Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Oposición

Euskarazko Hitz Baliokideak eta Sinonimoak

Hona hemen euskarazko hitz batzuen baliokideak eta sinonimoak, zure hiztegia aberasteko eta adierazkortasuna hobetzeko. Zerrenda honek hitz arruntagoak eta haien alternatiba gutxiago erabiliak biltzen ditu, testuinguru desberdinetan erabilgarriak izan daitezkeenak.

Partetik

aldetik

Alde

ospa

Heltzen

iristen

Atera

sarbidea

Esparru

eremu

Zaintzen

jagoten

Zehar

barna

Biluziak

erantziak

Bilakatzen

bihurtzen

Inork

norbaitek

Baieztapen

xedapen

Laztan

maite

Gorrotoak

aihergoak

Baretzen

naretzen

Garunean

burmuinean

Ordutik

harrezkero

Ahultzen

makaltzen

Berakatza

baratxuria

Eraso

kalte

Lasai

patxadaz

Iraunaldi

epe

Lanez

egitekoez

Pertzepzioa

hautematea

Kontuan

gogoan

Kaioek

antxetek

Suma

usma

Balentria

egitandi

Noblea

sotila

Lilura

xarma

Kokots

bidar

Bolada

sasoi

Koitadu

gizagaixo

Pasatzen

igarotzen

Zikinera

lohira

Kumixka

heiagona

Erdeinuak

arbuioak

Egin

jan

Delinkuente

gaizkile

Bereizten

desberdintzen

Keinua

imintzioa

Berezitasunak

ezaugarriak

Metxero

pizgailu

Bila

eske

Antzeman

sumatu

Kanpaiak

ezkilak

Gernu

pixa

Lenei

narrei

Gorpuaren

hilotzaren

Ortziko

ozarrarteko

Egundo

behin

Texto 8

“La resurrección de Cristo” hasta “las cuerdas de las tiendas cristianas se alarguen”

1-Identificación del tema:

El cristianismo, antiguamente y actualmente.

2-Estructura o partes del texto:

Este texto consta de una única parte en la que el autor hace referencia a la vida cristiana antiguamente frente a la actual. Aquí apreciamos diferentes aspectos como el machismo, la integridad cristiana y la fe cristiana.

3-Palabras clave:

Machismo, fidelidad, paganismo, integridad, cristianos y fe cristiana.

4-Desarrollo o comentario:

Los cristianos sufren la muerte por fidelidad, pero no se suicidan, no piensan en ir a la muerte. Cuando una persona da su vida por alguien es importante preguntarse si es fanático (secta) o siguen a Dios.

Si la... Continuar leyendo "La resurrección de Cristo y la vida cristiana" »

Context històric de l'art islàmic

Els primers àrabs eren politeistes i adoraven una sèrie de pedres sagrades a la ciutat de la Meca, que pertanyien a la tribu de Mahoma (571-632). Tot fent la ruta de la Meca a Jerusalem com a caravana, Mahoma, convençut de ser un profeta d'Al·là, va decidir fundar una nova religió monoteista, com el cristianisme, revelada per l'arcàngel Gabriel, que se li va aparèixer durant les seves meditacions al mont Hira.

Perseguit pels qui el consideraven un impostor, va fugir de la Meca cap a Medina l'any 622; aquest episodi és conegut amb el nom d'Hegira. Després de la mort de Mahoma, els seus successors es van estendre per Aràbia i pel nord d'Àfrica i van establir la capital a Damasc.

L'arribada a la Península

Els visigots a Hispania

Els visigots eren un poble germànic romanitzat que vivia dins les fronteres de l'Imperi. Van arribar a Hispania amb l'objectiu d'expulsar els pobles invasors. Van expulsar els vàndals (que fundarien un regne al nord d'Àfrica i conqueririen les Illes Balears) i van aniquilar els alans, mentre que els sueus van fundar un regne a Galícia que va subsistir un segle. L'entrada dels visigots a Hispania es va produir l'any 414 amb el seu rei Ataülf. Després de l'expulsió d'aquells pobles, els visigots es van quedar a Hispania i van fundar el Regne Visigot.

