Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

La narrativa catalana dels anys seixanta

Als anys seixanta, la narrativa es va anar diversificant amb propostes literàries que anaven des del realisme psicològic o fantàstic fins al conreu de la novel·la de gènere.

Manuel de Pedrolo: Polifonia i experimentació

Manuel de Pedrolo va ser un dels autors més complets d’aquell moment; va conrear els gèneres novel·lístics més diversos en català. Va néixer a l’Aranyó el 1918 i va morir a Barcelona el 1990. Autor de poesia i teatre, va traduir un gran nombre de novel·les de l’anglès i del francès. La seva producció es caracteritza per una constant i sorprenent experimentació formal i per una temàtica que es va repetint: la por, la incomunicació, l’absurditat... Destaquen les...

La Poesia Catalana Després de la Postguerra

La poesia va seguir les tendències anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i l'avantguardista.

En ambdós casos, es tracta d'una poesia hermètica, que connecta amb les preocupacions metafísiques i religioses de l'època i que se sol qualificar injustament d'evasió de la realitat.

Els avantguardistes van procurar experimentar amb el llenguatge i la presència dels recursos visuals.

La poesia va respondre a les diferents realitats amb què es van haver d'enfrontar els autors, com el silenci imposat i la censura atenuada. Enmig d'aquests dos períodes, destaquen els poetes més importants:

Salvador Espriu

Fou un dels artífexs de la reconstrucció cultural des de la clandestinitat i, fins...

L'Edat Mitjana: Societat, Llengües i Cultura

Entenem per Edat Mitjana el període de la història occidental que s'estén des de la desaparició de l'Imperi Romà, al segle V, fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs, al segle XV. Aquest període històric tan llarg es divideix en dues grans etapes: l'Alta Edat Mitjana (segles V-X) i la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XV).

Durant aquests deu segles va tenir lloc una veritable barreja de pobles, de llengües i de civilitzacions. Van sorgir noves llengües que van anar arraconant el llatí com a llengua de cultura.

Llengües Romàniques

Les principals llengües romàniques que van sorgir del llatí vulgar són:

• Català
• Castellà
• Romanès
• Italià
• Occità
• Portuguès
• Sard
• Francès

La Societat Feudal

Genealogía de Jesús: linaje y nacimiento

Genealogía

Genealogía de Jesús:

Jesucristo, hijo de David, hijo de Abraham.

Abraham engendró a Isaac, Isaac a Jacob, y Jacob a Judá y a sus hermanos.

Judá engendró de Tamar a Fares y a Zara; Fares engendró a Esróm, y Esróm a Aram.

Aram engendró a Aminadab, Aminadab a Nassón, y Nassón a Salmón.

Salmón engendró de Rahab a Booz; Booz engendró de Rut a Obed, y Obed a Isaí.

Isaí engendró al rey David; y el rey David engendró a Salomón de la que fue mujer de Urías.

Salomón engendró a Roboam, Roboam a Abías, y Abías a Asa.

Asa engendró a Josafat; Josafat a Joram, y Joram a Uzías.

Uzías engendró a Jotam; Jotam a Acaz, y Acaz a Ezequías.

Ezequías engendró a Manasés; Manasés a Amón,...

Explorant la Literatura i la Gramàtica Catalana

Tipus de Novel·la i Context Històric

A continuació, es detallen aspectes clau sobre diferents tipus de novel·la i les cròniques medievals, incloent-hi èpoques, ambientacions, autors i característiques.

Novel·la Històrica i Novel·la Psicològica

• Època: Primera meitat del segle XIX.
• Ambientacions: Sovint nocturnes, boiroses, tempestuoses, ruïnoses o bé exòtiques.
• Títols i Autors destacats del segle XIX:
  • Julita de Martí Genís i Aguilar
  • L'escanyapobres de Narcís Oller

Autors i Èpoques de les Cròniques Medievals

Les cròniques catalanes són documents històrics fonamentals. Els seus autors principals i el període en què van ser escrites són:

• Autors: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner

Context Històric i Polític (Segles XVI-XVIII)

Entre els segles XVI i XVIII, els territoris de llengua catalana van viure una sèrie de canvis que van marcar negativament la seva evolució posterior.

