar sei arrautza erruten dituela = demagun
• Han dartza aldera jo zuten = abiatu ziren
• Kaletik berandu etortzen bada, gurasoek jo egiten diote = jipoitu
• Bihotzekoak jota hil da = infartua
• Ekialdeko haizeak gogor jotzen du leku honetan = astindu
• Bigarren solairutik eroritako loreontziak buruan jo du gizargoa = kolpada
• Mirariren osobak bost instrumentu jotzen ditu = menderatu

2. Hitz‑paralelismoak eta azalpenak

• Itsasontziaren atzealdea = popa
• Begiaren erdiko beltzunea, biribila = ninia
• Goiera handia duena = garaia
• Aurpegitik ate ematen duen musu = muina
• Gai bat, arlo bat… landu, aztertu = jarraitu
• Historia barruko unea edo aldia = garaia
• Animalien hezur

Anàlisi de l'Amor Cortès i la Literatura Catalana

Reflexió de l'Amor Cortès

L'amor cortès reflecteix la conducta idealitzada que havia de seguir un individu a la cort, establint relacions jeràrquiques com:

• Dama-senyor
• Poeta-vassall

Composicions Típiques de la Lírica Trobadoresca

Les composicions més representatives de la lírica trobadoresca són:

• Cançó: Màxima expressió de l'amor cortès; lloa i idealitza la dama.
• Sirventès: Poesia moralitzadora o d'atac personal.
• Plany: Composició de lloança a un personatge mort.
• Pastorel·la: Diàleg entre un cavaller o trobador i una pastora.
• Albada: Cant al despertar i a la separació dels amants després de passar la nit junts.
• Dansa i Balada: Composicions destinades a ser ballades.

Poetes dels Segles

L'èpica i la lírica medieval

L'èpica: El gènere èpic està representat sobretot per les cançons de gesta, que eren llargs poemes narratius que cantaven els fets gloriosos del passat d'un poble.

Lírica: El gènere líric tracta sobre els sentiments personals del poeta a partir d'una melodia cantada.

Guillem de Berguedà: El cavaller guerrer

Guillem de Berguedà: Cavaller i guerrer de caràcter agressiu, dedicà part de la seva vida a combatre els seus veïns. Els seus poemes il·lustren una agitada biografia, plena de bregues i combats.

Ramon Llull i el naixement del català literari

Ramon Llull: Va crear una obra d'uns 250 títols de temàtica molt variada (filosofia, teologia, etc.) i destaca per l'impuls lingüístic que va donar a una llengua... Continuar leyendo "Història de la Literatura: De l'Èpica al Teatre Modern" »

Autors Catalans per Segles

• Segle XII: Guillem de Berguedà
• Segle XIII: Ramon Llull, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany
• Segle XIV: Jordi de Sant Jordi
• Segle XV: Joanot Martorell, Ausiàs March
• Segle XVI-XVII: Francesc Vicent Garcia
• Segle XVIII-XIX: Bonaventura Carles Aribau
• Segle XIX-XX: Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Caterina Albert
• Segle XX: Salvador Espriu, Mercè Rodoreda

Inici Anòmal de la Literatura Catalana

La primera manifestació literària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular, relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble.

Pel que fa a la lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle XII s'havia escrit exclusivament en llatí... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Evolució i Autors" »

Tipus d'Oracions Segons la Relació Sintàctica

1. Oracions Coordinades

Relació entre O1 i O2 (independents). Tipus:

• Copulatives: i, ni.
• Disjuntives: o, o bé.
• Adversatives: però, tanmateix, malgrat, sinó.
• Il·latives: per tant.
• Explicatives: és a dir, o sigui.
• Distributives: ara... ara, que... que.

2. Oracions Juxtaposades

Relació marcada per signes de puntuació: coma (,), punt (.), dos punts (:), punt i coma (;).

3. Oracions Subordinades

Una oració depèn de la principal.

Oracions Subordinades Substantives (O. Substantives)

Es poden substituir pel pronom neutre "això". Tipus principals:

• De conjunció: Introduïdes per conjuncions (que, si, quan).
• D'infinitiu: Amb verbs en infinitiu (-ar, -er, -ir).

Oracions Subordinades Adjectives (O. Adjectives)

Fan... Continuar leyendo "Sintaxi Catalana i Gèneres Clau de la Literatura Medieval" »