Unitat lingüística

Els hispanoromans parlaven llatí, mentre que els visigots parlaven la llengua goda. De manera progressiva, els visigots van abandonar la seva llengua... Continuar leyendo "El Regne Visigot a Hispania: Unificació i Llegat" »

Testamento y Alianza: Un Vínculo Sagrado

El término “Antiguo Testamento” está intrínsecamente relacionado con la “Antigua Alianza”, establecida por Yahvé con el pueblo hebreo a través de Abraham, y posteriormente detallada y ratificada por Moisés. En contraste, la “Nueva Alianza” fue instituida por Dios con toda la humanidad en la persona de Jesús.

El Antiguo Testamento: Dos Cánones

El Antiguo Testamento puede agruparse en dos “cánones”. La palabra “canon” proviene del griego “Kanon” (vara de medir) y significa regla o norma. El objetivo de establecer un canon es preservar la pureza de la religión. El canon hebreo se considera cerrado cuando el pueblo judío es destruido políticamente y el templo es destruido,... Continuar leyendo "Testamento y Alianza: Orígenes y Significado" »

Dante Alighieri y la «Divina Comedia»

La «Divina Comedia»: Origen y Significado del Título

La totalidad de la obra fue acabada poco antes de la muerte del poeta. Dante la denominó en dos ocasiones simplemente «Comedia». Fue posteriormente Boccaccio quien le añadió el adjetivo «Divina», y el título de «Divina Comedia» nunca más fue abandonado. El poeta la llamó «Comedia» porque presenta un comienzo turbio y agitado (el Infierno) y un final sereno y tranquilo (el Paraíso). Además, la lengua utilizada es el vulgar toscano, y no el latín.

Precursores y la Innovación Dantesca

La literatura cristiana medieval abunda en descripciones del más allá. Sin embargo, Dante introduce en el triple reino de los muertos un profundo sentido

Hinduisme

R: himnes per les divinitats, Y: instruccions per als sacrificis, S: himnes i cants per la litúrgia, A: oracions i rituals. Sacerdots, guerrers, comerciants, servents i descastats. Camins de salvació: acció (compliment dels deures propis de l'existència), devoció (viure en harmonia), coneixements (recerca de la veritat i abandonament del que és passatger mitjançant la meditació). Llocs sagrats: Benares (ciutat sagrada), Pushkar (lloc de pelegrinatge i temple dedicat a Brahma), Puri (dedicat a Visnu) i Kanchipuram (dedicat a Shiva).

Budisme

Les 4 nobles veritats: tota la vida és misèria i dolor, el dolor té el seu origen en el desig i en la ignorància, el sofriment pot ser vençut, per a obtenir l'eliminació del sofriment... Continuar leyendo "Comparativa de religions: Hinduisme, Budisme, Antic i Nou Testament, i Context jueu" »

Regnes Germànics

Els romans els anomenaven bàrbars. Eren ramaders i practicaven l'agricultura de cereals. Vivien en petits poblats i mai no havien tingut una organització política complexa. Per resoldre problemes, convocaven assemblees populars. La seva llei era consuetudinària, basada en els costums. Els poblats més propers a Roma coneixien la moneda i participaven en intercanvis comercials. Eren politeistes, amb deus lligats a la natura. S'organitzaven en monarquies hereditàries i electives. Van rebre la influència de Roma en la moneda, les lleis, el llatí i el cristianisme. La seva economia era de subsistència, amb poc comerç, i intentaven ser autosuficients. Alguns dels regnes germànics més importants van ser els ostrogots,... Continuar leyendo "Història dels Regnes Germànics, Bizanci, l'Islam i l'Imperi Carolingi" »