En el terreny polític, destaquen:

• La unió de la Corona Catalanoaragonesa i Castella al segle XVI.
• La pèrdua a mans de França de les comarques situades al nord del Pirineu (S. XVII).
• L'entronització dels Borbons després de la Guerra de Successió (S. XVIII).

Aquests fets històrics van comportar una progressiva pèrdua de les llibertats nacionals en el marc d'un estat cada cop més centralitzat.

La Literatura Catalana: Dualitat i Retrocessos

En el terreny literari, es produeix una dualitat molt marcada entre la literatura culta i la literatura popular....

Vocabulario Selecto para Enriquecer el Español

A continuación, se presenta un listado de términos con sus respectivas definiciones, enfocándose en la precisión y el uso correcto del idioma.

• Afanarse: Esforzarse.
• Agazapado: Pegado (generalmente al suelo o escondido).
• Aguzar: Despabilar, afinar, forzar el entendimiento o un sentido.
• Alentar: Vivir; infundir ánimo o esfuerzo.
• Anca: Cada una de las dos mitades de la parte posterior del cuerpo de algún animal.
• Andrajoso: Viejo; vestido con andrajos.
• Arnés: Aparejo que se le pone a los perros para engancharlos al trineo.
• Astillas: Fragmento pequeño de madera.
• Atildamiento: Arreglo externo muy cuidado.
• Atisbo: Indicio, muestra o señal de alguna cosa.
• Aullido: Voz triste del lobo.
• Ávidamente: Con avidez.

Teoria de l'Ham Poètic

El poema neix d’una paraula casual o d’un vers. La paraula donada, que segons Carner és una certa forma d’inspiració, fa que el vers arribi quan menys ho esperes i que el poema trobi un generador a l'atzar. La paraula donada només arriba al poeta i no pas a qualsevol dels mortals; només la troba qui la busca o l’estima.

La Teoria de la Paraula Viva

Defensa l’espontaneïtat i la recerca de la simplicitat, arribant a desenvolupar el rebutjament de la grandiloqüència. Perseguia una naturalitat emanada de l’experiència personal, utilitzant un llenguatge col·loquial. La *paraula viva* s’oposa a les paraules vanes amb la força espontània de la sinceritat, lluny de la retòrica. No va aparellada amb la...

Galileo Galilei: El Padre de la Ciencia Moderna y la Revolución Científica

La Revolución Científica del Renacimiento tuvo su arranque en el heliocentrismo de Copérnico y su culminación, un siglo después, en la mecánica de Newton. Su representante más eximio, sin embargo, fue el científico italiano Galileo Galilei.

En el campo de la física, Galileo formuló las primeras leyes sobre el movimiento; en el de la astronomía, confirmó la teoría copernicana con sus observaciones telescópicas. Pero ninguna de estas valiosas aportaciones tendría consecuencias tan trascendentales como la introducción de la metodología experimental, logro que le ha valido la consideración de Padre de la Ciencia Moderna.

Orígenes y Formación (1564-1581)

L'Avantguardisme: Origen i Definició

Context Històric i Social de l'Avantguarda

El moviment avantguardista s'origina com a conseqüència d'una crisi de valors produïda per la Revolució Russa (1917), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i l'aparició de postures ideològiques extremes. Va ser una època de grans invents tecnològics, com la ràdio i l'electricitat, que van transformar la societat.

Què és l'Avantguardisme?

El terme avantguardisme prové de la terminologia militar i es refereix a un conjunt de tendències estètiques desenvolupades principalment a Itàlia i a França. Aquestes tendències van posar de relleu la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental a principis del segle XX.

Principals Corrents