Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Universidad

Textoteca Interna

«Quan cada persona descobreix els seus variats textos interns, obre un ampli camp alternatiu on es comencen a valoritzar les disponibilitats poètiques o [...] narratives [...] per llegir, per escoltar, per tenir ritme [en definitiva, per valorar la literatura].» (Devetach 2008: 32)

Funcions de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil)

1. Accés a l'imaginari compartit

   • Repertori d'imatges, símbols, mites compartits per la societat.
   • Importància del folklore i l'etnopoètica: literatura oral.
   • Motius literaris: l'odissea, el taló d'Aquil·les, el tema del doble, el petit astut, el llorer (victòria), l'olivera (pau)…
   • Arquetips: Imatges o esquemes congènits amb valor simbòlic que formen part de l'inconscient col·lectiu (RAE).

2. Aprenentatge

Variació Lingüística

La variació lingüística fa referència al fet que cap llengua és uniforme. Totes presenten diferències segons l'època, els territoris o els grups socials on es parlen. Fins i tot un mateix individu presenta maneres de parlar i d'escriure diferents. Aquest fenomen rep el nom de variació lingüística. Els factors que condicionen la variació lingüística es poden relacionar amb les característiques dels parlants o amb la situació en què té lloc la comunicació (dialectal o variació estilística).

La variació lingüística es pot enfocar en quatre dimensions:

• Variació geogràfica: característiques pròpies d'un grup de parlants d'una mateixa llengua en zones geogràfiques diferents.
• Variació social: són usos

JOAQUIM RubíÓ I ORS: UN MANIFEST
aribau seguit per joaquim, però d'una manera més conscient i decidida. El pròleg amb que va encapçalar la primera edició de (lo gaiter del llobregat), considerat com el veritable manifest de la renaixença.    per a Rubió, el passat medieval ja no és un motiu d'enyorança, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS
l'objectiu de construir una literatura pròpia en català es va començar a concretar amb la restauració dels jocs florals de Barcelona, (va intervenir Rubíó i ors). Els jocs van repre una garntía de contiunuïtat i de projecció social.   la dècada del 1950: imp, es va produir un augment dels autors que utilitzen el cata:... Continuar leyendo "Comentari Rubió i ors , pròleg a lo gaiter del llobregat." »

AYUDA MÉDICA: Evolución de las Prácticas Curativas

La ayuda médica ha evolucionado a través de distintas fases, que pueden clasificarse en:

• Espontánea, empírica y mágica: Fenómenos naturales regidos por fuerzas superiores. Estas fuerzas podían ser gobernadas por una persona, como un hechicero.
• Técnico-científica: A este último nivel no se llega hasta la medicina religiosa, alrededor del año 500 a.C.

Medicina Pretécnica: La Animación de la Naturaleza

En la medicina pretécnica, se creía que las cosas de la naturaleza tenían alma.

Medicina Prehistórica

• La trepanación se realizaba solo por dolores, no por accidentes.
• La actividad asistencial corría a cargo de los familiares.
• Había chamanes y hechiceros cuando la enfermedad era producida

Decadència Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència: Entre els segles XVI i XVIII:

• XVI: Unió de la corona d'Aragó amb Castella.
• XVII: La pèrdua de territoris annexats a França.
• XVIII: L'entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de successió.

Literatura Culta

En la producció literària culta, experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Els tres moviments estètics d'aquesta època són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

Literatura Popular

Va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l'única parlada i sentida com a pròpia del poble català,... Continuar leyendo "Decadència Literària Catalana: Segles XVI-XVIII" »

Pioneros en Biología y Ciencias Naturales

Aditzak

IZAN: ni naiz, zu zara, hura da, gu gara, zuek zarete, haiek dira. BIZI: ni bizi naiz...

EDUKI: nik dut/ditut, zuk duzu/dituzu, hark du/ditu, guk dugu/ditugu, zuek duzue/dituzue, haiek dute/dituzte.

NAHI IZAN: nahi (nik nahi dut)

BEHAR IZAN: behar dut. BALIO IZAN: balio (hark balio du/ditu)

+K +EK subjektuan

Perpausak

Baiezkoak

Subjektua + Osagarria + Aditza

Ezezkoak

Subjektua + EZ + Aditza + Osagarria

Galderak

Interrogatiboa + Aditza + Subjektua

Galderak

• Zenbat?
• Nor? Nor zuk?
• Zer? (Zer da hau?)
• Nolakoa(k)?
• Non? (Gasteizen)

Adberbioak

Hemen: aqui, Hor: ahi, Han: alli

Determinatzaileak

(Izan edo eduki aditzen arabera) Hau/Hauek, Hori/Horiek, Hura/Haiek

Hiztegia

Oso: muy, Baina: pero, Ere: también

Herri: pueblo, Bide: camino, Mendi: monte, Langile: trabajador,... Continuar leyendo "Euskarazko Oinarrizko Gramatika eta Hiztegia" »

Hipotálamo: Núcleos y Funciones Clave

Núcleo Preóptico

Situado delante del quiasma óptico, este núcleo está implicado en el control del sueño. La temperatura de este núcleo sirve para iniciar un ajuste si fuese necesario, regulando así la termorregulación.

Núcleo Supraquiasmático

Situado encima del quiasma óptico, recibe fibras del nervio óptico. Su función principal es establecer, mediante la información de la luz que le llega, los ciclos circadianos. Estos ciclos modulan nuestras secreciones y conductas según sea de día o de noche, estableciendo un ritmo de vigilia-sueño. Estos ritmos afectan a:

• La ingesta (periodo de ayuno).
• El estado de activación fisiológica.
• La secreción hormonal (reposo y reparación de tejidos).
• Las relaciones

Modo filosófico griego

1. Posesión de la verdad sobre la naturaleza

La naturaleza es el conjunto estructurado de todas las cosas que existen. No es solamente algo parecido a una materia prima de la que se generan las cosas, sino un movimiento ordenado por el que van adquiriendo diversas formas desde sí mismas, y tiene un carácter cíclico.

2. Visión del ser

Las cosas son, dado que proceden de la naturaleza. Las cosas no son ficciones, son realidades, tienen ser. El filósofo es quien está atento al modo en que las cosas están siendo; quien se fija en los procesos por los que las cosas llegan a ser o dejan de ser.

3. Ciencia racional de las cosas

En Grecia, la filosofía también es entendida como una indagación de lo que cada cosa es. La... Continuar leyendo "Filosofía griega: naturaleza, ser, logos y los métodos del pensamiento filosófico" »

Quim Monzó: Narrativa i Estil

Quim Monzó és un escriptor català de finals del segle XX. Fou, a més, autor de lletres de cançons i guionista de ràdio i televisió, però és conegut per la seva narrativa curta, on no tendeix a l’ornament i la retòrica de la paraula, sinó a la restitució del seu valor original, creant així un llenguatge inimitable. La seva escriptura reflecteix la societat contemporània a través del tractament de les situacions sentimentals d’una manera seca, sense dramatisme, i de la creació d’una espècie de guia de la vida de ciutat, on els personatges desesperançats i avorrits es llancen a la recerca de noves il·lusions, retardant així la bogeria i la desolació.

Monzó utilitza la intertextualitat, la... Continuar leyendo "Figures Clau de la Literatura Catalana Moderna" »