Filosofia a Bizanci: Aristotelisme, Platonisme i Hesicasme
Clasificado en Religión
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,04 KB
Aristotèlics (Segle XI)
Miquel Psel·los, primer conseller de l'emperador Constantí IX i després monjo, fou acusat d'hel·lenisme i caldeisme. Segueix la tradició de Julià el Caldeu (escrits del segle II) que proposen una teologia de caràcter ternari: el Pare, el demiürg i l'ànima del món. Busca paral·lelismes amb la teologia trinitària cristiana i admira Procle. Estudia els Oracles Caldeus.
Joan Ítalos (1055) representa l'aristotelisme neoplatonitzant. Fou acusat d'aplicar la lògica aristotèlica a la teologia. Malgrat això, l'interès per l'aristotelisme continua amb:
- Estrat (1120): comenta l'Ètica d'Aristòtil i introdueix una filosofia del bé de caràcter neoplatònic.
- Miquel d'Efes (1110).
Isaac el Sebastocràtor (1140) fa... Continuar leyendo "Filosofia a Bizanci: Aristotelisme, Platonisme i Hesicasme" »
español con un tamaño de 3,13 KB